Visc, convisc… participo!

Projecte actualitzat
RSS 2 Feed

Identificació

Núm. referència: 016

Data d'actualització: 2016/05/12

Data d'introducció: 06/03/2015

Institució:
Consell de la Joventut de Barcelona

Responsable/s tècnic/s:
Tona Fernández

Telèfon contacte: 93 265 47 36

Email de contacte:
educacio@cjb.cat

Classificació

1.01.Entorn metropolità
2.01.Grup determinat
3.06.Associativa
4.04.Directa associatiu
5.05.Formació-educació
6.03.Participació
Eix 1. Territorial
Eix 2. Dimensió del grup diana
Eix 3. Titularitat
Eix 4. Gestió
Eix 5. Àmbit d’actuació
Eix 6. Metodològic

Descripció general

Visc, convisc… participo! (VCP!) és un projecte de promoció de la participació i l’associacionisme que posa en contacte dues plataformes privilegiades d’interlocució amb els joves: el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) i els centres d’ensenyament secundari de la ciutat. Una seixantena de joves que formen part d’associacions integrades al CJB realitzen un seguit de sessions a les classes de més d’una vintena de centres d’ensenyament amb l’objectiu d’explicar la seva experiència en el món de la participació i els valors que se’n desprenen. Ho fan a través de diverses dinàmiques per amenitzar les sessions, promovent sobretot el diàleg i el debat, per tal que els joves estudiants puguin arribar a les seves pròpies conclusions. S’aprofiten les classes de tutoria, ètica o educació per la ciutadania (mentre va existir aquesta assignatura) dels cursos de tercer i quart d’ESO per realitzar les dinàmiques, de manera que s’integren formalment en la programació escolar i curricular de cada centre. La singularitat del projecte consisteix justament en que són joves els que expliquen a altres joves les virtuts de la participació i l’associacionisme a través de la seva pròpia experiència personal. Per tal de desplegar el projecte és necessari un sistema complex de coordinació amb les diverses entitats que hi participen, d’una banda, i amb els equips directius i docents dels centres d’ensenyament, de l’altra. Les associacions troben un nou espai de difusió de la seva activitat i dels seus valors, i els centres d’ensenyament compten amb una fórmula amena, fresca i didàctica per explicar als seus alumnes les nocions bàsiques de la participació democràtica, a més de promoure els mecanismes que tots els estudiants tenen al seu abast per participar en la vida dels centres. El món associatiu connectat amb el món de l’ensenyament, i el món de l’ensenyament connectat amb l’entorn immediat dels centres educatius.

Durada o temporització

El projecte es va iniciar l’any 2009 amb la participació d’un màxim de 10 centres d’ensenyament. En l'edició del curs 2014-2015 es va arribar a la xifra rècord de 27 instituts i en la del curs 2015-2016, que està realitzant en el moment en què es fa la darrera actualització d'aquest text, s'ha estabilitzat en 26 centres.

El projecte és anual, però seguint el calendari del curs acadèmic. S’aplica als cursos de 3r i 4t d’ESO en totes les línies que tingui el centre. En les primeres edicions la dinàmica de treball es realitzava a través de tres sessions d’una hora cadascuna a cada classe. En el projecte del curs 2014-2015 es va evolucionar i es proposaven ja quatre sessions, tot i que es va conservar el format de tres per a aquells centres que no podien disposar de tots els horaris.

Les sessions les condueix sempre un equip de dinamitzadors format per joves entre els quals n’hi haurà sempre dos que formen part d’entitats membres del CJB i un que forma part d’un sindicat estudiantil. Les sessions i dinamitzacions s’acorden i es coordinen amb els tutors o professors de les classes en les quals es realitza.

El curs 2014-2015 es va introduir com a novetat que cada classe, com a conclusió de les dinàmiques, elaborés un projecte de participació que, potencialment, pogués realitzar-se en el propi centre o en el seu entorn proper. Tots els projectes van ser valorats pels propis alumnes i pels equips dinamitzadors per triar-ne un de guanyador, que va obtenir un premi o suport simbòlic. Tot i que no sempre es podrà garantir, la idea és que s’intenti dur a la pràctica els projectes. L'experiència, tot i que es va aplicar amb algunes dificultats, va ser molt ben valorada i es va consolidar en el projecte del curs 2015-2016, en el qual ja es contempla una classificació segons el tipus de proposta (projectes d'acció social, d'incidència política, d'autoconsum o de dinamització social). Es proposa, a més una mecànica concreta per a l'elecció del projecte guanyador, basada en la participació de tots els alumnes.

Des de 2014, el projecte preveu un calendari d'execució anual que es basa en el següent timing:

1. Definició del projecte. Juliol.
2. Contacte amb els IES. De setembre a març.
3. Recerca de dinamitzadors. De la darrera setmana de juliol a la primera quinzena de setembre.
4. Formació dels dinamitzadors. Darrera setmana de setembre
5. Desenvolupament de les sessions. Des de l’inici del curs a la primera quinzena de maig.
6. Veredicte del concurs de projectes. Primera setmana de juny.
7. Avaluació del projecte anual. Juny

Pressupost anual

Aparentment, no hi ha altra despesa que la derivada de l’equip humà, que consisteix essencialment en el tècnic d’educació del CJB (el qual comparteix la dedicació a aquest projecte amb les tasques pròpies de la responsabilitat de coordinació del territori que hi té assumida) i de la remuneració als equips de dinamitzadors que realitzen les sessions. Cal comptar, a més, amb l’aportació voluntària de temps i esforç que realitzen els membres de comissions de treball del CJB i de les entitats, que sempre són molt difícils de mesurar.

En la mesura que les entitats aporten esforç amb els seus representants, hi haurà una part de recursos propis de cadascuna d’elles. Però no es comptabilitzen en les memòries.

El projecte és gratuït per als centres d’ensenyament.

Finançament

Del pressupost genèric del CJB, de les entitats membres que hi participen i dels sindicats d’estudiants que hi aporten dinamitzadors.

Equip professional

Tècnica d’educació del CJB, Tona Fernández, que dedica un percentatge de la seva jornada de treball al projecte. El seu antecessor va ser Jordi Sàlvia.

Els dinamitzadors, que provenen de les entitats participants i que reben una remuneració per cada sessió que realitzen.

Els professors i tutors de les classes en les quals es realitzen les sessions.

Nombre i perfil dels destinataris

Els destinataris del projecte són els alumnes de 3r i 4t d’ESO dels IES de la ciutat que s’afegeixen al projecte. En la memòria del projecte 2012-2013 estimen que hi van participar uns 1.500 joves de 22 centres d’ensenyament diferents, entre els quals n’hi havia de tots els districtes de Barcelona. En l'edició de 2014-2015 es va assolir una xifra lleugerament superior, i per al curs 2015-2016 s'estima que s'arribarà als fins als 2.000 alumnes participants, distribuïts entre 26 centres.

Sistema de participació dels joves

Pel simple fet que el projecte el realitza el CJB podríem dir que la participació és total, senzillament perquè els joves ho fan tot.

En principi el projecte i les tasques que s’hi realitzen deriven de les comissions de treball habituals del CJB, amb la tasca especialitzada del tècnic d’educació.

Però cal afegir-hi la tasca dels dinamitzadors, que són sempre joves membres d’entitats del CJB i representants de sindicats d’estudiants.

Per la pròpia naturalesa del projecte, a més, hem de considerar que tots els joves-receptors del projecte, alumnes dels IES, hi participen perquè són protagonistes dels debats, elaboren el projecte de participació final, i ells mateixos voten per valorar els diferents projectes realitzats.

Sistema de participació associativa

Les associacions són l’ànima del projecte, en la mesura que són els seus membres o representants els que el desenvolupen. En la memòria del projecte 2012-2013 ens expliquen que s’arriba a la xifra de 33 entitats que participen d’una manera o altra al projecte. L’articulació de la participació associativa és a través del propi CJB i de la coordinació amb els sindicats d’estudiants.

Sistema de cooperació transversal

No té sentit parlar d’interdepartamentalitat en la mesura que es tracta d’un projecte associatiu.

Tot i així, cal tenir en compte que hi juguen un paper destacat tres àrees concretes de l’Ajuntament de Barcelona: la Regidoria d’Adolescència i Joventut, el Comissionat per a la Participació Ciutadana i l’IMEB (Institut Municipal d’Educació de Barcelona).

Sistema de cooperació interinstitucional

El CJB treballa i es coordina necessàriament amb els centres d’ensenyament. Per fer-ho, compta amb el suport i coordinació amb l’Ajuntament de Barcelona i l’IMEB.

Sistema d'avaluació

El projecte incorpora un escrupulós sistema de seguiment que contempla una part quantitativa (participants, usuaris, agents que hi intervenen, etc.) i qualitativa, amb una acurada mesura d’indicadors entre els quals tenen sempre un lloc destacat les valoracions dels joves estudiants que hi participen. A banda de destacar que, per regla general, les valoracions són molt positives, cal remarcar que en la planificació del projecte es reserva sempre un període anual d’avaluació (juny) i que en la memòria anual es passa compte de les dades recollides i dels indicadors previstos, relacionats sempre amb els objectius del projecte. Es pot consultar memòries del projecte en l’apartat Per saber-ne més. Documents.

Perquè l'hem triat

La gran virtut del projecte consisteix en que es tracta d’un programa de promoció de la participació i l’associacionisme impulsat pels propis joves. Són joves que s’adrecen a altres joves. Parlen dels valors de la participació des de la pròpia experiència, es posen a ells mateixos com a exemple, i tenen la credibilitat derivada del fet que són iguals a les persones a les quals s’adrecen. Massa sovint els projectes de participació tenen dificultats per accedir al seu públic objectiu senzillament perquè tenen origen en sensibilitats molt allunyades de les que tenen els mateixos joves. Els llenguatges, els estils, els interessos i les inquietuds dels joves les han de definir els propis joves i han de ser ells, per tant, els que trobin la clau o el desllorigador de les motivacions. Finalment és remarcable que el projecte faci possible la difusió i l’impuls dels mecanismes de participació que existeixen ens els centres educatius i que en termes generals son poc usats.

Punts forts

1. Integra el valor de la participació en el sistema educatiu
Durant quatre sessions que formen part del calendari escolar es treballa de manera explícita i amb una alta qualitat metodològica la participació democràtica, la convivència i el valor de l’associacionisme, de manera que aquests continguts s’integren d’alguna manera en el currículum escolar. Massa sovint els continguts teòrics dels currículums tenen un trasllat difícil o problemàtic a la pràctica en les aules, i aquest projecte ofereix als centres i al professorat un recurs molt valuós que, a més d’uns continguts adequats, aporta la frescor i l’atractiu de la iniciativa juvenil.

2. Aporta solucions a la interlocució juvenil
Tenim assumit que la interlocució amb els joves és una de les prioritats en el treball de tota política de joventut, però els mecanismes per fer-la efectiva són poc clars, difícils d’explicar i d’una gran complexitat pràctica. Aquest projecte, en canvi, d’una manera molt senzilla i eficaç, aprofita el gran espai de relació potencial amb els joves (els centres d’ensenyament secundari) per aportar-hi continguts pràctics amb un mètode que facilita la recepció. Tot sovint les propostes que es traslladen als centres d’ensenyament des de les polítiques de joventut tenen un èxit escàs o dificultats clares de connexió amb els estudiants. En aquest cas, en ser també joves els qui transmeten el missatge, s’eliminen barreres i es garanteix una major fluïdesa. Els centres es converteixen, pel simple fet que hi van joves a explicar les seves experiències pràctiques, en un espai d’experimentació i d’intercanvi d’idees i inquietuds.

3. De la teoria a la pràctica
No s’expliquen les virtuts de la cooperació o la participació des de la teoria, sinó des de l’experiència pràctica. Els protagonistes del món associatiu són els mateixos que en transmeten els valors i fan evident la seva possibilitat real d’èxit. L’evolució del projecte, a més, ha dut els seus responsables a introduir la idea del concurs de projectes de participació, de manera que es mostra amb relativa facilitat la possibilitat real de posar en peu una proposta participativa que respongui a les inquietuds, gustos i desitjos dels joves implicats.

4. Obre portes a les entitats
Amb la multiplicitat d’ofertes i recursos d’oci que els joves tenen al seu abast, els canals tradicionals de comunicació del món associatiu per connectar amb els joves adolescents queden superats. Aquest projecte obre una porta clara i facilita la transmissió del discurs associatiu a un públic ampli i d’una forma amable. D’altra banda, les entitats fan una passa endavant tot explicant la pròpia experiència. I és especialment destacable que els representants de les entitats fan una formació bàsica com a dinamitzadors per poder desenvolupar aquestes tasques.

5. Iniciativa i referents juvenils
El projecte respon a una iniciativa juvenil en la mesura que són entitats juvenils les que lideren i apliquen el projecte. Fan ús dels seus recursos habituals i bàsics (el treball i la implicació voluntaris), però integren el treball d’un professional que en coordina l’execució i els dinamitzadors que són remunerats. En qualsevol cas, l’origen jove del projecte es converteix en una garantia de proximitat quan el discurs arriba als estudiants. És especialment interessant que el missatge a favor de la participació i la convivència arribi als joves a través de l’experiència pràctica d’altres joves que, sense tenir diferències significatives respecte a ells mateixos, han incorporat un missatge i un discurs determinat. Els joves associats, així, actuen com a models o com a referents per als estudiants de secundària. El missatge, és clar, guanya credibilitat.

Pràctica professional

La responsable tècnica del projecte és Tona Fernández, tècnica d’educació del CJB.

Tona Fernández. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració i Màster en Formació del Professorat d'Educació Secundària. Té un postgrau en Projectes de cooperació al desenvolupament i actualment estudia el Grau d'Educació Primària. Ha treballat com a monitora, directora de lleure i com a vetlladora. La del CJB és la seva primera feina relacionada amb l'àmbit de la joventut. A més de ser la tècnica d'educació també s'encarrega de l'àmbit territorial i estudiantil. Compta, d’altra banda, amb un ampli bagatge formatiu en el marc de l’associacionisme, especialment en l'escoltisme.

La responsable del projecte opina

Un dels objectius i reptes més ambiciosos amb els que he estat treballant en els darrers anys és en la millora de la coordinació de l'associacionisme educatiu, l'associacionisme estudiantil i el territori. Ara mateix podem afirmar que els dos primers estan força assolits però, malauradament, el paper de les coordinadores territorials en el projecte encara és força testimonial. Estudiar la fórmula perfecta perquè cada tipus d'entitat es trobi còmode en la seva funció és un dels reptes de futur que encara queden per resoldre. Hem provat de donar més pes a les coordinadores territorials més consolidades però, sense un bagatge previ, a la pràctica, tot el pes del projecte ha recaigut sobre el CJB. Encara hauran de passar alguns anys més perquè aconseguim que les plataformes vegin aquest projecte com una oportunitat per enfortir els seus llaços i millorar la seva coordinació.

A nivell de dificultats més tècniques podríem destacar les que són de caràcter organitzatiu: coordinar dates d'una setantena de línies amb un grup de dinamització format per 50 persones que estudien (i molts també treballen) tot intentant garantir criteris de territorialitat (equip de dinamització del propi territori del centre) i equitat (que la majoria de persones realitzin el mateix nombre de línies). O també el fet de contactar i accedir als centres sense el suport explícit de l'administració. Afortunadament, en aquest sentit, la majoria de centres participants han anat repetint en edicions successives, de manera que amb l'entrada de només tres o quatre centres nous per curs ens ha permès tenir un creixement lleuger però constant. Aquest fet, a la vegada, ens ha servit per consolidar la part més important de totes: els continguts i la metodologia.

D'altra banda, també tenim força clar que el moment d'expansió i consolidació del projecte (de 5-10 centres al 2009 a pràcticament una trentena el 2014) ha coincidit amb un context econòmic que li ha estat força favorable. Paradoxalment, l'atur juvenil ha facilitat l'engrandiment de la borsa de dinamització que, davant de la impossibilitat de trobar altres feines més estables i més ben remunerades, ha pogut ser partícip d'aquest projecte més fàcilment. Les sessions que realitzen són remunerades però el nombre de sessions que poden arribar a realitzar és tan limitat que resulta impossible d'equiparar amb qualsevol sou, per irrisori que sigui.

La valoració que fan els diferents agents que hi participen (alumnat, professorat, entitats educatives i entitats estudiantils) és força o molt positiva, i una bona mostra d'això és que la majoria repeteix. Ara bé, de cara al futur hem de tenir en compte encara algun factor més que pot debilitar el projecte: d'una banda, la dificultat de poder incidir en els centres més enllà del que duren les sessions. Estem provant fórmules, usant xarxes socials,... però res és més efectiu que la presència de l'equip de dinamització a les aules i aquesta, evidentment, no es pot allargar durant tot el curs. En darrer lloc, també m'agradaria destacar un element no menys important: tenir en compte la pròpia dinàmica de les associacions juvenils, és a dir, tenir present que els relleus no sempre es realitzen de la millor manera (entitats en les quals hi participen moltes persones es queden sense ningú en un any) i que el grau d'implicació i motivació varia en la mateixa mesura que varien les persones que lideren aquestes associacions. Ara bé, aquest dinamisme i diversitat també forma part de la seva gràcia.

Per saber-ne més. Galeria fotografica

Per saber-ne més. Enllaços

- Per saber-ne més. Documents

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per optimitzar la vostra visita. Si continueu navegant esteu donant el vostre consentiment per acceptar les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. Per més informació, cliqueu l'enllàç.

ACEPTAR
Aviso de cookies
Share This