Programa Escolta Jove

Projectes

Programa Escolta Jove

El programa específic Escolta Jove és una iniciativa impulsada des de Joventut de la Diputació de Barcelona amb la voluntat de potenciar el desenvolupament vital de les persones joves a través de l’acompanyament vivencial.

Descripció general

El programa específic Escolta Jove és una iniciativa impulsada des de Joventut de la  Diputació de Barcelona amb la voluntat de potenciar el desenvolupament vital de les persones joves a través de l’acompanyament vivencial. Aquest acompanyament s’ha de fer des de la proximitat dels equips locals de joventut per part de la figura  professional Escolta Jove.  

El/la professional Escolta Jove ha de treballar des dels espais naturals de relació dels i les joves, ser accessible i tenir la capacitat de detectar i gestionar casos de  vulnerabilitat o conflictes, així com de facilitar eines i recursos per afrontar les  situacions que se’ls presentin.  

La joventut és una etapa fonamental dels projectes vitals i les identitats personals i col·lectives, per aquesta raó, el programa potencia que les persones joves s’empoderin i ho fa col·locant-les al centre i fent-les protagonistes del seu  desenvolupament personal. Es tracta d’un treball holístic on es reconeix el/la jove  com a subjecte amb capacitat d’elecció, de decisió i d’acció.  

El programa potencia la participació perquè és una eina que permet decidir sobre el  que condiciona l’entorn, les relacions i les possibilitats de desenvolupament personal i col·lectiu. Potencia una Perspectiva comunitària perquè les persones formen part  d’una comunitat i han de ser vistes com a subjectes de plens drets i deures i formar  part d’aquesta comunitat els hi genera un sentiment de pertinença que dona cohesió  de grup. Finalment, potencia una mirada des de la interseccionalitat, per arribar a  tota la població juvenil, ser inclusius i atendre a la diversitat.

La realitat de la població juvenil s’ha vist impactada negativament en tot allò referent  a les seves oportunitats i autopercepció, així ho demostren dades com:  

– Emancipació juvenil: en el tercer trimestre de 2022 la taxa es va situar en el  18,9%, en 2015 la taxa era del 24% i en el 2007 del 30%.  

– Edat mitjana d’emancipació: a Espanya l’any 2021 la mitjana d’edat  d’emancipació era de 29,8 anys, mentre que a Europa la mitjana es situava  en els 26,5 anys.  

– Abandonament escolar prematur: l’any 2021 el percentatge de població jove amb abandonament escolar prematur a Catalunya era del 14,8%, mentre que  la mitjana europea se situava en el 9,7%.  

– Atur juvenil: és un indicador de risc d’exclusió social. Durant el tercer trimestre  de 2022 la taxa d’atur entre la població de 16 a 29 anys es va situar en el  20,3% mentre que la taxa global d’atur rondava el 9,3%.  

– Atacs de pànic i ansietat: la taxa de població entre 18 i 24 anys que ha patit atacs de pànic o ansietat el 2021 es va situar en el 30,3%, enfront del 15,8%  de la població total.  

– Benestar emocional: segons una enquesta que el Departament d’Educació va  fer el 2022 per conèixer el benestar emocional de l’alumnat de Catalunya, el  8,8% d’adolescents afirmaven que tenien ganes de morir.  

Aquest context ha fet que, des de Joventut de la Diputació de Barcelona, s’hagi volgut  donar resposta a la problemàtica plantejant accions que, a través del suport als ens  locals, generin un impacte en la realitat de les persones joves. En aquest sentit podem  destacar les següents qualitats del programa: 

– Visió global. Aborda la joventut com un moment de vulnerabilitat  socioemocional, així ho indiquen les baixes dades d’emancipació de joves,  l’alt abandonament escolar prematur o la temporalitat de les feines de la  població juvenil.  

– Multidimensionalitat. La naturalesa del programa és multidimensional:  -∙ Dimensió social: vetlla pel benestar de la població juvenil (inclusió, igualtat, interseccionalitat, consums responsables, salut…)  

– Dimensió econòmica: la població jove ha de rebre un acompanyament de qualitat que li permeti empoderar-se, emancipar-se i accedir a una   feina digna per tirar endavant el seu projecte vital.  

– Dimensió ambiental: el treball des d’una Perspectiva comunitària implica generar activitats sostenibles que potencien una consciència ecològica  exportable a altres àmbits de la vida.  

– Universalitat. El potencial replicador del programa es fonamenta en l’alta  adaptabilitat a les particularitats del territori i en l’aprofitament de les  economies d’escala que es generen.  

– Igualtat d’oportunitats. Aquest programa té la voluntat d’expandir-se a tot el  territori amb l’objectiu de garantir el benestar de les persones joves i construir una comunitat inclusiva amb igualtat d’oportunitats per a tothom.  

– Experiència. El programa està basat en l’experiència dels serveis locals de  joventut i intenta cobrir les necessitats detectades basant-se en experiències  reals.  

– Visió integral. Donat que la inclusió és un aspecte d’ampli espectre, és  important que s’involucrin en el projecte altres àrees com per exemple:  educació, esports, benestar social, salut, igualtat, Sostenibilitat…  

– Inclusió. Per al correcte desenvolupament d’aquest programa es requereix  que els diferents ens adoptin una visió transversal en el desenvolupament de  les accions previstes. És necessària la implicació dels ens locals, de la  Diputació de Barcelona i dels diferents agents socials, educatius i de salut  (educadors de carrer, dinamitzadors, espais joves, centres educatius, CAP,  CSMIJ, PICE…)  

– Mesurabilitat. El programa compta amb un sistema de seguiment i avaluació  que permet recollir dades i mesurar-ne l’impacte.

La primera fase pilot és biennal, va començar el mes de setembre de l’any 2022 i  finalitzarà el mes de desembre de l’any 2023. En aquesta fase hi participen els 46  municipis de més de 20.000 habitants de la demarcació de Barcelona.  

La segona fase pilot és anual, comença el mes de gener de 2023 i finalitza el mes de  desembre de l’any 2023. En aquesta fase hi participen els 83 municipis entre 5.000 i  20.000 habitants de la província de Barcelona i els 11 consells comarcals, que són  els encarregats de donar suport als 181 municipis de menys de 5.000 habitants de la  demarcació.

Per desplegar les dues fases pilot del programa, la Diputació de Barcelona ha invertit  prop de 6,1 milions d’euros.  

En el desplegament de la primera fase biennal s’han destinat 2.730.666,70 €  distribuïts de la següent manera:  

– Any 2022: 682.666,70 €  

– Any 2023: 2.048.000 €  

En el desplegament de la segona fase s’han destinat 3.360.000 €.

Finançat per la Diputació de Barcelona

L’aposta pel suport als municipis per part de Joventut de la Diputació de Barcelona ha fet que l’equip tècnic destinat a l’acompanyament als ens locals augmentés un  36%, en un altre pas per aconseguir ser més a prop i poder respondre a les  necessitats del territori.  

L’equip del Programa específic Escolta Jove està format per:  

– Montse Giménez Ferrer  

– Andrea Barraquer Artís  

– Marc Blanch Casadesús  

-Cap de la Unitat de Serveis al Territori: Eva Espuña Viñas  

-Cap de Joventut: Roberto Pescador Fernández de Larrea

Donat que la joventut és una etapa vital de vulnerabilitat socioemocional, els  destinataris de l’Escolta Jove són totes i tots els joves de la província de Barcelona,  independentment del seu origen ètnic i cultural, diversitat funcional, sexe, identitat i expressió de gènere, orientació sexual o condicions socioeconòmiques.  

Per poder arribar al conjunt total de joves de la demarcació, la Diputació de Barcelona aposta perquè aquest treball es dugui a terme des de la proximitat dels ens locals, amb la seva capacitat de vincle amb les persones joves mitjançant accions sostingudes en el temps, per poder teixir les confiances necessàries per abordar les  vulnerabilitats vivencials específiques d’aquest col·lectiu.

L’Escolta Jove es fonamenta en la intervenció amb el col·lectiu juvenil a partir d’una metodologia socioeducativa que situa l’individu en el centre del projecte, fent-lo protagonista del seu desenvolupament personal. Es tracta d’un treball holístic on es  reconeix el/la jove com a subjecte amb capacitat d’elecció, de decisió i d’acció.  

El/la professional Escolta Jove treballa des dels espais naturals de relació de la  població juvenil. Accedir a aquests espais permet relacionar-se des de la quotidianitat i normalitat afavorint una relació entre iguals, trencant estigmes i cultivant la confiança i el vincle. Amb aquesta acció també s’està apropant els diferents recursos a la  població jove del territori, entenent la figura professional com un recurs més.  

Cada ens del programa desenvolupa el sistema de participació que considera més  adient envers la seva població jove, tenint com a referència la metodologia del  projecte.

Actualment s’està treballant i col·laborant amb l’àmbit universitari per elaborar materials  especialitzats sobre els grans pilars temàtics de l’Escolta Jove i posar-los a disposició  dels ens participants del programa.

El programa Escolta Jove creu fermament en la importància de col·laborar i treballar  de manera conjunta amb altres actors. Les necessitats del jovent s’han de tractar de  manera àmplia i amb una visió integral, per aquesta raó es treballa de manera  transversal i col·laborativa amb altres àrees o departaments de l’administració  pública, ja siguin de la pròpia Diputació de Barcelona o d’altres administracions  (ajuntaments, consells comarcals o la Generalitat de Catalunya) o amb entitats del  sector.

L’esperit del programa és fer un acompanyament i mantenir una relació d’estreta col·laboració amb els ens locals municipals i supramunicipals de la província amb els quals es van construint sinergies i aliances per poder acompanyar les persones joves  d’una manera holística.

Per tal d’avaluar les dues fases pilot del programa, s’està fent el seguiment dels  següents indicadors:  

– Indicadors econòmics  

∙ Grau d’execució pressupostària i distribució per objectius i tipus  d’actuació  

– Indicadors d’activitat  

∙ Nombre de professionals vinculats a l’Escolta Jove 

∙ Nombre de professionals que han participat en les capacitacions  

∙ Nombre d’accions dutes a terme en el marc del programa i distribució per  objectius i tipus d’actuació  

∙ Nombre de persones joves ateses i distribució per gènere  

– Indicadors de satisfacció  

∙ Grau de satisfacció global del programa  

∙ Grau de satisfacció en relació amb l’acompanyament rebut per part del  personal de la Diputació de Barcelona  

∙ Grau d’idoneïtat del programa per respondre a les necessitats dels ens  locals  

Paral·lelament, des del departament de Joventut de la Diputació de Barcelona, s’està treballant en un  projecte col·laboratiu amb diversos ens locals per establir un sistema d’indicadors per a l’avaluació de les polítiques de joventut. Aquest projecte marcarà la tendència dels indicadors d’implementació i d’impacte del Programa específic Escolta Jove en el  futur.

El programa Escolta Jove ha estat escollit com una Bona Pràctica a nivell supramunicipal. És un exemple del suport que poden donar les diputacions a la implementació de les polítiques de joventut a les diferents localitats del territori. L’Escolta Jove dedica recursos directament per a professionals dedicats a l’atenció directa amb joves.

  1. Projecte contextualitzat: el programa vol donar resposta a les necessitats actuals de les persones joves. Les últimes dades en emancipació juvenil, abandonament escolar prematur, atur juvenil o benestar emocional han motivat les accions i activitats del projecte.
  2. Reproductibilitat: el projecte podria ser aplicat amb èxit per altres entitats de nivell supranacional amb competències en joventut.
  3. Creació d’aliances i capacitat cooperativa: el programa té en compte la importància de la col·laboració interinstitucional, i per tal de desenvolupar les seves activitats es coordina amb altres àrees o departaments de l’administració pública (ajuntaments, consells comarcals o la Generalitat de Catalunya) i amb entitats del tercer sector.
  4. Transparència: el projecte és transparent pel que fa als seus continguts, metodologies d’implementació i resultats. Posant a disposició pública aquesta informació a través de la pàgina web.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Pàgina web del programa Escolta Jove

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.


Girl Zone: espai de sororitat

Projectes

Girl Zone: espai de sororitat

El projecte Girl Zone «espai de sororitat» és un projecte adreçat a noies joves del municipi de Pineda de Mar, i que té per objectiu treballar diferents aspectes de la vida de les joves, amb una mirada feminista, de transformació i crítica perquè les joves puguin donar resposta a dubtes que tinguin i conèixer altres…

Descripció general

El projecte Girl Zone «espai de sororitat» és un projecte adreçat a noies joves del municipi de Pineda de Mar, i que es duu a terme a través de 7 blocs temàtics que consten de 2 activitats cadascun i un últim bloc que consisteix en un curs formatiu d’Agents liles. Cada bloc pretén treballar diferents aspectes de la vida de les joves, amb una mirada feminista, de transformació i crítica on les joves puguin donar resposta a dubtes que tinguin, conèixer diferents realitats, plantejar-se reptes i canviar la visió de la seva realitat per tal de fer més conscient el seu procés de canvi cap a la vida adulta. 

Cada bloc va adreçat a una franja d’edat concreta, això ens permet adaptar cada activitat a les necessitats de les joves. El grup de joves es reunirà setmanalment per fer un berenar-trobada on es parlarà o es farà la dinàmica temàtica i durant la mateixa setmana es fa una excursió o activitat pràctica en relació al tema treballat.

En l’elaboració i implementació del Pla Local de Joventut 22-25, es va detectar un problema envers les relacions abusives i la violència masclista, les joves tenien una visió esbiaixada de l’amor i la creació de relacions de dependència i abús totalment normalitzades. A aquest fet li sumem la inseguretat que tenen les noies en l’horari nocturn, les actituds masclistes, i que han augmentat el nombre de joves que han patit violència. Per això vam veure molt necessari elaborar projectes i accions que empoderin a les joves, donant espais on es sentin segures, on reflexionar i parlar.

Aquesta diagnosi queda recollida en el Pla Local de Joventut 2022-2025 en el repte núm. 3 «Un poble que promogui les relacions d’igualtat entre les persones joves»

Aquest repte persegueix construir alternatives de relació més saludables, respectuoses i igualitàries entre els i les joves. L’empoderament de les persones joves ens fa posar la mirada no només en l’espai individual d’aquestes sinó també en la responsabilitat col·lectiva. I des d’aquí, es prioritzen els àmbits d’igualtat i convivència que han de permetre els objectius que es descriuen en el projecte.

Les activitats realitzades a l’edició 2023 han estat les següents:

Grup+12

  • Berenar Esport
  • Sortida Futbol Femení
  • Berenar Estètica-menstruació 
  • Taller de maquillatge
  • Berenar Bingo Musical
  • Berenar Memory voluntariat
  • Sortida a la Fundació Mona
  • CLOENDA
  • Sortida al TEATRE «La Xarxa»

Grup +16:

  • Berenar Sexpreading 
  • Sortida al Teatre Scratch 
  • Sortida a Activ Natura 
  • Berenar Família
  • Sortida Girona temps de Flors
  • Sortida al teatre “Ocaña”
  • Cursa de la DONA
  • Sortida al TEATRE «La Xarxa»
  • CLOENDA

Disseny: Elaboració del projecte i coordinació amb els agents implicats: Octubre-Desembre del 2022

Execució: Difusió i realització d’activitats: Gener-Juny 2023

Avaluació: agost 2023

El projecte compta amb dues activitats setmanals, el Dijous a la tarda xerrada-Berenar del tema a tractar i el cap de setmana l’excursió o activitat corresponent.

El cost total del projecte ha estat de 3.067,48€ per l’edició 2023.

El projecte ha estat finançat pel propi ens municipal.

El projecte ha estat realitzat per una educadora social i amb el suport i col·laboració de la resta de l’equip educatiu del Servei de Joventut.

Aquest projecte va dirigit a dos grups de 15 noies cadascun:

Girl zone +12: adreçat a noies joves de 12 a 15 anys.

Girl zone +16: adreçat a noies joves de 16 a 20 anys.

Les joves han estat seleccionades segons les seves necessitats personals i s’ha format cada grup de forma molt acurada tenint en compte la personalitat de cada participant i la seva situació personal. Són Joves conegudes per l’espai jove, pels Instituts i Serveis Socials.

En general, les activitats han estat adequades als interessos de les joves, que han participat en tot el que s’ha proposat. No obstant això, tampoc s’ha donat espai perquè les joves suggerissin activitats, ja que era un projecte tancat.

Durant el procés han sorgit possibles activitats a les quals s’ha convidat les joves a participar i aquestes han respost correctament i amb motivació.

El projecte Girl Zone ha permès crear un grup de joves consolidat i compromès que ha participat en altres activitats organitzades per l’Ajuntament, com ara la Cursa de la Dona, organitzada per l’Àrea d’Esports, la Festa Holi, de l’Àrea d’Igualtat i l’Obra de teatre OCAñA, organitzada pel SAI.

En algunes activitats, han col·laborat en l’organització i a d’altres han participat i gaudit.

En algunes activitats ha estat necessària la coordinació amb altres tècnics, amb esports, promoció de la salut i igualtat. Aquests són tècnics amb els quals ja es treballa habitualment des de l’Àrea de Joventut, per tant, la comunicació i coordinació ha estat fàcil, àgil i fluida.

El projecte no col·labora amb altres entitats del poble o altres administracions, el que sí que s’ha fet és participar en activitats organitzades per altres àrees de l’ajuntament.

L’avaluació s’ha dut a terme a través de:

– Grau de satisfacció de les joves i assoliment d’expectatives.

– Grau de participació en les sessions de les joves.

– Percepció de les educadores.

I s’han tingut en compte els següents indicadors:

– Nombre de participants a les sessions.

– Nombre de demandes realitzades i nombre de respostes donades.

– Grau de satisfacció dels joves participants.

– Grau de satisfacció dels responsables del projecte.

També s’ha dut a terme una cloenda amb dinàmiques participatives on les joves han pogut expressar el seu grau de satisfacció.

La creació del projecte respon a les necessitats de les joves del territori i al Pla Local de Joventut. Genera un impacte positiu al territori afavorint el compromís de les joves com agents de canvi i fomenta la creació de xarxa i la cooperació entre joves.

  1. Projecte contextualitzat: el projecte neix arran de l’elaboració i implementació del Pla Local de Joventut 22-25 que va permetre detectar un problema envers les relacions abusives i la violència masclista. Tant l’elecció de les participants com les activitats que implementa el projecte donen resposta a necessitats i demandes concretes de les joves del municipi.
  1. Projecte innovador: el projecte dona resposta a unes necessitats molt concretes a través d’una metodologia innovadora que no s’havia aplicat abans al territori.
  2. Possibilitat de rèplica: Es tracta d’un Projecte innovador amb capacitat de rèplica en altres localitats per a facilitar la creació d’espais on les noies siguin protagonistes i on es promoguin les relacions d’igualtat entre les persones joves.
  3. Projecte inclusiu: el projecte garanteix que les joves que es troben en situació de vulnerabilitat tinguin una atenció acurada, arribant a tenir les mateixes oportunitats que la resta de joves. Dona l’oportunitat a joves en situació de vulnerabilitat a accedir a activitats a les quals habitualment no tenen accés. Aquest fet ha quedat palès amb la il·lusió i motivació de les participants.
  4. Promoció de la igualtat de gènere: el projecte prioritza que les joves se sentin partícips i protagonistes del projecte. Gràcies a la participació al Girl Zone les joves han adquirit consciència de grup i han practicat la cooperació mútua. Les joves esdevenen referents entre els seus/les seves iguals, impulsant accions concretes de sensibilització i prevenció de conductes sexistes, violències LGTB-fòbiques i desigualtats de gènere al municipi.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.


Agents de salut

Projectes

Agents de salut

El projecte d’Agents de Salut és un projecte dirigit a joves de Cambrils que estiguin entre 2n d’ESO i 2n de Batxillerat, programes de formació i inserció i cicles formatius a la ciutat amb l’objectiu d’apropar a les joves coneixements claus de la salut perquè es converteixin en referents dins del seu propi grup.

Agents de salut

Descripció general

El projecte d’Agents de Salut és un projecte dirigit a joves de Cambrils que estiguin entre 2n d’ESO i 2n de Batxillerat, programes de formació i inserció i cicles formatius a la ciutat amb l’objectiu d’apropar a les joves coneixements claus de la salut perquè es converteixin en referents dins del seu propi grup. En finalitzar la formació, cada Agent de Salut que hagi assistit a un mínim del 80% de les sessions, disposa del seu certificat d’aprofitament que el capacita com Agent de Salut.

Finalment, les joves posen en pràctica els seus coneixements en la celebració d’un Punt Sexe Sentit en celebracions nocturnes i àmbits d’oci nocturn, com la revetlla de Sant Joan o el Festival Pròleg. A més, recentment, els Agents de Salut han treballat en coordinació amb l’Ajuntament de Cambrils per a posar en marxa un Nou Protocol Contra les Violències Sexistes en l’oci nocturn, aprovat en els darrers mesos.

Agents de Salut es va iniciar l’any 2018-2019, estructurant-se al voltant de l’eix de la salut del Pla Municipal de Joventut de Cambrils per tal de donar resposta a la promoció d’accions i formacions de prevenció, conscienciació i informació sobre aspectes de la salut realitzades i protagonitzades per les joves. El projecte té una gestió compartida i transversal entre el Departament de Joventut de l’Ajuntament de Cambrils i l’Hospital Lleuger Antoni de Gimbernat de Cambrils.

El contingut de la formació es revisa cada any, tenint en compte les dades de les atencions del Punt de Salut a Joventut, les consultes realitzades a Agents de Salut, les dades de la infermera de salut comunitària i les avaluacions del personal que lidera el projecte, així com de les persones joves participants. A més, en la quarta edició del projecte iniciada a la tardor de 2021, s’han renovat als participants del projecte, ja que els participants de la primera edició – i que havien continuat formant-se posteriorment amb el projecte -, han començat la seva formació universitària.

L’any 2016 el Departament de Joventut va signar un conveni amb l’Hospital Lleuger Antoni de Gimbernat de Cambrils per tal d’iniciar el servei del Punt de Salut. Aquest servei, que es manté a dia d’avui, és gratuït i confidencial, i ofereix atenció a qualsevol jove del municipi que ho sol·liciti i ho necessiti.

Amb l’objectiu d’ampliar aquest servei a la resta de joves que no en feien ús, es van iniciar xerrades mensuals a l’Ateneu Juvenil de Cambrils, de temàtiques diverses relacionades amb la salut: alimentació, sexualitat, afectivitat, consums, etc.

Tot i això, el projecte Agents de Salut – iniciat al 2018 – va més enllà, buscant arribar a més joves mitjançant una proposta de noves formes de fer arribar coneixements en l’àmbit de la salut, des d’una mirada més propera a les seves demandes i necessitats expressades, de forma més pràctica i realitzada per les pròpies joves després d’una formació específica.   

La calendarització anual s’inicia a l’octubre, amb la seva difusió als instituts i la inscripció en linea el mateix mes, seguits de una formació entre novembre i l’abril amb sessions mensuals de dues hores. 

La estratègia de difusió per a arribar a les joves, segueix les següents estratègies: 

  • Informació en les classes que fa la infermera de salut comunitària a l’Institut.
  • Les xerrades de joventut que realitza la dinamitzadora juvenil a les classes de 3er d’ESO.
  • Cartells que posem a les cartelleres dels Instituts i Ateneu Juvenil
  • XXSS i web de Joventut.
  • Visites als patis dels instituts que realitza mensualment la informadora juvenil.
  • Visites guiades als espais de Joventut que s’ofereixen a alumnes de 1r i 2n d’ESO de tots els instituts del municipi.

A més, a part de les formacions, el projecte ofereix altres serveis oberts a les joves al llarg del curs escolar:

  • Servei Consulta Oberta de la infermera de salut comunitària a l’institut
  • El Punt de Salut Jove de l’Ateneu

A inicis de juny (Concert de la Fira) i a finals (revetlla jove de Sant Pere) té lloc el Punt Sexe Sentit, moment en el que Agents de Salut poden posar en pràctica el que han après durant la formació. L’horari del Punt SexeSentit pot variar depenent de l’esdeveniment on estigui present, però acostuma a ser a la franja horària de 22h a 2h.

La part més important del projecte són els recursos humans que es destinen a explicar el projecte en els Instituts, a fer la planificació i gestió d’aquest, així com la implementació i avaluació. 

Aquí comptem amb l’equip de joventut, sobretot la dinamitzadora juvenil i la infermera comunitària del CAP, els quals representen al voltant del 55% del pressupost total del projecte de forma anual.

A més, al llarg de les quatre edicions, s’ha invertit pressupost en formació, material fungible, material pedagògic i didàctic i en publicitat. 

En quant a costos en formació, s’han invertit uns 975 euros en contractacions a col·laboradors/es externes d’entitats i associacions com ARSU FESTA, ENRUTA’T, SIDASTUDI o l’Associació Dr. Tosquelles.

En quant a material fungible, s’han destinat uns 1500 euros aproximadament en carpetes d’anelles amb disseny exclusiu del projecte.

El pressupost destinat a material didàctic ha estat de 800 euros, aproximadament. Aquest material es destina tant al projecte d’Agents de Salut com al servei del Punt de Salut, amb l’objectiu de donar-li el major ús possible, i facilitar la tasca a la infermera del Punt de Salut. Aquest material consta d’alcoholimetres (amb boquilles d’un sol ús) i ulleres simuladores de consum d’alcohol i cànnabis (pel Punt SexeSentit), 2 pelvis d’anatomia femenina i masculina, i un model de penis per aprendre a posar preservatius.

Per últim, s’han destinat fins a la data uns 550 euros en publicitat, pel disseny del logotip del projecte i pel disseny de samarretes amb el logo (pel Punt SexeSentit).

El projecte compta amb dues fonts de finançament. El principal finançador és l’Ajuntament de Cambrils, que es fa càrrec del 75% del pressupost. L’Hospital Lleuger Antoni de Gimbernat de Cambrils aporta l’altre 25% que es destina íntegrament a la contractació d’una infermera de salut comunitària.

El projecte compta amb l’Equip de Joventut (especialment la dinamitzadora i la informadora) i la infermera del CAP de Cambrils. Les funcions i dedicacions de cada una de les tècniques són les següents:

Dinamitzadora juvenil
6 sessions de formació de 2h
1 trobada amb els i les agents de salut
Gestió i cerca de contractacions especialitzades
Preparar l’espai de les sessions
Fer els certificats d’assistència
Enviament de whats recordatoris a les persones joves
Registre d’inscripcions i informació (moltes es fan online)
2 reunions de coordinació amb la infermera

Infermera de salut
6 sessions de formació de 2h
Preparació prèvia de les sessions
1 trobada amb els i les agents de salut
2 reunions de coordinació amb la dinamitzadora

També podem comptar amb contractacions externes, on es busquen equips especialitzats que enfoquin l’atenció en abordar temes de salut des de perspectives diferents a la prevenció de riscos, com ARSU FESTA, ENRUTA’T, SIDASTUDI o l’Associació Dr. Tosquelles. A banda, el material el configuren entre la infermera de salut comunitària i els i les alumnes de 4t d’infermeria de la Universitat Rovira Virgili.

El projecte s’adreça a alumnes que es troben cursant entre 2n d’ESO i 2n de BAT, PTT’s i/o cicles formatius de Cambrils.

Al llarg de les 4 edicions han participat un total de 183 joves, dels quals 114 es trobaven cursant ESO, 53 batxillerat, 12 cicle mig i superior i 4 PTT. Un 13% de joves han repetit el contingut de la formació en alguna de les edicions, i un 19% han estat homes, un 80% dones i un 1% es defineix com no binari.

Les dades desglossades son les següents:

  • 1a edició 2018-2019: 60 joves participants, dels quals 45 van realitzar més del 80% de les formacions i van obtenir el certificat.
  • 2a edició 2019-2020: 65 joves participants, dels quals 40 joves van realitzar més del 80% de les sessions i van obtenir el certificat.
  • 3a edició 2020-2021: 10 joves participants. No es va lliurar cap certificat degut a la seva adaptació al format on-line durant la pandèmia.
  • 4a edició 2021-2022: 48 joves inscrits/es. En curs.

En el projecte, les joves son tant beneficiaries de les formacions com actors mitjançant la seva participació directa a través de la seva funció com a Agents de Salut. Les sessions de formació son plenament participatives, on es dona importància a crear un espai de confiança entre la infermera i les participants per tal que s’expressin amb llibertat i sense judici.

En el cas que a les sessions formatives hi hagi col·laboradors/es externes, també es busca que hi hagin dinàmiques participatives, que parteixin de les vivències de les persones joves per facilitar la reflexió.

Durant tota l’edició, es consulta al grup d’Agents de Salut, es demana l’opinió, i aquestes son vinculants ja que s’accepten propostes i es modifiquen continguts, si escau. A més, aquestes també participen en la avaluació final del projecte i en la formulació dels continguts de cara a la següent edició del projecte.

Un dels elements claus del projecte és el treball amb col·laboradores externes segons les temàtiques i els punts d’interès de les formacions de cada edició. En el cas de l’edició del 2021-2022, les col·laboracions seran amb:

  • L’associació de Salut mental amb el Dr. Tosquelles
  • Contractacions del departament, com SIDASTUDI o ENRUTA’T.
  • Alumnes de 4t d’infermeria de la URV de Tarragona, que han elaborat les infografies del contingut d’aquesta edició.

En aquest projecte, s’elabora una estructura de coordinació i gestió cooperativa entre el departament de Joventut de l’Ajuntament de Cambrils així com el Centre d’Atenció Primària,  l’Hospital Lleuger Antoni de Gimbernat de Cambrils. 

No existeix una forma de cooperació interinstitucional en el projecte. 

El sistema d’avaluació del projecte està constituït per un sistema d’avaluació continuada i un sistema d’avaluació final. L’avaluació continuada es realitza al llarg de tota la formació, amb un contacte constant amb els participants, demanant un retorn de totes les sessions i dels continguts de la formació. 

A més, al finalitzar cada edició es fa arribar a l’Agent de Salut una enquesta d’avaluació final, on també es demana la seva opinió en quant als àmbits de la següent edició. També s’envia enquesta d’avaluació a totes les proveïdores, per tal d’anar millorant i recollir els seus ímputs i/o suggeriments.

A l’inici i a la finalització de cada edició, es realitza a més a més una reunió de coordinació amb la infermera de salut comunitària, per tal de valorar l’edició finalitzada i definir els nous àmbits de la propera.

Agents de Salut és un projecte que té una doble vessant: beneficia a les joves a través de formacions però també les estableix en referents i figures claus en la comunicació i informació directa per a altres joves en l’àmbit de la salut. A més, està molt ben contextualitzat, responent a les necessitats concretes de la joventut a Cambrils, així com establint-se com un projecte que es basa i es construeix sobre accions i projectes previs que no acabaven de funcionar. A més, la seva col·laboració i organització amb el CAP, l’estableixen com un projecte molt definit i interessant en el marc de la salut i les polítiques de joventut. 

  1. Joves beneficiaries i joves protagonistes: Tot i la participació d’un nombre significant de joves en les formacions com a beneficiaris directes, els efectes i resultats d’aquest projecte s’estenen també amb el nombre de consultes i accions que elaboren amb posterioritat a la formació les mateixes joves, donant resposta a les necessitats d’un grup més gran de joves que en un principi no han accedit al projecte. 
  2. Projecte contextualitzatEl recorregut i la formulació del projecte d’Agents de Salut demostra la importància de l’estudi i contextualització de les necessitats pròpies de la joventut a Cambrils, així com les febleses i debilitats de projectes i accions prèvies que acaben per ser completades per aquest projecte. 
  3. Coordinació eficaç entre personal sanitari i tècnics de joventut: El projecte Agents de Salut representa una simbiosi d’èxit del treball de responsables àmbits i disciplines molt diferents per a un projecte complet i àmplia acceptació. 
  4. La importància de la salut per a les joves i la seva responsabilitat: El projecte respon a les preocupacions pròpies de les joves en l’adolescència i els estableix com a responsables de la seva salut en els àmbits de major preocupació i dubte durant la seva edat i, també, de transmissors i punt d’ancoratge amb els seus contemporanis.  
  5. Revisió i adaptació anual: El sistema d’avaluació permet una adaptació anual a les preocupacions canviants i emergents de les joves, tractant temes com la salut sexual i reproductiva, el consum d’alcohol o la salut mental segons aquestes tinguin major rellevància i preocupació entre la població jove de Cambrils. 

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.


Catalitza

Projectes

Catalitza

El projecte Catalitza neix l’any 2018 com una proposta d’acompanyament en l’alfabetització del català, així com d’incentiu per a teixir vincles amb persones que ja parlen la llengua catalana de forma fluida.

Catalitza

Descripció general

El projecte Catalitza neix l’any 2018 com una proposta d’acompanyament en l’alfabetització del català, així com d’incentiu per a teixir vincles amb persones que ja parlen la llengua catalana de forma fluida. Va adreçat a persones joves migrades d’entre 16 i 30 anys i es vetlla per les seves necessitats globals de forma individualitzada. L’objectiu principal és ampliar les seves possibilitats d’inclusió a Catalunya, tot apostant per una participació i implicació en la vida social i associativa de Manresa. A més, té voluntat de marcar i avançar en la generació de processos inclusius i col·lectius al llarg del territori.

Catalitza neix amb la intenció de minvar el risc d’exclusió social que pateix el jovent nouvingut a causa del desconeixement del català, ja que limita les seves possibilitats formatives i pot arribar a actuar com a barrera en l’arrelament, la socialització i la interacció amb persones catalanoparlants, fomentant també l’empatia amb la societat d’acollida.

Des del projecte es proposa un treball en xarxa amb les educadores del municipi per tal de tenir un seguiment integral de cada jove, i poder-lo guiar en la seva inclusió al municipi. Paral·lelament, també s’ofereix un treball més individualitzat per part de l’educadora del casal de Joves, la qual és la referent dels joves del projecte i vetlla pel seu desenvolupament, alhora que s’encarrega per fer tutories individuals en el cas que sigui necessari.

Catalitza està format per quatre accions, les quals es duen a terme de manera transversal en tot el desenvolupament del projecte:

  1. Alfabetització en català (Setembre – Juny): Classes grupals de català amb la finalitat de desenvolupar la competència lingüística en llengua catalana a nivell de comprensió, expressió i comunicació oral i escrita.
  2. Vinculació amb una entitat o col·lectiu juvenil del municipi (Octubre – Juny): Es potencia la inclusió dels joves a partir de la seva participació en alguna de les entitats del teixit associatiu del municipi. En funció dels seus interessos i motivacions, cada jove s’incorporarà en una entitat, prioritzant aquelles de caire juvenil i social, cultural o esportiva amb una activitat continuada. El jove hi farà una estada mínima de 3 mesos, participant en la dinàmica i les activitats ordinàries de l’entitat.
  3. Accions grupals de voluntariat (Octubre-Maig): Es preveuen accions amb tot el grup de participants en el projecte Catalitza com a voluntaris en diferents activitats de la ciutat de Manresa.
  4. Accions de coordinació (Juny-Juliol; Setembre-Desembre; Març – Juliol): Amb l’objectiu de poder exportar aquest projecte a altres municipis propers que tenen la mateixa necessitat en el seu territori, s’estableixen reunions per avaluar, identificar i difondre les bones pràctiques d’aquest projecte.

El Catalitza neix l’any 2018 com a resposta a un augment de l’arribada de població migrant a Catalunya, i en concret, a la comarca del Bages i a la ciutat de Manresa. Davant de les dificultats de comunicació i limitació en la integració, el projecte promou l’aprenentatge del català i la socialització i inclusió d’aquest col·lectiu en la vida de la ciutat i la participació associativa. L’edició 2021-2022 és la seva 4ta edició.

La durada del projecte és d’un any, iniciant-se al juny i finalitzant al juliol de l’any vinent. Tot i això, l’esquema general de la intervenció de Catalitza està basat en la temporització del curs escolar.

L’organització del calendari segueix el següent esquema:

Primer semestre: planificació i inici accions curs

Juny – Juliol: Inici de la planificació de la intervenció

Juliol: Presentació del projecte, selecció dels participants, entrevistes personals amb els i les joves i acollida dels i les participants. 

Setembre-Desembre: Primer quadrimestre de les sessions d’alfabetització de català, amb un seguiment i avaluació contínua del projecte i amb l’educadora.

Octubre-Desembre: Recerca, selecció i acollida dels joves en entitats juvenils, socials, culturals i esportives. Inici del voluntariat.

Segon semestre

Gener – Juny: Classes i sessions d’alfabetització de català, estada a les entitats d’acollida i voluntariat. Seguiment amb l’educadora al llarg del programa.

Març – Juliol: Seguiment i avaluació final del projecte.

Juliol: Difusió de Bones Pràctiques.

El pressupost anual del projecte és de 12.500€, dels quals 7.865,17€ provenen de la subvenció del Departament de Drets Socials, de la Generalitat de Catalunya.

El projecte Catalitza està actualment finançat per la Generalitat de Catalunya (Departament de Drets Socials) a través de la subvenció amb càrrec a l’assignació tributària del 0,7% de l’IRPF de les comunitats autònomes.

L’equip humà que conforma el personal del projecte són una persona amb el perfil de coordinadora, una persona amb el perfil de tècnica, una formadora i 3 persones voluntàries.

Pel que fa a la formadora de català, aquest rol el realitza una persona professional amb experiència en l’àmbit de l’alfabetització de català amb adolescents, joves i adults, amb dos anys d’experiència en aquest projecte i de llengua nadiua l’àrab.

Nombre d’horesCondicions salarials
Educador social30h/setTècnic B d’intervenció
Animadora juvenil20h/setAnimador
Formadora6h/setTècnic B d’intervenció
Coordinadora37h/setTècnic A gestió
Equip humà4 professionals3 voluntaris

El projecte CATALITZA va adreçat únicament i directament a persones en risc d’exclusió social, de 16 a 30 anys i que es trobin en situació de desigualtat d’oportunitats a causa del seu origen com a migrant.

En l’àmbit d’actuació del CAE, la població diana i potencials beneficiaris serien els joves migrants d’entre 16-30 anys a Manresa. L’any 2020 van arribar 2.105 persones migrants a la ciutat de Manresa, 482 de les quals eren menors d’edat. Dins la franja de 16-30 anys, a Manresa, hi ha aproximadament 3.239 adolescents i joves migrants amb data de desembre del 2020. D’aquest, 85 són menors i joves que han migrat sols.

Alhora, es prioritzaran el següent perfil de persones:
– Els i les joves que no tenen possibilitats per fer classes d’alfabetització a cap altre servei.
– Els adolescents i joves migrats sense referents familiars.
– Les dones i les persones no binàries que es trobin en les situacions anteriors.
– Els adolescents i joves amb majors dificultats d’adaptació a l’entorn educatiu o amb risc d’abandonament.
– Els adolescents i joves que no tinguin una xarxa de suport al seu entorn proper.

Entre les quatre edicions de CATALITZA, han participat un total de 49 joves, s’han dut a terme més de 200 hores de formació de llengua catalana (no s’inclouen les del curs 2021-2022), s’han desenvolupat tasques de voluntariat a sis activitats diferents i 16 entitats amb temàtiques diverses han acollit els nois i noies participants del programa.

En clau de gènere, a causa del fet que el perfil migrant jove està majoritàriament caracteritzat per ser de sexe masculí, la majoria dels beneficiaris del projecte són nois i homes joves. Malgrat això, des del CAE es prioritza la participació de les dones i les persones no binàries que compleixen el requisit de jove migrada sense referents familiars.

En el projecte CATALITZA, els i les joves tenen una participació activa i directa, tot i que són majoritàriament beneficiaris del projecte. Es fomenta l’ús i la importància de la conversa i el debat com a eines per expressar l’opinió personal i arribar a acords entre uns i altres.

Alhora, en el cas del voluntariat en entitats, són els mateixos joves qui poden decidir en quina entitat tenen més ganes de formar-ne part, tenint en compte els seus interessos i motivacions.

A part d’això, en el seguiment i valoració del projecte els participants també hi juguen un paper clau. Per una banda, es compta amb el document de compliment de les expectatives i cobertura de les necessitats inicials, el qual serveix com a instrument d’autoavaluació per als beneficiaris del projecte. Per altra banda, els mateixos joves han d’omplir un qüestionari final gràcies al qual es recullen tant la valoració i satisfacció de l’alumnat amb el Catalitza, com també els suggeriments de millora.

Al llarg del desenvolupament del projecte s’estableixen línies de col·laboració amb diversos agents. A causa de la participació dels i les joves en entitats i associacions del territori, aquestes col·laboracions i cooperacions resulten clau per a assolir els objectius del projecte.

Addicionalment, hi ha una cooperació amb el Casal de Joves la Kampana, així com entitats col·laboradores per la gestió i seguiment de l’acollida i participació dels joves en cadascuna d’elles i amb la Fundació La Xarranca, la qual ofereix serveis de lleure.

Per la naturalesa del CAE com a organització sense ànims de lucre, no existeix una cooperació transversal, més enllà de la coordinació amb la coordinadora d’activitats socioculturals de l’entitat per a les accions de voluntariat.

Tot i la naturalesa del CAE com a entitat sense ànims de lucre, el projecte està marcat per una cooperació estreta amb entitats públiques com l’Oficina Jove del Bages i la Regidoria de Serveis Socials i de Joventut de l’Ajuntament de Manresa.

Respecte al seguiment, aquest es duu a terme en tres esferes al llarg de tot el curs: Seguiment de les accions del projecte (sessions català, vincle entitats i voluntariat), seguiment de la gestió (documental, econòmic i d’indicadors) i seguiment dels joves.

Pel que fa a l’avaluació, s’emmarca en els mesos de setembre, desembre, març i juliol, és a dir, principi i final de semestre i engloba les següents accions:
– Valoració accions voluntariat amb agents implicats.
– Valoració vincle entitats amb agents implicats.
– Valoració sessions de català amb agents implicats.
– Avaluació objectius i resultats dels projecte amb coordinadora projectes La Xarranca, educador/a del casal de joves.

Cal remarcar que, tant el seguiment com l’avaluació del projecte, les duen a terme els participants, l’educadora/coordinadora del projecte, la coordinadora de projectes juvenils del CAE i les entitats juvenils.

La documentació relacionada amb els sistemes de seguiment i avaluació és revisada i modificada cada curs per tal d’adaptar-se a les noves necessitats del projecte i processos de qualitat de l’entitat. A banda d’això, per tal d’avaluar el projecte en si i, per tant, els propòsits específics i generals d’aquest, es marquen uns indicadors i resultats esperats.

Els principals aspectes recollits de les darreres edicions i avaluacions del projecte Catalitza són:

  • Millora del nivell de català de tots els joves participants en tots els àmbits: comprensió, expressió i comunicació oral i escrita.
  • Millora de les competències personals dels participants pel que fa a habilitats i actituds personals.
  • Les entitats, han valorat positivament l’evolució dels joves. A més, la vinculació d’alguns joves amb l’entitat ha anat més enllà amb les persones d’aquesta, creant vincles interpersonals fora dels espais de l’entitat, i continuant participant en l’entitat on havien col·laborat.
  • Es destaca la millora en la predisposició a participar en les activitats que s’organitzen des del Casal de Joves La Kampana. De fet, bona part dels participants, posteriorment, en són usuaris.

El projecte Catalitza té una població beneficiària molt específica i s’encarrega de donar resposta a una situació difícil pels joves migrants de més de 16 anys. Valorem molt positivament la seva inserció dintre d’objectius transversals d’adaptació i integració dels joves en el seu entorn proper mitjançant la seva participació en una entitat local per a continuar millorant el seu aprenentatge del català mentre incideixen directament sobre el seu voltant i ajuden a combatre part de l’estigma que poden sofrir.

  1. Projecte inclusiu de la població migrant: Es tracta d’un programa dissenyat específicament per a un sector de la població on, de vegades, és difícil d’incloure i promoure la seva participació en les polítiques i projectes de joventut, especialment amb la barrera de l’idioma. El projecte justament fa front a aquestes dues debilitats. 
  2. Treballa l’arrelament: Mitjançant l’aprenentatge de la llengua local, el voluntariat i la participació en associacions locals, els i les joves treballen la seva posició, relació i identitat en la seva localitat d’acollida, apropant-los també a la població local.
  3. Integració multidimensional en la localitat: Les tres accions complementen de forma multidimensional diferents aspectes primordials per a la integració de les joves: la llengua, les relacions personals i l¡acció i preocupació per l’entorn proper. 
  4. Possibilitat de rèplica: Es tracta d’un Projecte innovador amb capacitat de rèplica en altres localitats per a facilitar la integració i participació del col·lectiu migrant en la seva localitat o barri. 
  5. Dona resposta a necessitats molt concretes: El projecte identifica clarament les dificultats dels seus beneficiaris i part de la població local del municipi i és formulat per al seu èxit, tot i ser una responsabilitat de l’administració pública.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.


Energy Control

Projectes

Energy Control

Energy Control és un projecte de l’àrea de drogues i salut de l’entitat Asociación Bienestar y Desarrollo (ABD) que té com a objectiu principal reduir els riscos i danys associats al consum de substàncies.

Energy Control

Descripció general

Energy Control és un projecte de l’àrea de drogues i salut de l’entitat Asociación Bienestar y Desarrollo (ABD) que té com a objectiu principal reduir els riscos i danys associats al consum de substàncies. Dues característiques són en la base de la singularitat del projecte: en primer lloc, el refús del discurs negatiu respecte a les drogues, tot acceptant la possibilitat del seu consum com a font de plaer i, per tant, una actuació basada en l’oferiment d’informació i orientació als joves, consumidors o no. En segon lloc, el caràcter voluntari de la major part del treball que fa possible el projecte. Més d’un centenar de persones arreu de l’Estat espanyol desenvolupen les activitats preventives.

Energy Control ofereix serveis a les institucions, associacions o empreses que organitzen activitats d’oci en les quals, per les raons que sigui, s’hi consumeix drogues. Les seves accions consisteixen essencialment a instal·lar un estand en els espais físics on té lloc l’activitat, en el qual ofereixen informació i orienten els assistents, siguin consumidors de drogues o no, sobre els riscos del seu consum, sobre la seva composició, i sobre estratègies per minimitzar els riscos i efectes nocius. A partir d’aquesta activitat central, presten servei a famílies, centres educatius, ajuntaments, empresaris i tota mena d’institucions. També elaboren i editen materials informatius, realitzen valoracions d’espais per avaluar la seva seguretat amb relació al consum de drogues, fan atenció personalitzada per oferir informació, realitzen anàlisis de substàncies i s’ofereixen com a instrument d’informació i formació per a tota mena d’institucions.

El projecte Energy Control es va iniciar l’any 1997, a Barcelona, de manera que ja té més de 24 anys d’existència, complint 25 anys el 2022. La seva concepció neix com a resposta a un context marcat per l’increment de substàncies en espais d’oci, principalment vinculats a festes, clubs, festivals i raves de música electrònica. Posat en marxa per un col·lectiu d’activistes provinents de l’àmbit de les addiccions, buscaven donar resposta a la realitat del consum de drogues des d’una metodologia que busca reduir els nivells de riscs, sense estigmatitzar les realitats del seu consum i donant espai a la possibilitat d’un ús responsable acompanyat d’una informació objectiva i útil sobre les substàncies, els seus riscos i les pautes d’ús de menor risc. De tal forma, el projecte buscava posicionar-se en una veta de projectes, dirigint els seus esforços a la majoria de persones consumidores de drogues de forma recreativa que no tenen problemes d’addicció, però que estan en risc d’experimentar-los.

Des d’aleshores, la seva activitat ha crescut de forma significativa, estan present en l’actualitat a altres punts de l’Estat espanyol i l’àmbit internacional amb la internacionalització del servei d’anàlisi de substàncies . En l’actualitat compta amb delegacions a Madrid, Andalusia i Balears, a més de Catalunya. La seva activitat de prestacions de serveis és continuada al llarg de tot l’any, mostrant la presència establerta del projecte i la seva acceptació.

En els darrers anys, el dinamisme del projecte ha dut a un gran creixement. L’any 2017, per exemple, van iniciar el projecte de Festes Majors (FM), amb l’objectiu de donar resposta a peticions d’ajuntaments, començant una línia d’intervenció específica dirigida a població adolescent i jove, enfocada al consum d’alcohol i cànnabis, i amb dinàmiques de contacte pròpies. Paral·lelament, es va dur a terme l’aplicació i consolidació de la mirada transversal de gènere en el projecte, vinculant també protocols de detecció de violències sexuals en espais d’oci o materials específics, així com el llançament del projecte ChemSafe, dirigit a homes que tenen relacions sexuals amb homes sota l’efecte d’estupefaents.

Aquest any 2021, tot i la pandèmia, s’ha reprès l’activitat en els espais d’oci, especialment aquells espais d’oci municipal, la qual havia estat paralitzada per la situació sanitària. Per a compensar la manca d’activitat presencial, Energy Control va organitzar dos simpòsiums virtuals a Catalunya sobre l’Oci Explicat per Dones i el ‘Nice People’ sobre l’estigma associat a l’ús de drogues. Paral·lelament, amb el Servei d’Anàlisi presencial, han obert tots els dimarts de 13h a 20h, amb una millora de l’eficàcia de l’anàlisi amb una tecnologia d’espectroscòpia que permet l’anàlisi en un sol dia de mostres equivalents a tres mesos amb els sistemes actuals. A més, van millorar l’atenció amb la creació d’una recerca interactiva de resultats de pastilles analitzades a temps real. Per últim, han llançat la TripApp (una eina creada per prevenir les intoxicacions de drogues) i han rebut el Premi de Prevenció Europea 2021, concedit pel Consell de Pompidou.

L’activitat de servei que es presta a institucions i particulars té un cost amb el qual s’autofinança.  No disposem de pressupost global anual del projecte.

Energy Control rep subvencions de l’administració estatal a través del Plan Nacional sobre Drogas del Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social i de la convocatòria de l’IRPF per fons socials, a través del Ministerio de Empleo y Seguridad Social.

Des de les administracions locals i autonòmiques rep en l’actualitat suport econòmic de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, de l’Agència Catalana de la Joventut, de la Junta de Andalucía, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, de l’Ajuntament de Palma de Mallorca, el Govern de les Illes Balears, l’Ajuntament de Madrid i l’Instituto de Addiciones o Madrid Joven de Madrid Salud. També ha rebut subvencions de la Comissió Europea (2020) i el projecte Scanner. 

Podeu consultar a través d’aquest enllaç els seus finançadors.

Núria Calzada és la coordinadora del projecte, però l’acció fonamental se centra en el treball del voluntariat, que el 2013 va arribar a 127 persones al conjunt de l’Estat. Durant l’any 2021, tot i la pandèmia, van participar un total de 45 persones (21 homes, 22 dones i dues persones no binàries).

Els voluntaris són persones amb coneixements i competents tècnicament que comparteixen la filosofia de treball del projecte i que reben formació continua. Per exemple, l’any 2021 es van realitzar 13 formacions internes per a la formació d’aquestes persones voluntàries.

El projecte compta, a més, amb un equip tècnic que presta suport i assessorament a tot l’equip de voluntaris.

L’univers de població diana destinatària està format per persones -majoritàriament joves-, d’ambdós sexes, que acudeixen a esdeveniments i establiments d’oci nocturn relacionats amb la música electrònica i el ball, així com Festes Majors. Es tracta de persones joves, consumidores d’alcohol i cànnabis de manera habitual, i d’estimulants com la cocaïna, l’èxtasi i el sulfat d’amfetamina (speed) quan acudeixen a aquests contextos. Solen mostrar un patró de consum dominat per la combinació de dues o més substàncies (entre les que sempre o quasi sempre sol estar present l’alcohol) i els manca informació adequada sobre riscos associats i sobre estratègies per limitar els danys. No solen tenir contacte ni amb dispositius preventius ni assistencials, pel que l’accés a la informació sobre reducció de danys i minimització de riscos sol produir-se a través del grup d’iguals. No obstant, els missatges de reducció de riscos són ben acceptats i valorats per aquesta població, sempre i quan aquests es trobin en línia amb les seves necessitats, no emetin judicis de valor i aportin informació objectiva.

Així doncs, s’adreça especialment als joves, però sense delimintar-ne l’edat d’una forma estricta. A partir d’aquesta activitat central presten servei a famílies, centres educatius, ajuntaments, empresaris i tota mena d’institucions.

Paralel·lament, en els darrers anys, s’ha incrementat l’atenció directa de forma presencial fora dels àmbits d’oci i, especialment, a través de les xarxes socials, com ara Instagram o Telegram. De fet, Catalunya té un grup propi a Telegram amb 400 persones subscrites on poden rebre informació i atenció i el seu Instagram compta amb més de 8000 seguidors. 

Respecte a l’any 2021, s’han realitzat 33 intervencions en espais d’oci (12 intervencions en oci privat i 21 en espais municipals), arribant aprop de 8200 persones. Fora d’aquesta atenció en els espais d’oci, s’han atès 745 consultes (via mail, telèfon i xarxes socials).

Les accions informatives i d’orientació d’Energy Control es basen del treball entre iguals. És a dir, que les persones, bàsicament voluntàries, que hi participen, no adopten una posició de superioritat moral ni ètica, sinó que es relacionen amb els usuaris amb la normalitat pròpia de l’igual.

La major part dels voluntaris són joves, per bé que amb formació específica.

El projecte és associatiu en origen, de manera que la participació associativa és en l’arell de tota la seva feina. A banda d’aquesta idea central, però col·laboren amb entitats i projectes semblants o amb objectius similars a l’estat espanyol (p.e: Hegoak a Navarra, Ailaket de País Vasc, Exeo de Valladolid,…) així com en la majoria de països de la comunitat europea a través de la xarxa de grups RdR. O de llatinoamèrica (Colòmbia, Argentina, Costa Rica, Mèxic,…).

No és un concepte aplicable a aquest projecte, ja que no és propi de l’administració, sinó completament associatiu. Ara bé, cal destacar que les instàncies o departaments de l’administració que s’hi adrecen o amb que col·laboren abasten diverses àrees: joventut, sanitat, ensenyament, serveis socials, esports, cultura, etc.

Ja sigui pels ajuts que reben, ja sigui pels projectes que emprenen en col·laboració, Energy Control es relaciona amb tota mena d’administracions en l’àmbit europeu, estatal, autonòmic o local.

A més, des del 2016, Energy Control ha col·laborat en espais de política en l’àmbit internacional, participant en l’UNGASS, les inter-sessions temàtiques de la Comissió d’Estupefaents (CND) de les Nacions Unides a Viena, l’elaboració d’esdeveniments paral·lels sobre l’anàlisi de substàncies (2017) i al Fòrum de la Societat Civil (CSFD) de la Comissió Europea des del 2018.

També, l’any 2021, van participar en el World Mobile Congress per presentar la seva app, TripApp, una eina creada per prevenir les intoxicacions de drogues en la que hi participen.

Les característiques del projecte, amb desenvolupament i aprofundiment tècnic molt acusat, fan que hi hagi un avaluació estable i continuada de les seves actuacions, tant a nivell puntual, per a cada acción que realitzen, com a nivell global del programa.

De fet, amb un simple repassada de l’evolució de les actuacions del projecte, es comprova que hi ha una actualització estable dels seus continguts i tècniques.

Es tracta d’un projecte d’origen associatiu que supera la rigidesa de l’acció de l’administració i trenca barreres de relació amb els joves. S’aproxima als usuaris obviant tota posició de superioritat moral i descarta el discurs negatiu sobre les drogues, que habitualment genera refús i anula tot efecte positiu de les campanyes que es realitzen. La seva independència com a projecte i la naturalitat amb què ha adoptat criteris científics i els ha traslladat a tècniques de dinamització i aproximació als joves li ha donat una gran credibilitat i acceptació en la majoria d’àmbits i especialment entre els propis joves. És un exemple admirable en què l’expertesa es troba en la societat civil i no pas en l’administració, que acudeix a l’entitat a la recerca de suport tècnic, coneixementi eficàcia en el treball.

1.   Voluntariat amb capacitat professional

La majoria d’actuacions d’Energy Control es desenvolupen mercès al treball de persones voluntàries. Però la seva participació està condicionada a tenir unes bones i adequades capacitats tècniques per a realitzar la tasca encomanada. Es conjuga, per tant, el treball voluntari amb la capacitat professional de prestar el servei. Se supera el distanciament habitual del professional allunya de la realitat, i s’evita també la banalització del treball voluntari. Voluntariat i professional, així doncs, combinats en un mateix projecte.

2.   Discurs positiu

Energy Control afronta un dels àmbits que major polèmica generen quan s’intervé des de l’administració, tant per la dificultat d’afrontar la qüestió amb els protocols propis de les institucions, com per les implicacions morals i ètiques que tot sovint desperta. La seva gran virtut és que treballa en el món de les drogues sense negativitzar, sense fer ús de la prohibició i sense culpabilitzar els joves pels seus comportaments. Malgrat que la pràctica demostra una i altra vegada que els discursos negatius tenen un efecte escàs o, fins i tot, contraproduent, quan s’adrecen als joves, resulta molt dificil que l’acció directa de l’administració se n’escapi. La frescor i la naturalitat amb Energy Control afronta la qüestió li dona credibilitat i n’assegura l’eficàcia.

3.   Adaptació a l’entorn

Tot i que l’acció central amb què treball Energy Control (la instal·lació d’estands en espais en els quals tenen lloc activitas d’oci) és el recurs bàsic de treball, l’entitat garanteix una adaptació per a cada cas. Per a totes les accions es genera previament un grup de treball que estudia les condicions i circumstàncies de l’entorn en el qual s’ha d’intervenir, i prepara l’activitat de forma específica. Així, els experts d’Energy Control ens expliquen que no és el mateix realitzar l’activitat en un concert, que en una rave o en un local tancat. En cada cas i en cada circumstància una manera d’actuar adaptada.

4.   Diversificació del finançament

El projecte es fiança per diverses vies simultànies, i això en garanteix una Viabilitat al marge de contextos polítics concrets. Rep subvencions de l’administració, però també patrocinis, ajuts i donacions privades, i desenvolupa també un linia de serveis, de manera que cada acció realitzada genera uns ingressos que contribueixen al sosteniment del projecte.

5.   Aposta per la comunicació

En l’arrel del projecte hi ha la difusió d’informació veraç i fiable, de manera que l’entitat dedica esforços a generar i editar materials divulgatius que actuen com a suport a les seves accions, però també en un marc comunicatiu general. Darrera d’aqueta acció divulgadora hi ha, també, la voluntat de rigor científic a l’hora de promoure actituds i criteris per abordar la qüestió de les drogues.

La màxima responsable tècnica del projecte és Núria Calzada, que actua com a coordinadora.

Núria Calzada. Psicòloga social (UB). Membre de l’equip d’Energy Control des de l’any 2000 i coordinadora des del 2006. He impartit multitud de formacions a professionals de l’oci, la salut i l’educació. Així mateix, ha participat tant en el debat sobre polítiques de joventut com en el disseny de polítiques de prevenció de drogodependències a Catalunya.

La responsable del projecte opina

Al llarg del projecte hem après que és necessària una bona gestió i el registre sistemàtic de dades. Igualment, s’ha de ressaltar la rellevància de l’avaluacó i la necessitat de formació dels portaveus dels projectes socials en l’atenció i assessorament a mitjans de comunicació.

Energy Control va néixer el 1997 i compleix 25 anys el 2022. En els seus inicis ningú podia preveure que aquella proposta innovadora i, per això, polèmica, arribaria al quart de segle. Al mateix temps, el 2020, amb l’arribada del virus del covid i el tancament dels espais d’oci, va suposar una davallada important d’activitat. Tot i la situació crítica de manca d’activitat i de pèrdua de contacte amb el voluntariat, ha estat l’oportunitat per parar-se a reflexionar, de mirar enrere i d’enfocar el futur. Un procés de reestructuració interna que hem seguit treballant el 2021 i que posarem en marxa el pròxim any, coincidint amb el 25è Aniversari. 

Aquesta mirada cap el passat ens ha permès revisar els encerts i els errors i l’impacte i reconeixement global assolit. Al mateix temps, mirar cap el futur ens fa pensar en la missió i com afrontar els reptes de futur tenint en compte les lliçons apreses.

Una de les característiques del projecte és la Innovació i millora continua del programa. Any rere any s’incorporen millores tant en la gestió del projecte com en els serveis que oferim, fruit de l’experiència pròpia i del feedback rebut dels destinataris/àries.

Una de les característiques del projecte és la Innovació i millora continua del programa. Any rere any s’incorporen millores tant en la gestió del projecte com en els serveis que oferim, fruit de l’experiència pròpia i del feedback rebut dels destinataris/àries.

La valoració personal, després de 15 anys d’activitat, és molt positiva. El projecte compta amb la credibilitat i reconeixement de la població destinatària, els joves, i, amb el pas dels anys, ha assolit també el reconeixement de professionals de la salut, l’educació, l’oci i els mitjans de comunicació. A més a més, el projecte ha crescut tant en àrees d’intervenció (medi educatiu, assessorament a municipis, formació  a professionals externs, anàlisi de drogues,…) com a nivell estructural. Alhora, s’ha promogut el discurs de reducció de riscos mitjançant el recolzament a nous projectes en altres àrees, tant del territori espanyol com a nivell internacional.

Energy Control és un projecte de joves, per a joves…. Es tracta d’una població de difícil accés i per a la que es busca establir contacte a través de l’ús d’iguals procedents del col·lectiu destinatari (educació entre iguals) i el treball preventiu de proximitat (outreach work) amb l’objectiu últim de reduir el riscos i danys del seu consum de drogues.

La participació i implicació dels propis destinataris en el projecte fa que l’apropament sigui fàcil i directe. Això, junt amb un discurs sobre drogues no moralista, ha donat lloc a una alta credibilitat per part del públic diana, establint Energy Control com un punt de referència a nivell estatal en quant a informació objectiva sobre drogues.

Cal afegir que la base i el motor del projecte és la implicació de la població diana. Els i les voluntàries que en formen part, són el motor i assumeixen un rol actiu en totes les fases del projecte. No són pas un complement o ajut a l’equip tècnic, sinó més aviat al contrari, l’equip tècnic facilita i dinamitza l’acció. Així doncs, sense equip de voluntaris/àries, el projecte deixaria de tenir sentit i inevitablement d’existir.

En el moment de crisi econòmica en què estem, el repte de futur més important és la pròpia continuïtat del projecte. Per això, ens cal diversificar les fonts de finançament, ara per ara majoritàriament fonts públiques, i complementar-les amb finançament privat (donatius persones físiques, empreses, crowdfunding,…).

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

  • Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
  • Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
  •  Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
  • Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

Aquí t’escoltem

Projectes

Aquí t’escoltem

Els i les joves poden realitzar fins a 10 sessions individuals amb les professionals dels ATE, i es procura que no s’hagin d’esperar més d’un mes a ser ateses.

Aquí t'escoltem

Descripció general

Díptic “Aquí t’escoltem”

Memòria del Servei ATE del 2018

Memòria del Servei ATE del 2020

Mesura de Govern per a la creació d’un servei per a adolescents i per a famílies amb fills i filles adolescents (2013)

Document de licitació que es va obrir per posar en marxa el servei

Diagnosi Aquí t’escoltem i centre per Famílies amb Adolescents (Novembre 2019)

Flyer Aquí t’escoltem! (2021)

Flyer SAIF (2021)

PPT SAIF (2021)

Aquí t'escoltem

SOBRE EL PROJECTE

Els i les joves poden realitzar fins a 10 sessions individuals amb les professionals dels ATE, i es procura que no s’hagin d’esperar més d’un mes a ser ateses. A partir d’aquí, si requereixen més acompanyament personalitzat se’ls deriva a altres serveis on puguin continuar el camí iniciat. Tot i això, cada cas es tracta de forma aïllada. Des del 2021, les joves poden rebre 16 hores d’atenció individual a cada Punt “Aquí t’escoltem” (11 hores d’atenció individual per part de la psicòloga i 5 hores d’atenció individual per part de l’educadora). Paral·lelament, sempre poden participar de les activitats en grup i tallers organitzats.

Durant l’any 2020, donada la situació del confinament, el servei es va realitzar de forma telemàtica, donant resposta a les necessitats individuals dels i les joves, mantenint el contacte a través de trucades, WhatsApp o videoconferències. També es van adaptar les activitats grupals al format virtual, responent a les necessitats que els havien transmès els i les joves. Alhora es van potenciar les accions de comunicació a través de les xarxes socials del Departament de Joventut, publicant articles i entrevistes, relacionats amb el benestar i la salut emocional de les persones joves, oferint recursos i eines a aquests.

A més, amb el nou canvi de gestió, els Punts “Aquí t’escoltem” oferiran activitats adreçades a professionals dels equipaments juvenils on s’ubiquen els Punts amb l’objectiu d’experimentar, aprendre i reflexionar la perspectiva de l’educació emocional per tal d’incorporar aquesta dimensió en la seva funció i en el funcionament de l’equipament juvenil. 

SOBRE LA IMPLEMENTACIÓ

El projecte es va iniciar el maig del 2013 amb la prova pilot de l’ATE Garcilaso. A continuació, el mes d’octubre de 2014 es van posar en marxa dos punts més: un a l’Espai Jove Les Basses (Nou Barris) i un altre al Casal de Joves Palau Alòs (Ciutat Vella). D’octubre 2014 a juny 2015 els 3 punts ATE van estar gestionats pel Centre Jove Anticoncepció i Sexualitat (CJAS).

Cada any s’ha anat ampliant el servei amb un nou punt ATE, i durant el 2018 i 2019 es van obrir tres punts més i al 2021 es va obrir el desè “Aquí t’escoltem”, donant atenció així a tots els districtes de la ciutat: 1 ATE Ciutat Vella (al CIAJ), 1 ATE a Les Corts (a l’espai Jovecardí), 1 ATE a Sarrià-Sant Gervasi (a l’Espai Jove Casa Sagnier), 1 ATE a Gràcia (a La Fontana), 1 ATE Horta-Guinardó (a Boca Nord), 1 ATE a Nou Barris (a l’Espai Jove Les Basses), 1 ATE Sant Andreu (a l’Espai Jove Garcilaso), 1 ATE Sant Martí (a Can Felipa) , 1 ATE Sants-Montjuïc (a l’Espai Jove La Bàscula) i 1 ATE Eixample (a l’equipament Transformadors)

Els 10 punts ATE tenen un cost total  de 625.371 euros anuals.

D’aquests diners, els 10 ATE, disposen de 140.000 euros anuals per a les despeses de material, contractació de talleristes, transport, comunicació gràfica, material tècnic, organització de jornades per a professionals, etc.

L’Ajuntament de Barcelona financia el servei a través de la licitació de la gestió dels punts ATE, que fins al 2018 va gestionar l’empresa Iniciatives i Programes. Des del juny de 2021, gestiona Fundació FASI.

Per a la correcta prestació del servei per cada punt ATE està estipulat

  • 30 hores setmanals de servei d’educació social de les que s’estima que es dedicaran un màxim de 12 hores a coordinació i treball intern i la resta a intervenció directa (18 hores).
  • 18 hores setmanals de servei de psicologia de les que s’estima que es dedicaran un màxim de 7 hores a coordinació interna i externa i treball de regulació interna, i la resta a intervenció directa (11 hores).
  • Igualment, caldrà proveir dels especialistes i talleristes necessaris pel desenvolupament de la programació que el servei vagi desenvolupant.

Segons les últimes dades de què disposem, aquest seria l’equip de professionals de l’Aquí t’escoltem:

  • Referents municipals: Pilar Pascual Calvo
  • Direcció del Servei: Mariona Moratona Irla
  • Coordinadora dels Punts “Aquí t’escoltem”: Claudia Viñas De Temple
  • Administració del Servei: Roser Francisco Gurguí
  • Educadora social Centre per a Famílies: Montserrat Pujol Morcillo
  • Coordinadora i Educadora social Centre per a Famílies: Stefania Angella
  • Psicòleg Centre per a Famílies: Raúl Abril Adán
  • Psicòloga Centre per a Famílies: Almudena Sánchez Velasco
  • Educador ATE Ciutat Vella: Jaume Clavé Escofet
  • Educadora ATE Eixample: Malaika Comet Asencio
  • Educadora ATE Sants: Julia Fernández Marqués
  • Educadora ATE Les Corts: Anna Xartó Toran
  • Educadora ATE Sarrià-Sant Gervasi: Raquel Terribas Pie
  • Educadora ATE Gràcia: Lucía Picazo Moyano 
  • Educadora ATE Horta-Guinardó: Marina Domènech Colomina
  • Educadora ATE Nou Barris: Guillermo Güeto Martínez
  • Educador ATE Sant Andreu: Anna Castelló Bueno
  • Educadora ATE Sant Martí: Carla Prus Ruiz
  • Psicòloga ATE Ciutat Vella/Sant Andreu: Meritxell Puértolas Argüelles
  • Psicòloga ATE Eixample/Sants: Sandra Leyva Michot
  • Psicòloga ATE Les Corts/Gràcia: Marina Bordes Domènech 
  • Psicòloga ATE Sarrià-Sant Gervasi/Sant Martí: Eugènia Cruz Guifreu
  • Psicòloga ATE Horta-Guinardo/Nou Barris: Helena Sanchez Codern

Els punts ATE són serveis adreçats als adolescents (de 12 a 20 anys) on es proporcionen eines i recursos per enfortir les seves habilitats personals i socials, i fomentar el seu creixement personal mitjançant la creació d’activitats atractives que responguin als seus interessos per tal de motivar la seva implicació, participació i empoderament. Segons l’Enquesta a la Joventut de Barcelona 2020, el 39,1% de les joves de la ciutat presenten risc de mala salut mental.

La població total a Barcelona en aquesta franja d’edat és de 115.225 persones.

Durant el 2020, es va atendre a 4.740 joves i es van fer 5.556 atencions grupals i 2.165 atencions individuals. L’any 2021 es van atendre de gener a octubre a 9.484 joves, i s’han realitzat 10.301 atencions grupals i 1.764 atencions individuals. Aquest increment mostra la importància del risc de mala salut mental que experimenten les joves, agreujant-se encara més amb els efectes de la pandèmia de la COVID-19.

Els i les joves no participen de forma activa, sinó que són beneficiàries del servei. Ara bé, cal comentar que les persones professionals que donen suport i resposta al servei són professionals joves per tal de ser properes a les persones ateses. En general, la llarga trajectòria del projecte mostra la bona acollida i valoració del pas de les joves pel servei.

Tot i això, l’any 2019, es va realitzar una nova diagnosi realitzant entrevistes a les joves i famílies per donar veu i conèixer les necessitats i demandes en l’actualitat per a l’adaptació i elaboració d’una nova gestió del servei. En aquestes entrevistes es va preguntar a les joves quines eren les seves majors preocupacions, com aquest col·lectiu gestionar les seves preocupacions, la visió de les joves participants en el servei i els canvis que han experimentat en la gestió de les seves preocupacions i finalment, la visió de les joves que no han participat en el servei.

Els punts ATE es recolzen, si cal, en entitats esportives, associacions juvenils, entitats vinculades a col·lectius específics, per tal de donar suport a un o una jove que s’ha acostat al servei. Podria passar, per exemple, que a una persona jove li pugui anar molt bé fer un voluntariat, i se l’acompanyien el procés de trobar aquella entitat juvenil on pugui desenvolupar-se. 

Dins del mateix servei, la cooperació transversal que es pot donar és la que es dona pel fet que com que algunes professionals estan en ATE de diferents districtes, doncs poden tenir una coneixença més àmplia de la realitat i poden intercanviar experiències d’un punt a un altre que els poden ser d’utilitat.

Els servei es coordina estretament amb altres serveis municipals o altres administracions, establint protocols de derivació i acords preferents, per poder conèixer, assessorar i derivar de forma eficaç en cada un dels casos. Es tracta també d’intercanviar informació i coneixement entre aquests recursos més especialitzats.

El servei es coordina, per exemple, amb departaments, equipaments i serveis com la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil – CIAJ, Centres educatius d’ensenyament secundari, Barcelona Activa i Educadors en Medi Obert, entre d’altres.

Estan establerts una sèrie d’indicadors qualitatius i quantitatius sobre l’atenció psicològica personalitzada i sobre els tallers i activitats pròpies i en grup. Trimestralment es presenta una memòria amb el resultat de les intervencions.

Hem triat aquest projecte perquè es tracta d’una intervenció multidisciplinar en l’acompanyament de les persones joves en el seu trànsit cap a l’adolescència, una etapa de canvis i necessitat d’acompanyament. Alhora perquè es tracta d’un servei que de forma coordinada amb diferents agents i serveis públics pretén abordar l’educació emocional dels i les joves ja sigui de forma individual com en grup.

  1. Autonomia
    Es tracta d’un servei on les persones joves hi poden accedir sense l’acompanyament d’un adult. Per tant se’ls empodera a acostar-s’hi i a treballar-se sense la supervisió de la persona adulta.
  2. Generador de confiança
    Com a conseqüència del punt anterior, el fet que sigui un espai liure, sense acompanyament formal de l’adult, això genera en el jove confiança en el propi servei i en les persones professionals mateixes que el gestionen. Es concep com un espai segur, i ho és.
  3. Proximitat
    L’atenció de les professionals als joves es fa de forma personalitzada i individualitzada i es fa des dels seus llocs de relació i trobada. Es procura que els punts ATE estiguin en equipaments juvenils, s’acosten allà on les persones joves se senten interpel·lades.
  4. S’aborda un intengible: les emocions
    Li donen un enfocament nou al treball de les emocions. Diferencies el que és salut mental del que és el malestar emocional, on moltes de es joves es troben pel moment vital on es troben: problemes d’assetjament escolar, parella, dubtes sobre sexualitat i gènere, relacions amb amics, entre d’altres.
  5. Integralitat
    Es treballen diferents aspectes del moment vital de la persona com la família, el gènere, les relacions afectives, l’educació, la sexualitat, el malestar emocional, etc. D’aquesta manera, tant pel que fa a l’atenció individualitzada com a les activitats grupals, permeten abordar de manera integral la situació i necessitats dels i les adolescents.

Amb l’aprovació de l’any 2013 de la “Mesura de Govern per a la creació d’un servei per a adolescents i per a famílies amb fills i filles adolescents” es fa un reconeixement de l’etapa adolescent i a l’atenció a aquesta des d’un model de promoció i prevenció: acompanyar als adolescents afavorint la millora de les seves capacitats i habilitats individuals i socials per a afrontar millor el seu moment vital. I des d’aquesta mirada, des del 2013 fins l’actualitat, el Servei d’Adolescents i Famílies ha realitzat una tasca d’acompanyament emocional i prevenció des d’un abordatge integral a l’etapa adolescent.

Sempre, des d’una mirada positiva cap a l’adolescència des del Centre per a famílies i adolescents com des dels punts “Aquí t’Escoltem”, s’ha facilitat l’acompanyament de l’etapa adolescent proposant eines i habilitats, tant als i les adolescents com a les seves famílies, des la prevenció i promoció de la salut emocional, acostant-los als serveis i recursos existents a la xarxa pública i privada que estan al seu abast.

En aquests moments que els punts “Aquí t’Escoltem” ja estan presents a tots els districtes de la ciutat, i han esdevingut serveis de referència en l’atenció emocional dels adolescents en el territori. El repte per nosaltres és poder sistematitzar el model de promoció i prevenció que els orienta així com tota l’activitat que estan realitzant sense perdre la flexibilitat i adaptació a les necessitats de cada jove i cada territori.

I amb l’objectiu de sistematitzar la tasca del servei, d’una banda, pel que fa a l’activitat grupal, s’ha començat a treballar en un cataleg d’activitats que pugui recollir tota l’activitat que està oferint el servei a la ciutat. I d’una altra, pel que fa a l’activitat individual, en la sistematització de les dades per poder donar solucions a poder atendre de la forma més àgil i sense llista d’espera als adolescents i joves que tenen un néguit, dubte, preocupació…

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.


Pressupostos participatius

Projectes

Pressupostos participatius

L’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana articula gran part de la seva política local de joventut a través del Projecte jove Participa a Santa Eulàlia, el qual estructura un sistema propi de participació que s’ha anat desenvolupant i perfeccionant des de l’any 2005.

Pressupostos participatius

Descripció general

L’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana articula gran part de la seva política local de joventut a través del Projecte jove Participa a Santa Eulàlia, el qual estructura un sistema propi de participació que s’ha anat desenvolupant i perfeccionant des de l’any 2005. L’eix central del projecte és la capacitat real de decisió dels i les joves del municipi, que proposen accions, millores i activitats per posteriorment decidir quines d’aquestes actuacions es realitzaran amb el 100% del pressupost municipal de joventut destinat a accions (16.000€). Un cop les joves aproven el pressupost es responsabilitzen de la gestió del pressupost i de l’execució de la proposta i finalment participen de l’avaluació de la seva proposta i del conjunt del procés participatiu.

Així doncs, la màxima capacitat decisòria sobre la gestió del pressupost municipal de joventut recau sobre l’Assemblea Jove, en la qual hi són representats joves a títol individual i membres d’entitats juvenils i col·lectius informals però d’estructura estable. S’organitzen a través de comissions temàtiques per a la gestió directa o comunitària, i en tot el procés reben el suport del tècnic municipal i del dinamitzador de joventut. Al voltant del 90% de les activitats decidides pels mateixos joves s’arriba a realitzar segons les previsions. Malgrat els bons resultats generals del projecte, però, el més destacable és el procés, perquè els joves es corresponsabilitzen amb l’ajuntament en l’ús correcte dels recursos públics, perquè coneixen de primera mà la dificultat de pressupostar i cenyir-se després a les decisions preses i perquè aprenen a gestionar en primera persona, amb l’obligació de passar comptes de la feina i la despesa realitzada.

D’altra banda, el projecte dels pressupostos participatius de joventut és una eina que permet enfortir el vincle entre professionals de joventut i joves del municipi. Això permet detectar problemàtiques i necessitats que tenen a veure amb la joventut per després orientar estratègicament polítiques transformadores a partir de les necessitats detectades.

El projecte es reprodueix anualment, però el procés complet dura setze mesos, perquè durant la segona meitat de l’any se superposa l’execució de les actuacions decidides amb l’inici de la planificació per a l’any següent. La primera edició es va realitzar el 2005 i, amb l’edició de 2021, ja són 16 anys de projecte, mostrant la seva consolidació i acceptació. Cada projecte anual segueix les següents fases:

Fase 1: organització del procés. Setembre

Constitució del grup motor i planificació general

Fase 2: difusió i explicació de la iniciativa. Octubre

Elaboració de materials de difusió i vídeo, xerrades informatives amb estudiants i entitats. La finalitat és convocar tots els joves del municipi per tal que facin propostes d’actuació per a l’any següent i per animar-los a participar en l’assemblea que decidirà quines activitats es realitzen i amb quin pressupost per a cadascuna.

Fase 3: recepció i codificació de demandes. Assemblea. Novembre

Recollida de propostes i preparació per dur-les a l’assemblea en la qual es prendran les decisions finals. Per culpa de la pandèmia, durant l’any 2021 l’Assemblea jove es va haver de celebrar al llarg de vuit dies del mes de febrer per tal de poder separar les joves participants en grups de màxim sis persones, tal com les mesures exigien en aquell moment.

Fase 4: tancament del procés i devolució. Desembre

Un cop preses les decisions sobre actuacions a realitzar i pressupost destinat, es fa devolució del procés als joves del municipi per tal que tinguin coneixement del resultat. S’organitzen i s’activen les comissions de treball que hauran d’executar les accions acordades.

Fase 5: dinamització, seguiment i avaluació. Gener-desembre.

Execució de les accions decidides, dinamització i suport per part de l’equip tècnic municipal, seguiment de la feina amb avaluació continuada i balanç final amb una nova assemblea general.

Es compta amb 13.500 euros anuals per realitzar activitats decidides i gestionats directament pels joves. Amb aquests diners es duu a terme un nombre variable d’accions i, per tant, en el procés també hi juga un paper rellevant l’eficiència en la gestió. Així, la xifra més alta d’accions fetes es va produir en la darrera edició: el 2013 es van executar 23 accions amb aquest sistema participatiu. Tant el 2012 com el 2011 havien estat 16.

A banda del pressupost que gestionen directament els joves, però, en l’assemblea general ex fixen les prioritats per a tota la despesa del pressupost municipal dedicat a joventut. A tall d’exemple, exposem tot seguit el pressupost 2012, decidit i acordat segons aquest sistema participatiu. Fou el següent:

Pressupost 2012

Recursos humans
Dinamitzador juvenil8.367,00.-
Tècnic de joventut14.963,00.-
Difusió i publicació3.125,00.-
Accions decidides en el procés participatiu
Propostes joves 14-18 anys
Musical 4t ESO500,00.-
Disco jove500,00.-
Bus nocturn750,00.-
Gags200,00.-
Esquiada jove500,00.-
Tallers teatre1.500,00.-
Suport actvitats 2n Batx.500,00.-
Torneig futbol Nadal300,00.-
Call of Duty400,00.-
Nit del terror750,00.-
Cine a la fresca300,00.-
Propostes joves 19-30 anys
II Soundaulalia (rock emergent)2.400,00.-
II Festival Curtmetratges650,00.-
Maxi Lipdub1.300,00.-
Torneig ping pong1.500,00.-
ADFT 20121.450,00.-
TOTAL39.955,00.-

En l’última edició realitzada el 2021, el pressupost anual s’ha incrementat respecte als inicis, amb un total de 16.000€ de la partida d’accions i activitats per a joves de l’Ajuntament de Santa Eulàlia.

En l’edició de 2012, el projecte s’ha finançat amb una aportació del pressupost municipal de 19.763,00.-  amb una subvenció de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, de 15.500,00.- i un altre de la  Diputació de Barcelona, de 4.692,00.-

No disposem, fins al moment, de dades de finançament dels anys següents.

A banda de la pròpia participació dels joves, que constitueix l’eix central del projecte, la responsabilitat tècnica recau en dues figures bàsiques:

  • Tècnic Municipal de Joventut
  • Dinamitzador juvenil

Els destinataris són la totalitat dels joves del municipi: uns 1.200, de 15 a 29 anys. El màxim nombre participants en l’Assemblea de decisió del projecte va ser l’any 2010, amb 98 joves.

Des del seu inici, el projecte ha anat augmentant el nivell de participació dels joves, de forma ininterrompuda. El 2010 hi va haver una punta de participació, amb 98 joves a l’assemblea decisòria, però si exceptuem aquesta dada puntual, entre 2005 i 2013 les xifres no han fet altra cosa que augmentar. El 2013 es va comptar amb un grup de 48 joves liderant el procés (la xifra més alta assolida), amb 85 participants en l’assemblea, i amb la presentació de 176 propostes d’activitats per desenvolupar.

En la darrera edició del procés de participació realitzada el 2021, arribant ja a la 16a edició, 83 joves d’entre 14 i 30 anys de Santa Eulàlia han participat en com gestionar els diners del projecte. Si bé es tracta d’un nombre de joves participants en l’Assemblea és inferior al d’altres edicions, va ser considerat com a una bona dada a causa del context de la pandèmia en el qual es va dur a terme tot el procés participatiu.

Es desenvolupa un treball comunitari intens que culmina en una assemblea de joves del municipi oberta a la participació individual i com a representants d’entitats o col·lectius. L’impuls és a càrrec d’un grup motor que assumirà també el lideratge de les comissions temàtiques que duran a terme les actuacions acordades en l’assemblea. Així doncs, el projecte ajuda a les joves a viure aquesta etapa de la vida i els acompanya en el camí cap a la vida adulta; es potencia l’autonomia juvenil i la formació integral de la persona i finalment, fomenta la Participació juvenil i el vincle amb la comunitat.

El que és fonamental del sistema és que l’assemblea decideix sobre pressupostos municipals, sobre continguts de les accions a desenvolupar, sobre la seva priorització i que gestiona directament una part substancial de les actuacions a realitzar. En aquest sentit, es pretén crear cultura participativa, corresponsabilitzar a les joves en la gestió dels recursos públics i fomentar la interrelació de diversos col·lectius i edats, especialment dotant-los d’autonomia en la definició de les propostes i el treball de tots els actors claus en la seva realitat.

Així doncs, a través de l’Assemblea jove s’elaboren anualment uns pressupostos en els quals els joves del municipi diuen la seva de manera activa, prenent decisions sobre els recursos públics i participen directament de la gestió de l’Àrea de Joventut.

D’altra banda, amb aquest projecte s’aconsegueix dur a terme un important nombre d’accions i activitats (les joves multipliquen els recursos) que s’ajusten a les seves necessitats (les propostes provenen d’elles mateixes) i que assoleixen un major èxit de participació (les organitzen i en fan difusió).

En l’última edició del 2021, a causa de les restriccions presents gran part de l’any, van dificultar la realització d’algunes de les activitats escollides; així com la cancel·lació de certes activitats (fent que el pressupost passés a la següent acció escollida a l’Assemblea Jove). En total, es van proposar 24 accions diferents, de les quals se’n van emportar 22 a votació i 11 van ser seleccionades a l’Assemblea jove. Finalment, es van realitzar un total d’onze accions:

  • Santaka Emergent Fest
  • Torneig de Paintball
  • Ajuts pel Transport Públic
  • Millora i ampliació del parc de Workout de Can Font
  • Torneig de Fifa 21
  • Taller d’stencil
  • Reparació Skatepark i taller de skate
  • Sarau d’estiu
  • Baixada de Carretons
  • Taller de Parkour
  • Esquiada jove

A l’Assemblea hi són representades habitual sis entitats juvenils i deu grups informals de joves, a banda  dels joves que en formen part a títol individual.

El projecte identifica 13 instàncies municipals que tenen veu o participació directa en alguna de les accions desenvolupades (són habitualment tècnics, serveis o regidors municipals).

Es compta amb la participació de la Direcció General de Joventut de la Generalitat, de l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona, i amb el Consell Comarcal del Vallès Oriental.

Participen també com a agents implicats centres d’ensenyament, equipaments públics del municipi i la comarca, el projecte educatiu del municipi i la Mancomunitat de la Vall del Tenes.

És un exemple molt poc freqüent de participació ben entesa i completa. Dona capacitat real de decisió als joves i els fa responsables de les seves actuacions. Els transmet la complexitat de la gestió i els apropa a l’administració dels recursos públics. Posa un especial èmfasi en la participació com a procés, i no tant en la seva anàlisi quantitativa (tot i que també el fa). És a dir, dóna més importància al com que a què.

És un exemple molt poc freqüent de participació ben entesa i completa. Dona capacitat real de decisió als joves i els fa responsables de les seves actuacions. Els transmet la complexitat de la gestió i els apropa a l’administració dels recursos públics. Posa un especial èmfasi en la participació com a procés, i no tant en la seva anàlisi quantitativa (tot i que també el fa). És a dir, dóna més importància al com que a què.

1. Transmet la complexitat de la gestió dels recursos públics

No estalvia als joves les dificultats pròpies de la presa de decisions, amb les possibles contradiccions i dilemes que es plantegen quan cal prendre decisions sobre uns recursos limitats. Els joves es veuen en l’obligació de prioritzar i això fa que analitzin amb més cura i realisme la necessitat real de les seves propostes i la seva Viabilitat.

2. Integra la política municipal de joventut en el procés participatiu

Tot sovint els plans locals de joventut es converteixen en instruments artificials, de gran complexitat i completament allunyats dels seus destinataris reals. En aquest projecte, cada acció decidida pels joves s’integra en un àmbit propi del pla i s’exigeix una mínima comprensió de la seva estructura. En general, aproxima l’administració als joves i la fa una mica més comprensible i entenedora.

3. És transparent

Una condició ineludible per tal que aquest projecte es desenvolupi correctament és la difusió i la comunicació. Es dóna molta informació als joves, se’ls detalla totes les dades existents sobre cada actuació possible, i arriben a tenir a les mans tots els aspectes que influeixen en la decisió final. En una descripció ideal del que hauria de ser un procés participatiu hem de situar en la primera línia de prioritat la disposició de tanta informació com existeixi. Per opinar, per argumentar, per debatre, per prendre decisions i, finalment, per actuar en conseqüència, cal, en primer lloc, disposar d’informació. Aquest projecte intenta fer-ho.

4. Recull totes les virtuts del treball comunitari

Posa en relació joves diferents i amb interessos diversos. Fa que es coneguin entre ells, que valorin les prioritats i les virtuts de l’altre, i que es posin d’acord per aconseguir el benefici mutu, és a dir, comunitari. Per tot plegat, els joves que participen en el projecte realitzen un procés d’aprenentatge remarcable. El projecte és una escola de democràcia, de diversitat, de tolerància i d’acceptació de l’altre. Tot això, al costat de l’aprenentatge pràctic sobre aspectes de gestió: com s’elabora un pressupost, com es planifica, com es programa, com es produeixen esdeveniments, aspectes logístics, qüestions legals i de seguretat.

5. La pràctica acompanya la teoria

Molts projectes excel·lents sobre el paper han tingut traduccions deficients en la pràctica. Aquest projecte toca de peus a terra perquè delimita bé els recursos disponibles, fa una adequada anàlisi de l’entorn i de la realitat propera en la qual es desenvolupa i mesura amb encert les possibilitats reals d’actuació. Per tot plegat, aconsegueix un èxit extraordinari en la seva execució. Al voltant del 90% de les actuacions aprovades s’acaba executant segons les previsions. Si es repassen amb detall les actuacions realitzades es veu que són individualment modestes, però el seu assoliment eficaç converteix el projecte, en conjunt, en una proposta ambiciosa. El fet més destacable és el procés de participació que genera la seva execució, però el fet que els resultats finals siguin perfectament quantificables i demostrables encoratja de cara al futur i referma els valors que per si sol té el projecte.

El màxim responsable tècnic del projecte és el tècnic de joventut, Dani Marín.

Dani Marín. Tècnic Superior en Integració Social (Institut de Gallecs). Diplomat en Educació Social per La Universitat de Barcelona i Màster interuniversitari en Polítiques de Joventut i Societat. El meu itinerari professional va començar com a monitor a l’escola d’inserció ocupacional Barcanova (Santa Perpètua de Mogoda), i va continuar per un pla ocupacional de dinamitzador juvenil a Caldes de Montbui. Poc després dinamitzador juvenil al Casal de Can Butjosa de Parets del Vallès i l’any 2003 al GRA equipament juvenil de Granollers. L’any 2007 vaig començar a treballar a Santa Eulàlia de Ronçana com a tècnic de Joventut fins ara.

El responsable del projecte opina

Després de set edicions, les modificacions del projecte han estat moltes, i han ajudat cada any a consolidar aquesta manera de fer. Les dificultats han passat  per mantenir o millorar el nivell de compromís a cada edició per part del col·lectiu jove i mantenir l’aposta ferma d’aquesta metodologia per part dels responsables polítics. Una de les coses que més han ajudat segurament ha estat els resultats obtinguts a cada edició. S’ ha reforçat l’idea de que és un mecanisme que fa eficient la gestió dels diners públics, responsabilitza als joves a partir d’una pedagogia de l’experiència, amb diàleg, consens i  enforteix el vincle amb la comunitat, ja que els joves tenen un espai protagonista a la vida del municipi a través de les accions que decideixen i lideren ells mateixos. Les característiques més importants a tenir en compte per a un procés de participació on els joves decideixen, és la voluntat política, el compromís tècnic, el treball comunitari i l’existència d’un grup de joves motivats que creguin en el projecte i se’l apropiïn. En ser un projecte dirigit a  joves de catorze a trenta anys, és molt important tenir en compte que les maneres de fer d’una persona de setze anys és diferent a una de vint-i-cinc, i per tant s’han d’utilitzar llenguatges, mecanismes i acompanyaments diferents segons els grups d’edat. Per tant, l’aspecte comunicatiu i de dinamització constant del procés és fa imprescindible. Pel que fa a les necessitats, només cal tenir un mínim pressupost per a les accions, voluntat política per a solucionar aspectes burocràtics i personal professional per al disseny del projecte i la seva implementació. Un dels aprenentatges que crec més importants és comprovar que treballant amb Transparència, a prop dels joves i oferint instruments de democràcia directa des de l’administració pública, podem transformar la realitat. Constatar que si és dona veu, protagonisme i responsabilitat col·lectiva a la ciutadania, la resposta és bona. Tot plega, són  arguments per redirigir les polítiques cap a escenaris radicalment més democràtics. Els reptes que s’ens plantegen de cara al futur passen  per enfortir el procés, sobretot millorant els canals de comunicació, dirigits als joves de 18 a 30 anys, ja que actualment és la franja d’edat que participa menys en el procés. Un altre tema important és millorar el retorn als responsables polítics, per evitar qüestionaments al procés per manca d’informació. Serà esencial, per acabar, treballar intensament per mantenir el nivell de participació com en les últimes edicions per consolidar el mètode i que la població jove l’interioritzi i se’l faci seu, per tal que en un futur pugui transcendir a altres esferes de decisió de la vida pública de Santa Eulàlia.

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

  • Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
  • Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
  •  Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
  • Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

Intervenció al carrer

Projectes

Intervenció al carrer

Intervenció al carrer és la denominació genèrica que adopta un projecte iniciat l’any 2007 per afavorir la integració de joves immigrats amb problemàtiques o riscos concrets.

Intervenció al carrer

Descripció general

Intervenció al carrer és la denominació genèrica que adopta un projecte iniciat l’any 2007 i que ha pres formes diverses amb una voluntat única: afavorir la integració de joves immigrats amb problemàtiques o riscos concrets, tot incentivant la participació en activitats de lleure, cultura i esport, en contacte directe amb l’entramat associatiu de la ciutat i promovent els valors lligats a la diversitat, la tolerància i la cooperació.

La base del projecte és el treball directe en el medi, apropant professionals especialitzats a l’entorn immediat dels usuaris, fent treball de camp per conèixer les seves circumstàncies i realitat concreta, individualitzant les mesures i accions a realitzar i buscant la seva connexió amb els recursos cívics, culturals i associatius normalitzats del seu entorn. El gruix del treball, per tant, recau en els educadors de carrer o els dinamitzadors socioculturals de la millor tradició, recuperats a Lleida per a les polítiques de joventut.

Inicialment, el projecte donava resposta a situacions de conflictivitat generades per la presència al carrer de nois i noies immigrades de procedència llatina amb comportaments de risc i per minvar també una certa alarma social al voltant d’aquest fenomen. La consolidació del sistema d’intervenció, però, converteix el projecte en un programa estable de la regidoria de joventut, que cada any pren una forma diferent en funció del col·lectiu de joves amb què es treballa, dels seus interessos i de les vies de treball idònies per a cadascun d’ells.

En l’actualitat, el projecte està en procés de revisió, on s’està (re)analitzant la situació actual de les joves participants, especialment amb l’impacte que ha tingut la pandèmia en les seves necessitats bàsiques (materials i emocionals), així com la creixent fractura social en l’àmbit comunitari. Per això, la Intervenció al carrer es troba en un canvi de paradigma, redefinint la proposta d’actuació per a promoure projectes amb un enfocament més educatiu, transformador i comunitari. A més, busca crear i nodrir una xarxa de suport als joves amb especial vulnerabilitat, sense referents adults, per a connectar-los activament amb la comunitat. Paral·lelament, també s’ha establert una nova línia de treball que busca cobrir les seves necessitats bàsiques (alimentació, habitatge, formació, treball, salut i papers), vinculant aquestes accions amb projectes que puguin ser generadores de primeres experiències i oportunitats laborals per a l’emancipació.

El projecte es desenvolupa de forma estable durant tot l’any, a partir de la tasca continuada dels educadors o dinamitzadors, amb moments de puntual intensitat quan tenen lloc les activitats que s’han generat com a part de la intervenció.

El 2007 es va posar en marxa per primera vegada el projecte i es generen les activitats del Sona bé, dedicades a la creació musical.

El 2008 el mateix projecte pren forma amb la proposta Hip Hop Intercultural, amb una completa oferta d’activitats de cultura urbana.

El 2009 segueix l’evolució incorporant a les activitats ja consolidades de tipus musical i cultural, les esportives, de manera que el projecte passa a anomenar-se Lleuresport.

A partir de 2010 i 2011 el projecte ja pren una dimensió més global i la intervenció incorpora tots els aspectes de necessària coordinació interdepartamental, cooperació associativa i de seguiment professional estricte. Així mateix, s’amplia l’abast i s’adreça a tots els joves amb algun grau de dificultat o risc social, al marge de la seva procedència.

El curs 2010-2011 es van donar diversos embarassos entre les noies vinculades al projecte. Això va fer plantejar la creació d’un grup de suport i orientació per a mares joves per treballar diferents habilitats i conèixer recursos per a una maternitat/paternitat responsable. Es va dissenyar un programa amb 10 sessions per compartir vivències i conèixer diferents recursos per a la petita infància. Dins d’aquest marc es va fer també un treball d’expressió a través de la imatge i el so (exposició fotogràfica, vídeo…)

L’any 2013 un grup de joves d’origen africà vinculats al projecte van crear l’associació Ndiatiguia. Amb el suport dels professionals de Joventut, aquesta entitat participa en diverses activitats de ciutat: carnaval, la Sirollada (barraques a la festa major de Lleida gestionades per entitats juvenils), organització de  l’Intercanvi Cultural, que vol promocionar el coneixement de diverses cultures, etc.

El 2014 s’ha iniciat un nou projecte que pretén formar en el lleure a joves interessats i provinents d’entorns poc propicis, amb l’objectiu que siguin un model positiu per a infants i adolescents del seu entorn, al mateix temps que aconsegueixen una titulació oficial de monitors. Una part dels participants estan vinculats al projecte d’intervenció a l’espai públic mentre altres són joves vinculats als educadors de serveis socials (centres oberts, educadors d’entorn). Com a contrapartida a la formació, els joves participen en projectes d’aprenentatge i servei adreçats a infants i adolescents i fan de voluntaris en projectes educatius als barris.

L’any 2015 es posa en marxa la Roda Oberta de Street Dance. Té lloc a la plaça Sant Joan, punt de trobada de molts joves de la ciutat i municipis de l’entorn. Els joves fan un ús intensiu de la plaça, poc adequat per al seu disseny urbanístic, i es produeixen conflictes amb comerciants i vianants. Amb el suport dels educadors, un grup de joves impulsa l’activitat artística al voltant de la dansa i ells mateixos s’encarreguen de dinamitzar la roda i realitzar mediacions en cas de conflicte. La iniciativa obté un gran èxit de participació i es culmina cada temporada amb un Concurs Amateur de Dansa Urbana (en podeu veure el cartell a la secció d’imatges).

El 2016, a més, es consolida fortament un altre dels fronts del projecte. Un grup de dominicans s’acaben integrant com a equip sènior A al Club de Bàsquet Secà. Competeixen en la lliga territorial de la zona, i exemplifiquen d’aquesta manera l’èxit del programa: fa vuit anys que Intervencío al carrer treballa amb ells a partir de la pràctica de l’street bàsket (podeu veure’n un article de premsa a l’apartat de mitjans).

 En l’última edició prèvia a la pandèmia, entre 2019 i 2020, el projecte va comptar amb 7 activitats esportives i 7 activitats culturals, partint dels interessos de les joves, les noves situcions i realitats socials. Destaquen activitats de referència del projecte, com ara el campionat FUT7JOVE o torneigs de bàsquet en l’àmbit de l’esport, i els concursos de dansa urbana o Freestyle i les rodes de Street Dance (amb una sortida a BCN per a realitzar un intercanvi amb grups de Street Dance de la ciutat). Tot i això, també és destacable l’organització de noves activitats com Lleida Street Art o el LleidaJove Running Team. A més, els darrers anys han dut a donar una major En total, van participar 291 homes i 115 dones a les activitats esportives i un total de 323 participants en les activitats culturals i musicals.

A causa de la pandèmia, les mesures sanitàries dutes a terme principalment a les limitacions de moviment a l’espai públic, va lmitar la possibilitat de treballar directament al carrer, minvant el contacte amb les joves i limitant les activitats acomplertes. Tot i això, l’any 2021, es va reprendre el projecte de formació prelaboral i treball comunitari de la Brigada Jove, amb una lògica semblant al projecte del 2014, però adaptat a les creixents necessitats de les joves, marcades també per la pandèmia. Especialment, es va donar continuïtat a les activitats esportives, menys restringides per les autoritats en època de la Covid-19, continuant amb el LleidaJove Running Team, l’esport en Femení, el FutbolNet o el Street bàsquet. Igualment, es va continuar oferint l’activitat de Lleida Street Art i els grups de dansa, van organitzar-se per a rodar el videoclip “Deixa’m Ballar“. Finalment, també es va llençar el projecte 40×20, que buscava vincular els tres eixos principals del Intervenció al carrer: Esport, art i comunitat.

És difícil quantificar la despesa econòmica del projecte ja que, a banda de dues educadores adscrites al departament de Serveis Personals, les altres despeses corresponen a partides generals i no pròpies del projecte d’intervenció al carrer.

Malgrat això, es poden senyalar les següents despeses anuals:

  • Personal
    • Educadors socials adscrits a la regidoria de Serveis Personals
    • Educador social adscrit a la regidoria de Joventut
    • En funció dels ingressos via subvenció, alguns anys s’ha comptat amb educadors de suport a les activitats.
  • Recursos infrastructurals
    • La Palma. Centre de recursos Juvenils
    • El mercat. Bucs d’assaig
    • Pabellons municipals
    • Espais públics (places)
  • Activitats (aproximació)
    • Col.laboracions de talleristes, monitors esportius i material.
    • Entre 2.000 i 3.000 € en funció de cada programació específica.
  • Despeses generals de la regidoria
    • Activitats obertes a diversos col·lectius, difusió de les activitats del projecte en el marc de la programació general, serveis d’orientació especialitzats (psicoconsulta, orientació professional… ), etc.

Fins l’any 2012 es va rebre anualment un ajut del Ministerio de Empleo y Seguridad social – Fondos Europeos de Integración Social. Els imports concedits foren variables (entre 22.000 i 74.000 €).

Des de 2013 es va rep una subvenció específica del Plan Nacional de Drogas per finançar les activitats de lleure alternatiu.

En l’edició de 2012, a més, el projecte va rebre el suport de la Direcció General de Joventut de la Generalitat, amb 8.582 €.

No disposem de dades més recents sobre el finançament actual del projecte. 

L’equip l’integren un tècnic de joventut, tres educadors de carrer i els monitors o suports puntuals que siguin necesaris per a cada acció concreta generada pel projecte.

Un 19,5% de la població de Lleida està constituida per joves de 15 a 29 anys d’edat, amb una xifra que supera les 26.000 persones.

D’elles, l’any 2011, 6.061 eren joves d’origen estranger no comunitari, és a dir, el 22,85 de la població juvenil total.

El projecte s’adreça, en termes generals, a joves d’origen estranger de 13 a 30 anys, que majoritàriament són a Catalunya des dels reagrupaments familiars produits entre 2003 i 2006.

Durant els primers anys, la procedència majoritària del col·lectiu diana era la República Dominicana, Colòmbia, Veneçuela, Bolívia, Equador, Perú, Brasil, Guinea Equatorial, Camerun, Senegal, Romania, Ucraïna, Lituània, Xina i joves autòctons. El major nombre d’usuaris eren els d’origen llatinoamericà, però en les dues darreres anualitats (2013 i 2014) la procedència s’ha diversificat molt i s’hi han incorporat joves autòctons en situació de vulnerabilitat per causes socials.

Els joves d’origen immigrat viuen el que s’anomena la triple crisi: la pròpia i general de l’adolescència, la del reagrupament familiar en condicions complexes, traumàtiques o fins i tot no desitjat, i la del fet migratori. Nivell de fracàs escolar alt, dificultat dels menors de 18 anys per accedir a recursos d’escolarització externa, i dificultats greus per trobar feina els majors de 18 anys. Actituds fortament masclistes i pràctiques sexuals de risc. En molts casos, noies llatinitzades (és a dir noies d’origen no llatí que adopten els seus patrons de comportament). Baralles entre grups diversos i conflictivitat amb la policia.  Recentment, els darrers anys la situació de vulnerabilitat i pobresa en què es troben part de les joves ateses des del projecte s’ha vist encara més agreujada.

El sistema d’intervenció, de fet, no és possible sense la participació directa dels mateixos usuaris. Es tracta, justament, d’implicar els mateixos joves en la solució a les situacions de dificultat en què viuen. La seva socialització i integració en els entorns normalitzats de la ciutat és l’objectiu últim del projecte, i, per tant, tota via de participació directa dels joves en les accions generades és un element desitjat. Amb el desig de promoure el seu empoderament, tant individual com grupal, el projecte posa a les joves com a protagonistes, amb un paper actiu en la formulació, disseny i gestió de les activitats per tal que aquestes responguin en tot moment a les seves realitats, situacions personals i necessitats.

Quan es generen activitats concretes com a resultat de la intervenció, es busca tant com sigui possible la participació dels mateixos joves en l’organització i gestió d’aquestes. Especialment, es proposa el treball a partir del grup, donant visibilitat i resposta als grups naturals de les joves participants o aquelles que puguin tenir interessos comuns, escoltant, detectant i atenent a les necessitats individuals i grupals que puguin tenir les joves, donant-los l’autonomia i capacitat d’incidir en el projecte i la seva programació. A més, recentment s’ha impulsat un canvi de paradigma del projecte que busca promoure i acompanyar el procés d’emancipació juvenil i el treball d’habilitat i competències en la vida. De tal forma es posa a les joves, especialment a aquelles amb major vulnerabilitat, al centre per a facilitar-los una autonomia que els permeti dur a terme els seus projectes de vida i promoure la seva ciutadania plena.

El projecte intenta teixir xarxes socials que obrin la porta de la integració als joves i que constitueixin plataformes de suport al seu desenvolupament Des d’aquest punt de vista, la participació de tota mena d’associacions de la ciutat és, no només benvinguda, sinó buscada de forma activa.

Associacions d’immigrants, de veïns, esportives, artístiques o de cultura popular i cíviques en general, participen en bona part de les accions realitzades, i tot sovint també en la detecció i seguiment dels casos.

Recentment, també s’ha ampliat la col·laboració amb entitats i grups de Street Dance de la ciutat de Barcelona,  promovent la xarxa de les joves amb altres joves del territori. 

Inicialment es va generar una Comissió de detecció de casos o de col·lectius diana, integrada per professionals dels diferents àmbits municipals afectats. A mesura que el projecte s’ha consolidat, però, aquest comissió ha derivat en un sistema de treball estable d’interconnexió entre tots aquests agents. Es tracta de les regidories de joventut i de serveis socials i de la policia local (guàrdia urbana).

En la mesura que forma part del Pla Local de Joventut, el projecte rep el suport de la Direcció General de Joventut, però és especialment rellevant la coordinació amb els Mossos d’Esquadra i amb el professorat dels centrs d’ensenyament i especialment de les aules d’acollida.

El sistema de treball en xarxa (interdepartamental) genera un seguiment continuat del treball dels educadors, i puntualment del resultat quantitatiu i qualitatiu de les accions o activitats generades específicament.

De forma paral·lela es recull anualment informació d’una sèrie d’indicadors que per al 2011 van ser els següents.

Objectiu: aconseguir una participació d’entre 100 i 200 joves de diferents nacionalitats en les activitats proposades.

Indicadors.

  • Nombre de participants
  • Nombre de participants per activitat
  • Percentatge de joves autòctons i estrangers

Objectiu: desenvolupar totes les activitats programades

Indicadors.

  • Nombre d’activitats realitzades

Objectiu: aconseguir la implicació de col·lectius juvenils

Indicadors.

  • Nombre de col·lectius juvenils que vulguin participar en tot el procés de les activitats (disseny, gestió i avaluació).

Objectiu: potenciar la presència de participants de sexe femneí d’origen estranger

Indicadors.

  • Nombre de dones estrangeres participants i percentatges respecte al total de dones.

Objectiu: assolir una mitjana d’edat de 20 anys

Indicadors.

  • Mitjana d’edat dels participants

Objectiu: realitzar una atenció integral dels joves en funció de les seves necessitats

Indicadors.

  • Nombre de joves amb els que s’ha realitzat un pei (projecte educatiu individualitzat)
  • Nombre d’acompanyaments individualitats (treball, salut, formació…)
  • Nombre d’acompanyament grupals amb experts en diversos àmbits

La Intervenció al carrer dona resposta a una necessitat específica i molt vinculada a l’evolució demogràfica i sociològica dels darrers anys en els col·lectius juvenils del nostre entorn, i que presenta dificultats greus d’abordatge. És, per tant, molt important comptar amb projecte que actuin com a referents d’èxit en aquest àmbit. D’altra banda, tot i que el projecte es va posar en funcionament en un context molt determinat i en part com a resposta una certa alarma social generada, s’ha consolidat com un programa estable, amb una metodologia i sistema de treball propi. És per tant, una bona manera de mostrar com es treballa de forma coherent des de les polítiques de joventut. Finalment, és d’una importància cabdal el reconeixement que es fa del professional que treballa directament i de forma estable al carrer, amb tasques tot sovint inespecífiques i que se centren en la interlocució amb els joves.

1. Interlocució juvenil.

El projecte centra el seu desenvolupament en la tasca dels professionals de proximitat. En aquest cas parlen d’educadors de carrer, però en altres contextos o actuacions pròpies també de les polítiques de joventut, podríem parlar de dinamitzadors, animadors socioculturals, etc. Revaloritza, en tot cas, la figura del professional que treballa directament en el medi, la funció fonamental del qual és entrar en contacte amb els joves, mantenir-hi un espai de relació i interlocució estable, i generar accions concretes a partir de la interrelació amb els propis usuaris del servei (els joves, en el nostre cas). Aquesta figura professional ha anat quedant desplaçada de les polítiques de joventut els darrers anys, i recuperar la seva vigència i necessària presència és fonamental per a la seva pervivència i eficàcia.

2. La cultura i l’art com a via d’integració

S’intervé amb joves que procedeixen d’altres contextos socials i culturals i, per tant, amb hàbits i formes d’expressió consolidades que tot sovint tenen poc a veure amb les autòctones del lloc d’acollida. La major part d’activitats  generades com a instrument de socialització i de visaulització en el seu entorn tenen a veure amb l’expressió cultural o artística (amb un paper predominant per a la música). En aquest cas, per tant, s’empra una forma d’expressió cultural com a nexe, com a aportació del col·lectiu nouvingut a la societat d’acollida i com a element valorització i autoestima. Aquest paper el juguen també altres activiatts de lleure i l’esport. Destaquem, però, els aspectes artístics, per la capacitat de singularització que tenen dels qui en són usuaris o els practiquen.

3. Xarxa social

Per a l’èxit del projecte és vital la presència d’una xarxa social forta. És a dir, cal que l’entorn ciutadà i associatiu estigui realment articulat per tal que pugui acollir els nouvinguts i els ofereixi un espai d’integració. Des d’aquest punt de vista, el projecte es pot entendre fins i tot com de reafirmació de la realitat associativa de la ciutat. En la mesura que té capacitat d’acollir i integrar mostra la seva solidesa i vitalitat.

4. Avaluació a mig termini

Si la intervenció és correcta els resultats són perceptibles a quatre anys vista. D’una banda, s’incorpora a la gestió de les polítiques de joventut un criteri essencial en tota intervenció adreçada a les persones i al treball dels seus hàbits i conductes: l’avaluació dels programes no es pot fer únicament a curt termini, sinó que s’ha d’allargar la mirada per arribar a detectar els efectes reals. D’altra banda, el projecte té ja prou recorregut com per mostrar els seus èxits: reducció de casos de violència, disminució de l’alarma social a l’entorn d’aquests col·lectius i, en termes generals, major comprensió i tolerància de la societat d’acollida vers els nouvinguts.

5. Empoderament

Més enllà de l’ús capriciós d’aquest terme (està de moda), es constata que el projecte contribueix a donar autonomia als joves per actuar sobre la seva pròpia situació, emprenent projectes que tendeixen a satisfer necessitats o inquietuds personals i adoptant una posició de protagonisme en les actuacions que es duen a terme. La passivitat i l’assumpció de situacions de dificultat com a fatalitat inevitable és una de les circumstàncies que enquisten el comportament d’aquests col·lectius, i el projecte Intervenció al carrer combat justament aquesta tendència o inèrcia.

La màxima responsabilitat tècnica del projecte és de l’equip de d’educadors de Joventut de l’Ajuntament de Lleida, entre els quals hi ha Emilia Corona Calvet, cap de la Secció de Joventut.

El projecte és fruit del treball de tot l’equip, des del seu disseny a la implementació, per tant és necessari ressenyar tot el personal que hi intervé

Llibertat León Domingo. Educador de Joventut

Jennifer Chiquero Martínez. Educadora de Joventut

Santi Ruiz de Loizaga Gòdia. Educador de Joventut

Juanjo Rodriguez Ruiz. Cap d’Unitat tècnica de Lleure i cultures juvenils

Emilia Corona Calvet. Cap de la Secció de Joventut

Els responsables del projecte opinen

Els principals resultats que s’obtenen en el projecte són el bon nivell de receptivitat i implicació dels joves en les activitats, la utilització dels recursos normalitzats de la regidoria de Joventut per part de molts joves que prèviament no hi accedien, la reducció dels episodis de violència en els espais públics, el treball amb noies en situació d’alta vulnerabilitat a les que no s’accedia i el coneixement de primera ma de situacions socials i comportaments sobre els que l’educador pot “influir” (actes delictius, prostitució, violència de gènere) des de la proximitat.

Entre els punts febles, però, cal destacar la dificultat per aconseguir interrelació entre joves de diferents perfils, les poques possibilitats per a la inserció laboral en el context actual, les dificultats per trencar una certa “dependència” del jove cap a l’educador i la necessitat d’una avaluació d’impacte per a la qual els professionals de joventut no tenim ni el temps ni les eines necessàries.

Els bons resultats obtinguts es deuen també en bona part a alguns elements dels quals no sempre podem disposat, com la possibilitat de comptar amb l’estabilitat dels professionals des de l’inici fins al final del procés i la proximitat fortuïta de les estructures d’investigació i acció. Hem pogut comptar amb la col·laboració de Carles Feixa, antropòleg especialista en joventut i cultures juvenils en la fonamentació del projecte.

En els anys de vida del projecte s’ha establert contacte amb molts joves per als quals l’educador de joventut ha passat a ser referent tant en relació a les activitats d’oci com respecte a les dificultats que requereixen el nostre suport.

Aquests indicadors ens impulsen a mantenir el projecte mitjançant la seva filosofia i els seus tres components essencials: l’oci com a eix de treball, l’espai públic com a context i la creació de vincles educatius com la seva essència. Tot això amb la flexibilitat suficient per adaptar el projecte a una realitat que canvia molt ràpidament.

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

  • Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
  • Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
  •  Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
  • Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

In-forma’t

Projectes

In-forma’t

In-forma’t és una campanya d’informació i difusió sobre l’oferta educativa de la ciutat de Barcelona.

In-forma’t

Descripció general

In-forma’t és una campanya d’informació i difusió sobre l’oferta educativa de la ciutat de Barcelona desenvolupada essencialment pels serveis infoJOVE de Barcelona a través del per la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil de l’Ajuntament de Barcelona i el Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves, en col·laboració amb múltiples agents públics i privats que incideixen en aquest àmbit de les polítiques de joventut. S’edita informació extensa en diversos formats, es programa una àmplia oferta de xerrades i activitats informatives i es dinamitzen espais virtuals de fòrum o intercanvi d’opinió en els quals els joves són usuaris i informadors a l’hora. La campanya s’ofereix a tots els centres públics i part dels concertats d’ensenyament secundari de la ciutat de manera que els seus continguts puguin arribar amb la màxima amplitud possible als seus destinataris potencials. Les activitats s’organitzen segons els tipus i nivells d’estudis possibles (PFI, PQPI, Proves d’accés, Batxillerat, Cicles Formatius, Estudis universitaris…), i es mostra una gran diversitat d’itineraris per tal que hi hagi opció real de tria.

Té un especial interés l’activitat De tu a tu per generar dinàmiques de relació entre els joves i per fomentar que siguin els mateixos estudiants en actiu els que informin sobre les característiques dels ensenyaments que estan cursant. Es tracta, per tant, d’informació de proximitat, i de participació des d’una òptica estrictament juvenil. Són els propis joves els que demanen concreció sobre aquella informació pràctica que necessiten, i són també, en bona part, els propis joves amb experiència com a estudiants, els que resolen els dubtes i incògnites. Tot això, acompanyat de la gestió professional del projecte i del suport i assessorament acadèmic formal en tot moment.

Es tracta d’un esdeveniment de periodicitat anual, coincidint amb els ritmes del curs acadèmic. La campanya té una durada de tres mesos i escaig, entre gener i abril de cada any. Abans de l’inici de la campanya hi ha visites personalitzades a tots els centres d’ensenyament secundari públic de la ciutat, i a una part remarcable dels centres concertats. En la visita s’ofereixen tots els serveis i continguts de la campanya per tal que els centres ho tinguin a la seva disposició. Actualment, la campanya està organitzada en 4 blocs que es realitzen al llarg de tres mesos:

BLOC 1 – Qui sóc i què m’agrada? Interessos, motivacions i aptituds.
Tallers i dinàmiques d’autoconeixement i descoberta del propi perfil acadèmico-professional.

BLOC 2 – Quins camins puc escollir? Itineraris acadèmics.
Xerrades sobre les diferents vies d’accés i els seus requisits per arribar als objectius acadèmics. S’ofereixen a grups-classe, famílies…

BLOC 3 – Quina oferta existeix? Formació reglada i no reglada.
Xerrades a càrrec de personal docent per donar a conèixer els diferents estudis que es poden triar: cicles formatius, graus universitaris, formació no reglada, Garantia juvenil…

BLOC 4 – És com m’ho imagino? Trobades amb estudiants i professionals.
Activitats per complementar la informació rebuda amb altres joves i amb personal d’empreses i entitats. Inclou visites Explora.

En els darrers anys, degut a la influència i les restriccions vinculades amb la situació epidemiològica i les noves necessitats de les joves, la campanya In-forma’t ha anat evolucionant. L’any 2021, la campanya va ser formulada i projectada tenint en compte les mesures sanitàries en peu, oferint activitats en format virtual (especialment aquelles de gran format) i presencial, amb la creació d’una col·lecció de materials audiovisuals que serveixin d’orientació per a les joves. En aquest cas, es va realitzar entre el 26 de gener i el 25 de març. De cara a la campanya de 2022, es preveu retornar a la normalitat tot i mantenint aspectes virtuals que han obtingut una valoració molt positiva. Per exemple, a l’edició de 2021 també es va elaborar:

  • Els videotutorials “I ara què?”, que mostren els estudis possibles i/o quines sortides laborals es presenten, depenent del títol acadèmic del què es disposa.
  • Els clips infogràfics “Qui soc i què m’agrada”, per acompanyar el procés de tria dels estudis, a través d’un seguit de reflexions personals i processos.
    • Interessos i autoconeixement
    • Conèixer què ens ofereix l’entorn
    • Com decidim? Les pressions externes

El pressupost anual oscil·la entre els 10.000 i els 15.000 euros.

La distribució habitual és la següent:

  • Difusió: 46%
  • Voluntaris: 20% (obsequis)
  • Exposició: 15%
  • Web: 10%
  • Saló Ensenyament: 6%
  • Inauguració: 3%

A més, cal tenir en compte la dedicació dels informadors de cada centre i dels responsables i coordinadors del projecte, però això no  incrementa el cost perque està inclòs dintre del seu horari laboral.

Pressupost municipal

El nucli gestor de la campanya correspon als professionals de la Regidoria d’Adolescència i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, amb especial protagonisme per als informadors de la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil de la ciutat i del Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves.

La programació d’activitats i xerrades, d’altra banda, és a càrrec de docents dels centres als quals es refereix la informació facilitada, a informadors juvenils de la xarxa de punts de la ciutat i a professionals de l’orientació acadèmica.

En general, la campanya s’adreça a la població juvenil de la ciutat en els darres anys d’estudis obligatoris o postobligatoris de secundària, i específicament als joves d’entre 14 i 18 anys.

En la campanya realitzada durant 2013 es van assolir, entre d’altres, les següents dades:

  • Visitants a l’exposició Ja saps què faràs? – 3.616
  • Xerrades Tria VIa (de CFGM, de CFGS, de PQPI, d’universitat i proves d’accés): 2.379 assistents
  • Informadors al fòrum entr@lumnes. 208 joves; 133 cicles, batxillerat i graus universitaris abastats
  • Nombre d’intervencions als fòrum: 390
  • Participacions del fòrum en el Saló de l’Ensenyament: 248
  • Nombre total de centres educatius participants en la campanya: 87

En la campanya realitzada durant 2021, es van realitzar:

  • 220 activitats
  • 160 càpsules informatives
  • 7.469 consultes acadèmiques
  • 259 assessories acadèmiques
  • 84 consultes a l’orientadora virtual
  • 62 col·laboracions amb centres educatius, 7 entitats i 10 empreses

En total, hi va haver un total de 11.669 usos durant tot l’any 2021.

Una bona part de les activitats informatives i de difusió es realitza amb consultes prèvies als centres d’ensenyament per descobrir quins són els estudis que centren l’interès i demanda dels joves estudiants. D’aquesta manera, hi ha sempre una primera presa de contacte en la qual es demana als estudiants de secundària quins són els seus interessos informatius.

En segon terme, cal destacar que una part de les accions informatives requereixen la participació activa dels propis interessats, a través d’una xarxa social especialment ideada amb aquesta finalitat. No es tracta, per tant, d’usuaris passius, sinó que s’intenta estimular l’aprofundiment en la informació a través dels requeriments formulats pels joves.

En tercer lloc, i de forma especialment rellevant, la part de la campanya que es desenvolupa a través de la xarxa social es nodreix de joves que estan cursant en el moment present algun dels estudis que són objecte d’informació i que actuen com a informadors dels propis joves. Aquesta és probablement la part més valuosa del projecte des de la perspectiva de la dinamització juvenil. 168 joves estudiants van intervenir com a informadors voluntaris en aquesta xarxa el 2012.

No hi ha fórmula específica de participació amb les associacions atesa la pròpia naturalesa del servei, adreçada específicament a estudiants per atendre les seves necessitats informatives individuals.

Des del propi Ajuntament de Barcelona intervenen amb necessària coordinació diferents instàncies municipals. A partir de l’impuls de la regidoria d’Adolèscència i Joventut, intervenen també el Consori d’Educació de Barcelona, que facilita el contacte i accés als centres d’ensenyament, Barcelona Activa i la Fundació BCN Formació Professional.

La iniciativa municipal es complementa amb el Consorci d’Educació de Barcelona, participat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat, i amb el suport de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

El sistema de participació que genera el projecte subministra informació continuada sobre el funcionament del servei, tant en les peticions prèvies d’opinió per definir les activitats i xerrades a realitzar, com per la posterior participació de joves a cadascun dels actes i serveis, molt especialment el fòrum entr@lumnes. El seguiment avaluatiu és, per tant, estable i continuat durant tota la campanya, i al final de cada edició ofereix una completa bateria de dades quantitatives.

El projecte es desplega amb tot el potencial i dimensió d’una ciutat com Barcelona, però allò que en defineix les qualitats és l’intent de desenvoluar un servei d’informació i orientació que s’aproximi als joves i a les seves necessitats específiques. Per fer-ho desenvolupa un sistema de consulta prèvia per afinar amb els continguts i els productes a oferir, i en una fórmula participativa que estimula la col·laboració dels joves com a informadors dels seus iguals. La proposta és simple en el seu plantejament, però la seva virtut real és l’eficàcia en l’aplicació, posant en servei una xarxa social específica i un treball de dinamització que seran, de fet, la clau de l’èxit. El subministrament de materials informatius és una tasca que, amb els recursos mínims adequats, és ben simple. Allò que en garantirà l’eficàcia és la tria dels canals de difusió i l’execució estricta del servei, posant en joc un model participatiu i de proximitat.

1. Els joves informen.

Probablement l’aspecte més destacat del projecte és la participació dels joves estudiants com a informadors privilegiats sobre l’ensenyament que estan cursant. La manera de resoldre els  dubtes, els detalls que transmeten i el to amb què  ho fan són la clau que garanteix la utilitzat pràctica de les informacions que faciliten als seus companys. Pocs anys abans els informadors es trobaven en la mateixa situació que els seus companys que ara necessiten informació. Entenen, per tant, amb tota exactitud, els dubtes i preguntes que es fan, i poden oferir les respostes que  més i millor s’hi adapten. D’altra banda, els usuaris del servei escoltaran probablement amb major confiança i donaran major credibilitat a les informacions que rebin d’iguals, amb la seguretat que hi comparteixen sensibilitats i interessos. Les xifres de joves col·laboradors en la xarxa social, d’altra banda, són una bona mostra de la bona acollida del sistema.

2. A la carta

No es tracta d’un servei estàtic que es limita a reproduir una bateria de xerrades i informacions que es repeteixen cada any o curs escolar. En cada edició hi ha una consulta prèvia per descobrir en quina direcció van els interessos principals dels estudiants. Es tracta, d’una banda, de rendibilitzar els esforços, assegurant l’aprofitament de la informació facilitada i, d’una altra, d’atendre amb major eficàcia les peticions reals d’informació. En aquest sentit, és fonamental el treball tècnic que es realitza prèviament a la campanya, tant per realitzar consultes directes als estudiants, com per implicar els centres d’enseyament per tal que col·laborin activament en el projecte. La possibilitat d’implicar-s’hi directament, no només fent una petició de servei, sinó aportant opinió i propostes per adaptar l’oferta a la demanda de servei, és fonamental. Oferir informació exhaustiva i detallada de tota l’oferta formativa de la ciutat i, per defecte, del país, és una tasca prou díficil, i per aquesta raó, tenir la possibilitat d’optar entre tot el ventall per acostar-se a les peticions de l’alumnat és un element clau del projecte.

3. Atenció a les famílies

Les famílies juguen un paper clau en la definició final de les opcions formatives triades pels joves, de manera que un dels encerts del projecte és pensar accions específiques per atendre els seus dubtes i peticions d’informació i assessorament. Es dediquen actes informatius específics a les famílies, i tenen també l’opció de particiar en el fòrum obert, tant com a usuaris com a col·laboradors informadors.

4. Posar en valor la xarxa d’informació i dinamització juvenil

Un dels elements determinants del projecte és l’ús del sistema d’informació i dinamització juvenil de la ciutat per estendre el servei. D’una banda, el paper protagonista de la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil de la ciutat, amb els seus professionals al capdavant, i d’una altra la implicació dels diferents espais de dinamització (espais, casals o equipaments juvenils) com a punts de difusió i extensió de la informació, garanteixen l’aproximació pràctica del projecte a tots els seus usuaris potencials. Cal fer aquí, a més, una reivindicació dels serveis d’informació juvenil com a puntals bàsics de les polítiques de joventut, que garanteixen recursos juvenils durant tot l’any, d’una forma estable, més enllà de campanyes i projectes concrets. Així, no sobra recordar que allí on no existeixen o no existien campanyes com la que estem describint, el paper d’aquests serveis ha estat fonamental, tant perquè es convertia en ocasions en finestra única d’atenció als joves, com perquè els seus professionals assumien un paper, a mig camí entre l’orientació i la dinamització, de gran qualitat, i tot sovint per iniciativa pròpia, sense rebre’n l’encàrrec concret.

5. Joventut i Educació, agafats de la mà

La necessitat que les àrees o departaments de joventut i d’educació (o ensenyament) treballin plegats en el desplegament de les polítiques de joventut és sempre una condició gairebé d’obligat compliment. Però resulta obvi que en aquest projecte aquesta cooperació ha de prendre un especial protagonisme. El projecte In-forma’t, en aquest sentit, possibilita la connexió entre la xarxa de centres d’ensenyament i un servei generat i gestionat per l’àrea de joventut, que hauria de ser exemple també per a altres àmbits de desplegament de les polítiques de joventut. La facilitat d’accés als centres i la resposta dels seus responsables a l’hora de fer ús i col·laborar en el servei és un dels elements definitoris dels bons resultats del projecte.

El màxim responsable tècnic del projecte és Joan Recansens, tècnic de joventut i responsable del CIAJ de Barcelona.

Joan Recasens. Historiador de formació, ha estat treballant en Joventut des de diferents nivells de l’Administració municipal: com a educador; com a director d’un equipament sociocultural; com a Responsable de Serveis a la persona d’una zona de Barcelona; com a tècnic de joventut d’un Districte i com a tècnic de joventut de ciutat.

L’equip de treball de 2013 ha estat el següent:

Informadors i informadores dels PIJ: Marià Garrido, Núria Guasch, Montse Colom, Iria Fernández, Alba Garrido, Albí Rodriguez, Helena de Barberà, Iván Ruiz, Josep Sancho, Youssef El Maimouni, Sara López, Lola Castro, Anna Mir, Alamanda Matlló, Maria Sanandrés, Shaila Abé, Maria Rosa Torrent, Bernat Pons, Sònia Suarez, Ona Albalat, David Vallverdú, Doménec Grané, Neus Codina, Diana Perea i Helena Caro.

Tècniques del Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves: Mamen Garcia i Silvia Hernández

Tècnics de la resta de Departaments i Institucions: Sara Diaz, Miquel Fernández, Jose Joaquín Mohedano, Marta Giralt, Maika Farriols i els dinamitzadors dels Punts JIP de Barcelona.

El responsable del projecte opina

El projecte In-forma’t ha estat i és un projecte amb una trajectòria de creixement davant la necessitat d’orientació acadèmica. Inicialment com un projecte dissenyat per serveis especialitzats d’un Districte municipal, amb la creació de la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil a Barcelona el 2008 es va estendre a la resta de Districtes. Aquesta situació va donar una gran projecció i va permetre estendre el seu potencial molt més enllà del que s’havia aconseguit fins llavors, donant servei a molts més joves de la ciutat. Malgrat això, l’extensió del projecte no ha estat homogènia, adaptant-se a la realitat de cada territori: això ha provocat certa desigualtat en l’oferta de cada Districte. Aquesta diferència, que hauria d’estar compensada per la mobilitat juvenil dins la ciutat, ha comportat que els i les joves de certs Districtes no hagin tingut les mateixes oportunitats d’orientació des dels serveis de Joventut.

El disseny anual i la gestió del projecte es realitza de forma coordinada amb els i les informadores juvenils dels Punts d’Informació Juvenil i les tècniques del Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves de la ciutat (en total, actualment, 26 professionals) i intervenen també el Consorci d’Educació, Barcelona Activa, la Fundació BCN Formació Professional i uns 150 voluntaris. Aquest tramat fa que es necessiti una alta dedicació en hores de coordinació i de preparació, establint-se diferents nivells de gestió i decisió. Probablement és el projecte de coordinació interinstitucional més complex de la Xarxa de PIJs però, alhora, més enriquidor tècnicament pel que suposa de contacte de diferents visions per a un projecte comú.

Si es manté l’alt nivell de necessitat expressada d’orientació acadèmica que detectem en aquests moments des de Joventut, caldrà continuar oferint aquests serveis, tot i que hem d’estar atents a les canviants dinàmiques de nous continguts i formes de comunicació que s’estan desenvolupant en el nostre entorn juvenil.

Web In-forma’t – inclou material audiovisual d’orientació acadèmica i Guia d’Estudis Postobligatoris.

In-forma’t 2021 

Inici campanya: 

Tancament campanya – amb indicadors:

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

  • Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
  • Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
  •  Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
  • Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

Vente pa’ka

Projectes

Vente pa’ka

Vente pa’ka (VPK) és un projecte d’oci alternatiu que s’aplica des de 2006 a Sant Boi de Llobregat i que s’adreça als joves de la població i dels municipis de la comarca.

Vente pa’ka

Descripció general

Vente pa’ka (VPK) celebra al 2021 el seu setzè aniversari. Es tracta d’un projecte d’oci alternatiu que s’aplica des de 2006 a Sant Boi de Llobregat i que s’adreça als joves de la població i dels municipis de la comarca. El seu origen es troba en la demanda directa d’un col·lectiu de joves vinculats a la Fundació Marianao, que va acollir la proposta i en va assumir l’impuls i la gestió directa. Es tracta, per tant, d’un projecte associatiu i amb vocació de servei públic, que basa tota la seva activitat en la participació dels joves, que proposen i trien les principals activitats que s’hi realitzen, que estan implicats en la seva gestió i que són presents en els processos d’avaluació. 

Les activitats són nocturnes (de 22,00h a 3,00h) i tenen lloc fonamentalment els divendres i dissabtes, amb quatre línies de programació: tallers culturals, esports, activitats extraordinàries i espais joves oberts no dirigits. Al llarg de les setze edicions realitzades fins al moment s’ha consolidat un model organitzatiu que, a més de posar per davant la Participació juvenil, promou la col·laboració amb l’ajuntament i amb nombroses entitats del municipi. Les activitats tenen lloc al centre de la Fundació Marianao, en equipaments públics com poliesportius i centres educatius, i en les seus de diverses entitats. Més recentment, a causa de la pandèmia de la COVID-19, durant el 2020 i el 2021 van dur a terme múltiple modificacions del projecte, però tenint un gran èxit en l’adaptació del projecte a les restriccions imposades per l’administració pública.

Proposa un oci integrador i saludable amb voluntat de fomentar la creativitat i la Innovació. El projecte planteja sempre un discurs en positiu i no es posicionen contra fenòmens com el “botellón” o l’assistència a activitats d’oci de consum com les discoteques. Es tracta d’un plantejament alternatiu que usa les propostes lúdiques, culturals i esportives com a activitats preventives de possibles conductes de risc, però sobretot per promoure la participació dels joves en la transformació del seu entorn, en positiu. Estimen que en les seves setze edicions han arribat a no menys de 5.000 joves d’entre 15 i 35 anys i asseguren que com a mínim la meitat d’ells han tingut algun tipus de participació activa en la decisió o organització d’activitats.

El novembre de 2006 es va realitzar a la Fundació Marianao la segona edició del Curs de formació de dinamitzadors d’oci alternatiu juvenil. Els seus alumnes van realitzar les seves primeres pràctiques en la organització inicial del VPK. Aquest va ser l’origen del projecte.

Cada edició es realitza seguint el curs acadèmic, és a dir, a cavall de dos anys, i consta de tres fases. Cada fase inclou la programació de sis caps de setmana. La primera fase té lloc els mesos d’octubre i novembre, la segona febrer i març i la tercera maig i juny. En cadascuna d’elles es programen activitats culturals, esportives, espais oberts d’accés lliure per als joves i esdeveniments extraordinaris.

Les activitats tenen lloc els divendres i els dissabtes al vespre i a la nit, a partir de les 22h. Per primera vegada, en el projecte de 2016 es preveu ampliar l’horari els dissabtes a la tarda, organitzant activitats de 18 a 20h, per facilitar la participació dels més joves, a partir de 15 anys.

Durant l’any 2020 i 2021, una gran part de la programació del Vente Pa’ka va passar a ser telemàtica a causa de les restriccions imposades per fer front a la pandèmia de la COVID-19, que limitaven les activitats grupals, el moviment i les activitats nocturnes amb el cobrefoc. Com totes les joves eren a casa, totes les activitats van passar a ser realitzades via Zoom amb les talleristes – menys els esports, que van haver de ser anul·lats -, avançant l’horari de les activitats de les 20h a la 1h. 

Aquesta situació va comportar una reinvenció de les activitats ofertades, adaptant varies al format virtual, però també amb novetats com els campionats online autogestionats per grups de joves e-gamers a través de Twitch. A través d’aquestes noves activitats, es va poder arribar a nous col·lectius, com joves usuaris de Twitch, persones amb mobilitat reduïda, amb fòbies, joves amb dificultats per desplaçar-se físicament a les activitats per manca de transport… Durant els mesos amb majors restriccions, es van oferir accions i tallers en temes emocionals i d’acompanyament de joves fins al març de 2021. 

Desde maig de 2021, en canvi, s’ha tornat al format presencial, ja que la major part dels joves tenen ganes d’estar a fora. Tot i que les activitats esportives es troben encara limitades per el contacte constant entre joves, a la Fundació Marianao s’han représ les activitats culturals, amb una gran participació de joves que volen utilitzar algun dels espais, com ara amb accions de poesia emparada i/o l’organització d’escape rooms, ambdós projectes organitzats i auto-gestionats per les joves.

De cara al setembre de 2021 s’espera reactivar els esports, però encara tenint en compte qualsevol repte que pugui venir lligat a la situació epidemiològica.

El pressupost anual del projecte gira al voltant dels 70.000 euros. D’aquesta quantitat, uns 15.000 euros es dediquen a la despesa directa d’activitats, i la resta es destina fonamentalment als recursos humans, per finançar l’equip que descrivim més avall.

Per entendre l’estructura de la despesa, podem desglossar els costos de la tercera fase de la vuitena edició (maig i juny de 2014) i de la novena edició (maig i juny de 2015).

La despesa més significativa és la que es destina als talleristes o conductors d’activitats. El 2014 van ser 4.235,36 € i el 2015 5.624,74 €. Pel que fa a material divers per a les activiatats, el 2014 van ser necessaris 796,15 € i el 2015 824,84 €. Finalment, el 2014 van gastar 255,62 € en difusió, mentre que el 2015 foren 365,42. La tercera fase del VpK de 2014, per tant, va costar 5.287,13 €, mentre que la mateixa fase de 2015 van suposar 6.815 €.

Per les xifres especificades es pot comprovar que, malgrat les dificultats econòmiques comunes a tots els projectes adreçats als joves al conjunt del país, VpK consolida la seva dimensió i aconsegueix un creixement moderat però significatiu.

Per al finançament del projecte la Fundació Marianao rep suports econòmics diversos. Els ajuts rebuts durant 2014 van ser els següents:

Ajuntament Sant Boi: 38.000€
Generalitat, departament de salut: 8.000€
Generalitat, acció cívica i benestar: 13.000€
Fundació la Caixa: 12.000€
Obra social Banc Sabadell: 6.000€
Fundació Abertis: 6.000€

L’estructura per a l’any 2015 va ser pràcticament la mateixa, amb la diferència que no es va comptar amb el suport de l’Obra Social de Banc Sabadell. Aquesta pèrdua, però, es va compensar amb l’ajut de 5.000 € concedit per l’empresa Abertis. Els anys posteriors, el pressupost anual rondava els 74.500€, dedicat a personal, talleristes, material, transport i lloguer d’infraestructures.

L’estructura per a l’any 2020-2021 va canviar: actualment el pressupost es menor, només 63.000€ destinats a la despesa directa per a les activitats i recursos humans. Actualment, el projecte continua rebent subvencions de l’Ajuntament de Sant Boi, els departaments de Salut, Cultura, Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, la Fundació la Caixa, Fundació Abertis i esport.cat.

L’equip que desplega el projecte l’integren vuit persones amb dedicació diversa. Les descrivim segons la seva participació en l’edició realitzada l’any 2015.

Es compta amb una coordinadora general del programa (Míriam Rodríguez), que treballa a jornada completa a la Fundació Marianao però que dedica només un 20% de la seva jornada, aproximadament, al Vente pa’ka, i un responsable directe (Xavier Navarro) de la seva aplicació, amb 33 hores setmanals, aquestes sí, íntegrament dedicades al projecte.

L’execució directa és a càrrec de dos animadors socioculturals (Fabián Moreno i Regina Garcia) a 25 hores setmanals cadascun, que comptem amb el suport de dues dinamitzadores socioculturals (Roser Fernández i Anable Pérez), que dediquen 12 hores setmanals a la seva feina.

Cal també la participació estable de dos àrbitres (Sergio Gil i Abdellatif Benajiba) per a les activitats esportives, i en la darrera edició es va comptar també amb una monitora de lleure educatiu (Esther Suriol) en pràctiques.

En la vuitena edició es va comptar amb 24 joves voluntaris per a l’execució de la programació, i amb 38 talleristes.

Al 2021, el projecte era desenvolupat per dos dinamitzadores joves, a càrrec de les tasques de caire sociocultural del projecte, les quals compten amb una formació superior en l’àmbit sociocultural i esportiu. Es justament aquesta figura jove dinamitzadora un dels aspectes claus del projecte al encarregar-se de controlar i preparar les instal·lacions per a les activitats. A més, és la responsable de rebre els talleristes que condueixen les activitats programades i vetllar constantment per a que se sentin a gust i tinguin tot el necessari per a l’activitat.

No obstant, el paper més important és el que desenvolupen els joves participants:  el dinamitzador ha de ser una figura activa, que rep i dóna suport als participants, però que interactua amb ells i provoca la seva implicació amb el projecte, a través de la cura i la proximitat. Amb això,  el dinamitzador aconsegueix la fidelització del participant, fomentant la seva posterior participació amb la proposta i/o organització i lideratge de noves activitats.

La programació s’adreça a tots els joves d’entre 15 i 35 anys d’edat de Sant Boi de Llobregat i de les poblacions de la comarca. La participació i inscripció a totes les activitats és gratuïta.

En línies generals, estimen que en les setze edicions realitzades s’ha comptat amb la participació de més de 10.000 joves d’aquestes edats, amb una participació mitja de 845 joves per any.

En el 2015 es va comptabilitzar 2.604 usos en total, entre participants a activitats esportives i culturals. Queda clar, per tant, que hi ha un elevat grau de repetició en la programació per part d’un nucli consolidat de joves usuaris. Des del 2016 fins a l’actualitat, hi ha hagut una participació total d’aproximadament 5.000 joves, mostrant la consolidació i popularitat del projecte entre els beneficiaris del municipi i de la comarca.

En les darreres edicions hi participaven una mitja de 300 joves per cap de setmana, tot i que amb les edicions on-line, van participar-hi una mitja de 120-150 joves per cap de setmana. Aquesta diferència s’explica per la cancel·lació de l’oferta d’oci alternatiu centrada en els esports, ja que la lliga esportiva fa molts anys que s’organitza i sempre comptabilitza molts participants i espectadors.

La primera dada a tenir en compte és que l’origen del projecte es troba en una demanda explícita dels joves de l’entorn de la Fundació Marianao. Des del primer moment, a més, els organitzadors efectius foren alumnes dels cursos de dinamització que la mateixa entitat va organitzar l’any 2006.

En qualsevol cas, la filosofia del projecte es basa en una estructura horitzontal, intentant que totes les propostes d’activitat responguin a peticions dels propis joves. Eviten, tal com diuen explícitament, la direcció vertical de la programació. Actualment, l’entitat fomenta de forma completa la Participació juvenil a través de la figura dels MVPK joves, un grup d’entre 20 i 25 joves que organitzen i auto-gestionen part de les activitats. En el cas del confinament de 2020, se’ls va proporcionar equips per a aquells que no podien participar en les activitats a causa de la bretxa en la digitalització.

En aquest sentit, asseguren que dels més de 5.000 joves que durant totes les edicions realitzades fins al moment han participat al programa, almenys el 50% han tingut alguna participació activa en l’organització, com a col·laboradors, voluntaris o en dinàmiques per a recollir propostes d’activitats.

VPK és un projecte originat, desenvolupat i executat per la societat civil. La Fundació Marianao en té l’impuls i en manté la coherència.

En el desplegament de l’activitat, però, és necessària la col·laboració amb altres entitats de l’entorn, sobretot del propi barri de Marianao, però eventualment de tot el municipi.

L’any 2015, la seva memòria esmenta la col·laboració amb dues entitats del municipi (Associació Fotogràfica de San Andreu i Associació Lúdica Interestel·lar), i amb la gran majoria de centres d’ensenyament secundari de la ciutat. Més recentment, han treballat amb l’Associació LGTBIQ+ de Sant Boi, així com Marianao té cor, per a dur a terme accions de suport i acompanyament, a més de grups de joves no associats.

En tractar-se d’una entitat privada no té sentit el concepte de transversalitat.

Per fer possible el projecte es col·labora amb l’Ajuntament, sobretot per aconseguir la disponibilitat de diversos equipaments esportius i educatius i, puntualment per a l’organització d’alguna activitat concreta, com la Nit sobre rodes. Inicialment, els equipaments públics eren sobretot emprats per a realitzar les activitats d’esports. Des del 2021 estan col·laborant també per a activitats més culturals, com la cloenda celebrada al museu de Sant Boi.

S’avalua de forma continuada, segons expliquen en les memòries.

Tanmateix no s’especifica quin procediment d’avaluació s’usa.

A les memòries hi ha un gran detall a l’hora de comptabilitzar els participants a cadascuna de les activitats, de manera que és possible resseguir l’evolució de l’impacte de la programació.

És especialment significatiu que un projecte d’oci alternatiu el lideri una entitat. Allò habitual en aquest tipus de programes és que sigui l’administració que la impulsi, per bé que ho faci amb un alt nivell de participació d’entitats o joves. En aquest cas, però, la iniciativa és completa per part de la Fundació Marianao i el mètode de treball utilitzat converteix els joves en protagonistes de pràcticament totes les actuacions. El volum i l’impacte assolit és inèdit en activitats organitzades per entitats associatives, i la continuïtat del projecte, ininterrompuda des de 2006, és un indicador d’èxit molt clar. L’absència de projectes similars arreu del territori ens permeten afirmar que VPK ha consolidat un model que podríem prendre com a exemple per a desenvolupar-se en altres indrets.

1. Planteja un programa d’oci alternatiu en positiu
La programació es planteja com una alternativa a altres estils d’oci, en positiu, i en cap cas com una confrontació o amb un missatge negatiu i excloent. Massa sovint la prevenció de riscos es realitza tot negant la possibilitat d’altres models, però des de les polítiques de joventut sabem que aquesta fórmula sempre és contraproduent, que genera refús i tot sovint l’efecte contrari al desitjat. VPK no diu als joves quines coses no han de fer: els proposa alternatives interessants.

2. Els continguts els decideixen els propis joves
Les propostes d’activitats són les que resulten més atractives per als joves, i són ells mateixos els que les proposen, a través de diverses vies de participació. De fet, l’origen del projecte el trobem en una demanda dels propis joves, i l’organització intenta mantenir com a criteri general la seva participació en la presa de decisions.

3. Integra treball professional i voluntaris
L’equip responsable del desplegament del projecte està format per tècnics ben capacitats i, per tant, compta amb una direcció professional. Al mateix temps, però, incorpora el treball voluntari de molts joves en l’organització. En cada fase hi ha més d’una vintena de joves, que combinen la participació amb el treball voluntari. Treball professional i voluntariat, per tant, són compatibles en aquest projecte.

4. El projecte el lidera una organització associativa
La Fundació Marianao ha estat des del principi la impulsora del projecte i ha sigut capaç de consolidar-lo i fer-lo créixer. És especialment rellevant que sigui així perquè aquest tipus de projectes es despleguen habitualment gràcies a la iniciativa de l’administració local i això fa que el primer repte que hagin d’assolir sigui arribar a un grau rellevant de participació. En el cas de VPK la participació és en l’origen de projecte i en tot el seu desplegament.

5. És un bon exemple de dinamització sociocultural
En un moment en el qual es produeix un cert ressorgiment de la idea d’animació o dinamització sociocultural, amb les noves fornades de titulats de formació professional en aquest àmbit, és especialment rellevant que en l’equip de gestió de VPK hi hagi almenys cinc persones que responen a aquest perfil. A més, la que figura en l’actualitat com a responsable del projecte va iniciar la seva formació en els cursos de la pròpia entitat, de manera que ha viscut tot el procés de creació i creixement de VPK. Les polítiques de joventut necessiten recuperar la interlocució directa amb els joves i això només s’aconsegueix gràcies al treball directe, de carrer, d’animadors o dinamitzadors.

El projecte el lideren Xavier Navarro Vidal, responsable de VpK, i Míriam Rodríguez López, coordinadora.

Xavier Navarro Vidal (Sant Boi, 1989). Animador sociocultural, estudiant el grau d’educació social. Des de petit ha participat en el Casal Infantil i Juvenil de l’entitat. L’any 2006 va fer el curs de participació social “Curs de dinamitzadors d’oci juvenil” i es va vincular al projecte d’Oci nocturn alternatiu com a dinamitzador. Des del 2011 és el responsable del projecte.

Miriam Rodríguez López (Sant Boi, 1983). Educadora social, treballadora de l’entitat des del 2004. Experiència d’educadora en el lleure amb infants i adolescents, projectes de suport a l’escolarització, programa de participació amb joves, projectes de formació per a joves, coordinadora dels programes d’adolescència i joventut i actualment desenvolupant funcions de cap d’àrea de comunitat educadora (infància, adolescència i joventut).

Els responsables del projecte opinen

VPK és un projecte força consolidat i amb una gran capacitat per concentrar la participació dels joves a la ciutat. Però això no sempre ha estat així.

En un primer moment, hi va haver reticències per deixar en mans dels joves la gestió del projecte i del seu oci. L’aposta de l’equip professional que hi havia darrera va facilitar aquest procés, donant confiança als joves. Ara ja podem afirmar que els joves gestionen  el seu oci de forma autònoma, saludable i cooperativa.

Durant els 8 anys de vida del projecte s’han experimentat diversos aprenentatges que han fet possible l’empoderament i el protagonisme dels joves. Els joves vinculats han tingut l’oportunitat de crear un projecte, liderat per ells mateixos (amb l’acompanyament dels referents en un primer moment), decidint i gestionant el propi oci. Tots i totes hem après que, si tenen les oportunitats i les eines per fer-ho, els joves són capaços d’organitzar-se i d’experimentar processos molt satisfactoris.

També assenyalem que el projecte ha anat creixent i canviant al llarg dels anys per tal d’ajustar-se a les necessitats i les circumstàncies del moment. Així, es va iniciar amb edats de 16 a 30 anys i es va canviar per 15 a 35 anys, ja que hi havia demanda de participació dels joves amb edats més avançades.

La metodologia també ha sofert diversos canvis, com ara incloure de forma més directa les persones participants, talleristes i voluntaris en la programació de les accions. En l’actualitat, tota la programació d’activitats sorgeix de les propostes dels participants al projecte per afavorir una major vinculació.

Actualment el projecte està immers en un procés de qualitat, on totes les fases (planificació, execució i avaluació), queden registrades en eines que ens permeten la recollida de la informació necessària per obtenir els indicadors i els resultats dels objectius plantejats.

És un projecte viu, canviant, dinàmic i en constant creixement. Actualment estem treballant en una nova proposta per oferir activitats els dissabtes al voltant d’una temàtica i començant en horari de tarda, afavorint així una major participació. La participació els dissabtes és normalment més baixa degut a la dinàmica d’oci més tradicional dels participants.

L’èxit d’aquest projecte es basa a donar eines i oportunitats als joves perquè puguin ser els veritables protagonistes de la seva història, en aquest cas, del seu oci. La experiència ens demostra que la cura del procés, el respecte del temps de formació dels joves i la autonomia del col·lectiu juvenil per entomar el lideratge de projectes com aquest, són les claus de l’èxit. Més enllà dels objectius que persegueix el projecte, és l’empoderament d’aquest col·lectiu juvenil el que cobra sentit. Aquest procés els ha educat en el valor de la participació i de la transformació i millora del seu entorn. L’esforç invertit repercuteix en els participants, que comencen a desenvolupar competències participatives.

Es tracta de confiar en els joves i ajudar-los a caminar en el món de l’acció social. Deixem que siguin ells els responsables dels seus errors i èxits, aconseguim que assoleixin un grau de maduresa i creixement personal, i això els converteix en ciutadans actius que participen en la millora del seu entorn més proper.

Projecte Vente pa’ka 2016

Memòria 3a fase 9a edició

Memòria 3a fase 8a edició

Memòria 3a fase 7a edició

Tríptic A 1a fase 9a edició / Tríptic B 1a fase 9a edició

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.