Intervenció al carrer
Intervenció al carrer
Intervenció al carrer és la denominació genèrica que adopta un projecte iniciat l’any 2007 per afavorir la integració de joves immigrats amb problemàtiques o riscos concrets.
Descripció general
Intervenció al carrer és la denominació genèrica que adopta un projecte iniciat l’any 2007 i que ha pres formes diverses amb una voluntat única: afavorir la integració de joves immigrats amb problemàtiques o riscos concrets, tot incentivant la participació en activitats de lleure, cultura i esport, en contacte directe amb l’entramat associatiu de la ciutat i promovent els valors lligats a la diversitat, la tolerància i la cooperació.
La base del projecte és el treball directe en el medi, apropant professionals especialitzats a l’entorn immediat dels usuaris, fent treball de camp per conèixer les seves circumstàncies i realitat concreta, individualitzant les mesures i accions a realitzar i buscant la seva connexió amb els recursos cívics, culturals i associatius normalitzats del seu entorn. El gruix del treball, per tant, recau en els educadors de carrer o els dinamitzadors socioculturals de la millor tradició, recuperats a Lleida per a les polítiques de joventut.
Inicialment, el projecte donava resposta a situacions de conflictivitat generades per la presència al carrer de nois i noies immigrades de procedència llatina amb comportaments de risc i per minvar també una certa alarma social al voltant d’aquest fenomen. La consolidació del sistema d’intervenció, però, converteix el projecte en un programa estable de la regidoria de joventut, que cada any pren una forma diferent en funció del col·lectiu de joves amb què es treballa, dels seus interessos i de les vies de treball idònies per a cadascun d’ells.
En l’actualitat, el projecte està en procés de revisió, on s’està (re)analitzant la situació actual de les joves participants, especialment amb l’impacte que ha tingut la pandèmia en les seves necessitats bàsiques (materials i emocionals), així com la creixent fractura social en l’àmbit comunitari. Per això, la Intervenció al carrer es troba en un canvi de paradigma, redefinint la proposta d’actuació per a promoure projectes amb un enfocament més educatiu, transformador i comunitari. A més, busca crear i nodrir una xarxa de suport als joves amb especial vulnerabilitat, sense referents adults, per a connectar-los activament amb la comunitat. Paral·lelament, també s’ha establert una nova línia de treball que busca cobrir les seves necessitats bàsiques (alimentació, habitatge, formació, treball, salut i papers), vinculant aquestes accions amb projectes que puguin ser generadores de primeres experiències i oportunitats laborals per a l’emancipació.
La Intervenció al carrer dona resposta a una necessitat específica i molt vinculada a l’evolució demogràfica i sociològica dels darrers anys en els col·lectius juvenils del nostre entorn, i que presenta dificultats greus d’abordatge. És, per tant, molt important comptar amb projecte que actuin com a referents d’èxit en aquest àmbit. D’altra banda, tot i que el projecte es va posar en funcionament en un context molt determinat i en part com a resposta una certa alarma social generada, s’ha consolidat com un programa estable, amb una metodologia i sistema de treball propi. És per tant, una bona manera de mostrar com es treballa de forma coherent des de les polítiques de joventut. Finalment, és d’una importància cabdal el reconeixement que es fa del professional que treballa directament i de forma estable al carrer, amb tasques tot sovint inespecífiques i que se centren en la interlocució amb els joves.
1. Interlocució juvenil.
El projecte centra el seu desenvolupament en la tasca dels professionals de proximitat. En aquest cas parlen d’educadors de carrer, però en altres contextos o actuacions pròpies també de les polítiques de joventut, podríem parlar de dinamitzadors, animadors socioculturals, etc. Revaloritza, en tot cas, la figura del professional que treballa directament en el medi, la funció fonamental del qual és entrar en contacte amb els joves, mantenir-hi un espai de relació i interlocució estable, i generar accions concretes a partir de la interrelació amb els propis usuaris del servei (els joves, en el nostre cas). Aquesta figura professional ha anat quedant desplaçada de les polítiques de joventut els darrers anys, i recuperar la seva vigència i necessària presència és fonamental per a la seva pervivència i eficàcia.
2. La cultura i l’art com a via d’integració
S’intervé amb joves que procedeixen d’altres contextos socials i culturals i, per tant, amb hàbits i formes d’expressió consolidades que tot sovint tenen poc a veure amb les autòctones del lloc d’acollida. La major part d’activitats generades com a instrument de socialització i de visaulització en el seu entorn tenen a veure amb l’expressió cultural o artística (amb un paper predominant per a la música). En aquest cas, per tant, s’empra una forma d’expressió cultural com a nexe, com a aportació del col·lectiu nouvingut a la societat d’acollida i com a element valorització i autoestima. Aquest paper el juguen també altres activiatts de lleure i l’esport. Destaquem, però, els aspectes artístics, per la capacitat de singularització que tenen dels qui en són usuaris o els practiquen.
3. Xarxa social
Per a l’èxit del projecte és vital la presència d’una xarxa social forta. És a dir, cal que l’entorn ciutadà i associatiu estigui realment articulat per tal que pugui acollir els nouvinguts i els ofereixi un espai d’integració. Des d’aquest punt de vista, el projecte es pot entendre fins i tot com de reafirmació de la realitat associativa de la ciutat. En la mesura que té capacitat d’acollir i integrar mostra la seva solidesa i vitalitat.
4. Avaluació a mig termini
Si la intervenció és correcta els resultats són perceptibles a quatre anys vista. D’una banda, s’incorpora a la gestió de les polítiques de joventut un criteri essencial en tota intervenció adreçada a les persones i al treball dels seus hàbits i conductes: l’avaluació dels programes no es pot fer únicament a curt termini, sinó que s’ha d’allargar la mirada per arribar a detectar els efectes reals. D’altra banda, el projecte té ja prou recorregut com per mostrar els seus èxits: reducció de casos de violència, disminució de l’alarma social a l’entorn d’aquests col·lectius i, en termes generals, major comprensió i tolerància de la societat d’acollida vers els nouvinguts.
5. Empoderament
Més enllà de l’ús capriciós d’aquest terme (està de moda), es constata que el projecte contribueix a donar autonomia als joves per actuar sobre la seva pròpia situació, emprenent projectes que tendeixen a satisfer necessitats o inquietuds personals i adoptant una posició de protagonisme en les actuacions que es duen a terme. La passivitat i l’assumpció de situacions de dificultat com a fatalitat inevitable és una de les circumstàncies que enquisten el comportament d’aquests col·lectius, i el projecte Intervenció al carrer combat justament aquesta tendència o inèrcia.
La màxima responsabilitat tècnica del projecte és de l’equip de d’educadors de Joventut de l’Ajuntament de Lleida, entre els quals hi ha Emilia Corona Calvet, cap de la Secció de Joventut.
El projecte és fruit del treball de tot l’equip, des del seu disseny a la implementació, per tant és necessari ressenyar tot el personal que hi intervé
Llibertat León Domingo. Educador de Joventut
Jennifer Chiquero Martínez. Educadora de Joventut
Santi Ruiz de Loizaga Gòdia. Educador de Joventut
Juanjo Rodriguez Ruiz. Cap d’Unitat tècnica de Lleure i cultures juvenils
Emilia Corona Calvet. Cap de la Secció de Joventut
Els responsables del projecte opinen
Els principals resultats que s’obtenen en el projecte són el bon nivell de receptivitat i implicació dels joves en les activitats, la utilització dels recursos normalitzats de la regidoria de Joventut per part de molts joves que prèviament no hi accedien, la reducció dels episodis de violència en els espais públics, el treball amb noies en situació d’alta vulnerabilitat a les que no s’accedia i el coneixement de primera ma de situacions socials i comportaments sobre els que l’educador pot “influir” (actes delictius, prostitució, violència de gènere) des de la proximitat.
Entre els punts febles, però, cal destacar la dificultat per aconseguir interrelació entre joves de diferents perfils, les poques possibilitats per a la inserció laboral en el context actual, les dificultats per trencar una certa “dependència” del jove cap a l’educador i la necessitat d’una avaluació d’impacte per a la qual els professionals de joventut no tenim ni el temps ni les eines necessàries.
Els bons resultats obtinguts es deuen també en bona part a alguns elements dels quals no sempre podem disposat, com la possibilitat de comptar amb l’estabilitat dels professionals des de l’inici fins al final del procés i la proximitat fortuïta de les estructures d’investigació i acció. Hem pogut comptar amb la col·laboració de Carles Feixa, antropòleg especialista en joventut i cultures juvenils en la fonamentació del projecte.
En els anys de vida del projecte s’ha establert contacte amb molts joves per als quals l’educador de joventut ha passat a ser referent tant en relació a les activitats d’oci com respecte a les dificultats que requereixen el nostre suport.
Aquests indicadors ens impulsen a mantenir el projecte mitjançant la seva filosofia i els seus tres components essencials: l’oci com a eix de treball, l’espai públic com a context i la creació de vincles educatius com la seva essència. Tot això amb la flexibilitat suficient per adaptar el projecte a una realitat que canvia molt ràpidament.
Presentació del projecte – 2013
Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:
- Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
- Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
- Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
- Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.