Lablearning

Projectes

Lablearning

Lablearning és un projecte subvencionat per la Comissió de la Unió Europea en el marc del programa d’aprenentatge permanent Comenius.

Lablearning

Descripció general

Lablearning és un projecte subvencionat per la Comissió de la Unió Europea en el marc del programa d’aprenentatge permanent Comenius. En formen part deu socis (en podeu veure la llista en els documents de l’apartat “Per saber-ne més”) de vuit estats europeus diferents. L’Ajuntament de Salt és un d’aquest socis, i s’ha integrat al projecte a través de la seva Àrea de Joventut i diversos recursos i programes habituals del seu funcionament. La idea central és trobar fórmules d’aprofitament de les tecnologies de la informació i la comunicació per evitar l’abandó del sistema educatiu per part dels joves i per millorar la qualitat de l’aprenentatge. Dos dels socis del projecte en són els promotors o impulsors originals: l’Associació catalana de formació polivalent aplicada Baobab, de Santa Coloma de Gramenet, i l’Aarhus Social and Health Care College, de Dinamarca. El projecte es desenvolupa a través del treball a la xarxa (correu electrònic i web) i amb trobades presencials, que tindran lloc en la seu de quatre dels socis del projecte europeu (Salt, Aarhus Social and Health Care College de Dinamarca, ajuntament de Reggio Emilia d’Itàlia i l’escola pública d’educació professional Drenthe College, d’Holanda). La primera trobada o meeting es va realitzar a Salt, el desembre de 2011. Cada soci adapta el projecte al seu territori i circumstàncies, i després en comparteix l’experiència i resultats. En el cas concret de Salt, s’aprofita i es dona continuïtat al projecte Joves Reporters, que va realitzar la Fundació Sergi el juny de 2010, en el marc de La Fàbrica, Espai Jove de Salt. Es va fer formació a joves per tal que aprenguessin a realitzar i editar videos sobre informacions d’actes o fets de l’actualitat del municipi, que es difonien a través de la revista Saltant i a Youtube. El projecte va finalitzar per falta de recursos, i amb Lablearning se li pot donar continuitat i es fa el salt de portar-lo també a un institut del municipi.

El projecte va durar dos anys, del 17 de novembre de 2011 al 17 de novembre del 2013. Tot i això, els treballs de coordinació previs es van iniciar molt abans de les dates indicades.

De novembre de 2011 a abril de 2012, cadascun dels socis del projecte va fer recerca de bones pràctiques de projectes de joves i noves tecnologies per millorar l’aprenentatge dels estudiants. Durant tot aquest procés es van realitzar també grups de discussió i debat amb els joves per conèixer la seva perspectiva.

De febrer a juny de 2012, el grup promotor del projecte a Salt va debatre sobre les bones pràctiques detectades i va decidir els continguts del projecte.

El setembre de 2012 es va contractar un expert, formador en tècniques audiovisuals i multimèdia i es va iniciar el treball amb el grup de joves.

L’octubre i el novembre del mateix any va tenir lloc la formació adreçada als participants.

Entre novembre i desembre els joves participants van decidir els continguts dels reportatges i els van realitzar.

La formació i pràctiques dels joves van finalitzar el mes de maig del 2013.

En el cas de Lablearning el pressupost no fou anual, perquè abastava els dos anys de durada del projecte. En els documents de l’apartat “Per saber-ne més” es poden veure els costos generals del projecte europeu finançat amb fons del programa Comenius.

En el cas concret de Salt, però, la despesa total fou de 35.952 euros. Les despeses van incloure els sous dels tècnics, dels formadors, els meetings (trobades) internacionals, els desplaçaments i les accions i les activitats de difusió.

Aquest tipus de programes europeus funcionen pel sistema de cofinancing. És a dir, que els fons europeu arriba a canvi que una part del finançament vagi a compte dels socis participants. En el cas de Salt, l’ajuntament va assumir 9.003 euros, que corresponien al treball (sou) de la responsable del projecte i als costos indirectes (llum, neteja, telèfon, etc).

La resta de la despesa, fins als 35.952, foren a compte del projecte europeu.

El projecte el va desenvolupar de forma completa la tècnica de joventut de Salt, Maribel Pena. S’hi ha d’afegir el formador per a temes audiovisuals i, en termes generals, el equip motor Lablearning Salt, integrat per les següents persones:

  • Coordinadora de l’àrea d’ensenyament de l’Ajuntament de Salt
  • Tècnica de joventut de l’Ajuntament de Salt
  • Coordinadora del projecte Lablearning de l’associació Baobab
  • Coordinadora de l’àrea d’educació de La Fundació Sergi
  • Educadora de La Fàbrica, Espai Jove de Salt
  • Professor de l’aula oberta de l’Institut Vallvera de Salt
  • Professors/es de les aules obertes dels instituts públics de Salt
  • Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia (ERAM) de Salt
  • Cap territorial del Casal dels Infants a Salt

El projecte s’adreçava a joves de Salt amb un baix nivell d’aprenentatge i dificultats d’adaptació al sistema educatiu i, en termes generals, en situació de risc social. El tram d’edat es situava entre els 12 i els 22 anys.

Cal tenir en compte la peculiaritat de Salt, un municipi de 30.000 habitants, amb un índex del 45% de població immigrada.

A banda que els joves foren els destinataris de les accions principals del projecte, amb l’aprenentatge de tècniques multimèdia i amb la elaboració posterior de productes audiovisuals, es va comptar amb el conjunt de la població diana per definir el projecte i establir-ne els continguts. En la primera fase del projecte es van realitzar diversos grups de discussió per establir la percepció dels joves del sistema educatiu i de les principals dificultats d’aprenentatge i posterior adaptació a la vida ciutadana.

El projecte buscava recursos de la societat civil per desenvolupar els seus continguts. Aixi, són remarcables el paper d’impulsor del projecte que va jugar l’Associació Baobab, la generació dels continguts a través de la Fundació SER.GI, l’execució amb l’Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia (ERAM) de Salt i la implicació de l’associació del Casal dels Infants a Salt.

La composició de l’equip motor del projecte fou una bona mostra del treball interdepartamental. A banda de l’impuls i lideratge de l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Salt, cal destacar la participació de l’Àrea d’Ensenyament, els professionals de la Fàbrica, Espai Jove de Salt, dels professors de l’institut públic Vallvera de Salt, els professionals de la Fundació SER.GI, del professor de realització audiovisual de l’escola universitària ERAM i el cap territorial del Casal dels Infants a Salt.

Lògicament, el més destacable del projecte era la seva dimensió europea. A l’obtenció de recursos de la Comissió de la Unió Europea a través del programa Comenius, cal afegir-hi la participació dels múltiples partners d’arreu del continent, fins a 10 socis. Foren els següents:

Ajuntament de Salt. Area de Joventut (Catalunya)
Associació Baobab (Catalunya)
Aarhus Social and Healthcare College (Dinamarca)
Municipallity of Reggio Emilia (Italia)
Training 2000 (Italia)
Drenthe College (Holanda)
SUPSI-DFA (Suïssa)
ABPKM (Turquia)
Europartners 2007
Intel Computer Clubhouse Network (EUA)

A nivell nacional, fou destacable també la participació del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, a través dels equips docents dels centres educatius que van participar al projecte.

El projecte incloïa una fase d’avaluació, al final de l’execució, que va tenir lloc durant els darrers mesos de 2013. Els dos primers documents de l’apartat Per saber-ne mes són part del resultat d’aquesta avaluació. És ressenyable que l’avaluació va tenir una dimensió internacional, en la mesura que es van posar en comú diversitat d’experiències de fins a vuit estat diferents.

Igualment, els propis joves participants en el projecte van tenir un paper protagonista a l’hora de valorar el resultat de la feina realitzada, amb especial interès per constatar els aprenentatges assolits.

És especialment interessant la doble dimensió internacional i local del projecte. D’una banda, és un exemple exitós de cooperació europea, una fórmula d’implantació escassa en les polítiques de joventut a Catalunya. D’altra banda, és interessant veure com recursos europeus i l’intercanvi internacional d’experiències és útil per abordar una problemàtica d’arrel local. Les especials circumstàncies de Salt, amb un elevadíssim índex de població immigrada i amb molts joves en situació de risc, converteixen el seu territori en un espai molt adequat per fer intents innovadors i per dur a la pràctica experiències regeneradores de les maneres clàssiques de treballar amb els joves. En un altre sentit, també resulta interessant comprovar que el projecte tira endavant tot i que no compta amb uns recursos gaire excepcionals pel que fa a dotació de professionals, i és, a la pràctica, una demostració que l’esforç i la capacitat tècnica dels professionals (de “la” professional, en aquest cas) és suficient per desenvolupar un projecte ambiciós i que pot ser mostrat, sense cap recança, com a exemple a seguir en altres realitats.

1. Cooperació internacional

La recerca de bones pràctiques i la posada en comú d’experiències amb altres realitats internacionals demostra que les problemàtiques que han d’afrontar les polítiques de joventut a Catalunya no són una excepció en el marc Europeu. Resulta absurd, per tant, no aprofitar les dinàmiques transfrontereres per aconseguir recursos i per trobar eines tècniques d’intervenció que siguin vàlides i útils en el nostre context concret. Per  molt local que sigui la dificultat, mirar més enllà del nostre entorn immediat es converteix una porta alliberadora i una via de recerca de solucions molt vàlida.

2. No és tan difícil

La cooperació europea planteja dificultats administratives destacables, però cap d’elles no és insuperable amb determinació tècnica. La falta d’hàbit en la relació internacional i, amb tota seguretat, les limitacions idiomàtiques, són barreres que d’entrada ens semblen insuperables. Però el projecte de Salt demostra que fins i tot partit de pressupòsits molt bàsics, és possible bastir i executar un projecte ambiciós. Lablearning Salt demostra amb claredat que allò essencial és comptar amb continguts interessants i idees fortes. La resta són dificultats pràctiques que se superen si hi ha voluntat de fer-ho i determinació suficient.

3. Computer ClubHouse (CCH)

Lablearning es basava en la metodologia creada pel projecte CCH, iniciat el 1993 pel Museu de l’Ordinador de Boston amb l’Institut Tecnològic de Massachussets (MIT). CCH és una comunitat internacional amb 100 clubs en 20 estats diferents d’arreu del món. A Europa n’hi ha a Irlanda i a Dinamarca. Treballen en xarxa a través d’un model d’aprenentatge definit per quatre principis bàsics: aprenentatge a través del disseny (els joves aprenen dissenyant, elaborant, inventant productes tecnològics, és a dir, per la via pràctica), metodologia de projectes (els joves treballen a partir dels seus coneixement previs i, per tant, en àmbits que els interessen a ells), construcció en comunitat (en el treball es posen en comú coneixements i experiències d’alumnes, professors, experts, d’edats, cultures i procedències diferents) i entorn de respecte i confiança (es treballa generant un clima de confiança mútua i obertura mental).

4. Joventut i ensenyament i atenció social

Lablearning Salt és un bon exemple de la conjunció de perspectives tècniques i administratives diferents per abordar un únic problema de múltiples dimensions. Es va tractar la problemàtica de l’aprenentatge dels joves en el sistema educatiu, en un entorn de molta immigració. Les àrees de Joventut, d’Ensenyament i de Serveis Socials treballaren plegades per abordar una única realitat. Queda clar que, més enllà de les virtuts teòriques de la transversalitat, la seva aplicació pràctica és la que en demostra l’eficàcia.

5. Cooperació públic-privat

L’origen del projecte a Catalunya el trobem en l’Associació Baobab, de Santa Coloma de Gramenet. Va ser, per tant, un magnífic exemple de trobada entre la societat civil i l’administració pública, en aquest cas local. Baobab va ser una de les dues institucions impulsores del projecte europeu, i l’Ajuntament de Salt s’hi va afegir en comprovar que els continguts eren adients i especialment interessants per treballar en la seva realitat social.

La màxima responsable tècnica del projecte va ser Maribel Pena, tècnica de Joventut de l’Ajuntament de Salt.

Maribel Pena i Casas. Diplomada en Educació Social (UdG, 1998) i postgrau en polítiques de Joventut (UB, 2006). Va treballar com a educadora social en un Centre residencial d’Acció Educativa (CRAE) a Figueres amb joves en situació de risc social (2000),  i en el projecte de medi obert amb joves pel Consell Comarcal del Gironès (2001). De 2001 a 2005, tècnica d’infància i Joventut a l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, i des de 2005 és responsable Tècnica de l’àrea de Joventut de l’Ajuntament de Salt.

 La responsable del projecte opina

En ser un projecte europeu, les principals dificultats tècniques que vam trobar van ser els tràmits administratius: presentació de la sol·licitud de la subvenció, justificació de les despeses, etc. I en segon lloc, l’idioma. Tot es feia en anglès (documents, reunions, etc) Si, com és el cas, no teníem un bon nivell de partida, teníem una dificultat afegida. Però aquestes dificultats són també un repte. Vaig haver de millorar el nivell d’anglès i vaig aprendre el funcionament dels projectes europeus. Finalment, el millor aprenentatge fou la coneixença de professionals i realitats d’altres països, perquè això em va aportar  noves idees per aplicar al meu municipi.

En una futura edició del projecte, caldria tenir un major domini de l’anglès. Es pot treballar en un programa europeu sense dominar-lo, però és molt millor saber-ne. D’altra banda, el grup de treball de Salt per al projecte el vam crear un cop ja estava iniciat el projecte. Per a una nova edició seria millor que ja estigués creat.

Per tirar endavant un projecte d’aquest tipus el suport polític és indispensable. També és molt important treballar amb una entitat que ja tingui experiència a coordinar projectes europeus. L’Associació Baobab ens va facilitar molt la feina.

La dimensió europea del projecte va fer que  haguéssim de treballar amb gent d’altres països, a banda de coordinar-nos amb l’equip de treball que l’implementava a Salt. Això vol dir molta feina i moltes reunions a banda de la feina diària que ja teníem. Per tant, s’ha d’estar molt motivat i tenir-ne moltes ganes, assegurant a més que no estaràs sol i que comptaràs amb suport polític i tècnic. Malgrat la feina afegida que va suposar, en faig una valoració general molt positiva. Vaig conèixer el funcionament dels programes europeus, tota una xarxa de professionals d’altres països, maneres de treballar diferents… A més, gràcies al projecte el municipi de Salt va tenir un reconeixement internacional (un dels socis especials del projecte va ser la universitat de Boston) i també va ser una bona oportunitat professional per a mi.

Des d’un altre punt de vista, resulta evident que per treballar amb joves cal parlar el seu propi idioma, i aquest, ara, es diu noves tecnologies. Són la generació digital i hem d’adaptar tot el que fem a aquesta nova manera que tenen de relacionar-se.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

  • Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
  • Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
  •  Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
  • Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.