Comissió d’alumnes
Comissió d’alumnes
La Comissió d’Alumnes de Secundària es va crear el 1999 com a órgan de representació de tots els alumnes d’ensenyament secundari d’Olot al Consell Escolar Municipal.
Descripció general
Tot i que formalment es tracta d’un sistema de coordinació entre delegats dels diferents centres, a la pràctica s’ha convertit en un model de participació singular per a la política local de joventut, que enllaça el sistema educatiu amb activitats i serveis de referència per als joves. Un tècnic de joventut i un altre d’educació la van convocar per primera vegada per organitzar la festa dels estudiants o Festa de Sant Tomàs d’Aquino, donant així cobertura institucional a una tradició que venia de lluny a Olot. Des d’aquell any, els joves estudiants han organitzat la festa ininterrompudament, amb suport professional, però amb un gran nivell d’autonomia i capacitat de decisió real.
La comissió organitza també anualment la Jornada de Delegats, en la qual es combinen xerrades i tallers de formació per als representants dels estudiants. La consolidació del model ha convertit la comissió en una referència molt estable per als joves de la ciutat i ha esdevingut una via de participació en tota mena d’afers vinculats al municipi. Al llarg dels anys, a més de garantir la festa de Sant Tomàs i la Jornada de Delegats, la comissió ha afrontat debats oberts sobre el Pla de Bologna, s’ha incorporat amb aportacions pròpies al Projecte de Ciutat Educadora d’Olot, ha incidit en el Pressupost Participatiu de Joventut, es fa ressò i participa en espais de debat ciutadà general com la definició del model del nou Firal d’Olot o les polèmiques a favor o en contra dels correbous.
La comissió, a més, actua com a enllaç entre la vida estudiantil de la ciutat i la política local de joventut, difonent programes i serveis entre els joves i, en sentit invers, recollint demandes i propostes juvenils per traslladar-les a la política local de joventut. És clau en el projecte la vinculació entre les polítiques educatives i de joventut, a través de la gestió unificada de l’Institut Muncipal d’Eduació i Joventut (IME) d’Olot, i la consolidació de la comissió com un model d’aprenentatge democràctic i participatiu que va més enllà de la vida estrictament escolar.
La Comissió d’Estudiants d’Olot aprofita un órgan l’existència del qual ve determinat pel sistema educatiu, el Consell Escolar, que en general és percebut com a molt burocràtic, que resulta poc atractiu i que presenta escasssos alicients per atraure l’interès dels joves, i el converteix en un instrument essencial per articular el model participatiu de la politica local de joventut. Els responsables tècnics del projecte el defensen com a espai d’empoderament, perquè dona capacitat real de decisió als joves a través d’un seguit de programacions que queden en les seves mans, i perquè assumeixen la responsabilitat de representar el conjunt d’estudiants d’Olot en debats que no només afecten a la vida acadèmica sinó que incideixen en el conjunt de la comunitat. La senzillesa del plantejament contrasta amb els resultats, que exemplifiquen allò que sempre defensem que haurien de fer el sistema educatiu i les polítiques de joventut i que en molt poques ocasions veiem reflectit en la realitat: combinar l’aprenentatge i el creixement propis de l’edat juvenil amb la possibilitat efectiva de participar i prendre decisions que incideixen en l’entorn i transformen la comunitat.
1. Dues polítiques en una
Una de les grans dificultats de les polítiques de joventut és, malgrat que sempre en fem bandera, la possibilitat de treballar de manera transversal. El nivell d’intregració entre Cultura i Educació és màxim en el cas de la Comissió d’Estudiants.
2.Un projecte singular
L’acció a partir de la qual es va articular el projecte fou la celebració de Sant Tomàs d’Aquino, la festa dels estudiants, donant continuïtat i consolidant una activitat que ja venia d’antic a Olot, i que pràcticament no es celebra enlloc més de Catalunya. La capacitat, per tant, de lligar una tradició amb un esdeveniment altament atractiu i desitjat pels joves és una fita que no s’ha de menystenir.
3.Empoderament
La política de joventut porta el seu model participatiu al desenvoulpament d’un organ propi del sistem educatiu i que habitualment té efectes purament consultius. En el cas de la Comissió d’Alumnes d’Olot, en canvi, els estudiants prenent decisions, debaten sobre els continguts de les activitats i prenen part en l’execució de les programacions.
4.De l’escola a la ciutat
L’activitat de la comissió no és únicament lúdica, sinó que busca el lligam entre els joves que la integren i als quals representen, amb els interessos generals de la ciutat. La idea que els joves poden i han d’opinar sobre qualsevol temàtica d’interès general, més enllà de les seves inquietuds generacionals, és ben present en aquest projecte, que esdevé a la pràctica una escola de ciutadania.
5.Aprenentatges
La jornada de delegats està orientada, per decisió dels mateixos estudiants, a la formació d’habilitats socials i participatives, de manera que els delegats adquireixen eines per a exercir la seva funció com a representants dels estudiants però també per exercir com a ciutadans de ple dret, adquirint el que ben be podríem definir com a hàbits democràtics.
Els responsables opinen
Com a tècnics, el que valorem és el procés que fan els joves en passar per la Comissió com a individus i com a grup. En la Comissió es veu reflectida una participació democràtica profunda, crítica i autocrítica. Després de 23 anys de funcionament, molts joves hi han participat i han valorat el seu pas com un espai on escoltar, que t’escoltin, de responsabilitat, de creixement. És un aprenentatge bàsic. És un niu d’aprenentatge i font de joves compromesos tant a nivell polític com a nivell social. No és estrany veure aquests joves més tard al davant d’associacions, partits polítics o processos participatius.
No disposem d’informació per aquest apartat.
No disposem d’informació per aquest apartat.
No disposem d’informació per aquest apartat.