La xarxa d’espais joves de Mataró en clau de gènere

Durant la primera fase es va formar a les persones del grup en la temàtica, i durant la segona (per la qual es va comptar amb l’assessorament de l’Associació Candela) es van dissenyar i es van posar en comú accions i projectes per a la prevenció de les violències de gènere entre joves, tenint en compte que fossin adaptables a les diferents realitats municipals i que poguessin ser la base per a la definició d’una estratègia més àmplia a nivell comarcal.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d'informació per aquest apartat.

Per tal de dur a terme el projecte, es va considerar necessari un equip tècnic format en perspectiva de gènere i amb capacitat i temps per a rebre formacions més específiques i anar-se reciclant al llarg del temps. Això era d'importància vital pel projecte ja que si hi havien canvis en els equips educatius, s’havia de formar en perspectiva de gènere a les persones de nova incorporació per a tenir unes bases comunes amb l’equip.

Per a realitzar el projecte, hi van participar 4 equips educatius de la Xarxa d’Espais Joves, formats cadascun d’ells per tres educadors/res; una coordinadora de serveis juvenils, una tècnica de joventut i una tècnica de polítiques de gènere.

Aquestes són les persones membres del grup i branques professionals que han participat en el disseny del projecte:

Tècnica de polítiques d’Igualtat: Agnès Cabot Navarro.

Coordinadores de la Xarxa d’Espais Joves de Mataró: Araceli Calvillo, Ariadna Comas, Rosa Manrique i Imma Ortiz.

Inicialment el projecte s'adreçava a joves usuaris de la Xarxa d’Espais Joves de Mataró d’entre 12 i 25 anys. I finalment s'ha adreçat al conjunt d’agents educatius implicats en el desenvolupament de les polítiques de joventut municipals.

Els joves no han participat en el grup de treball del projecte. Ara bé, a través de les dinàmiques que ja es feien als instituts, s'han pogut treballar amb aquests joves algunes de les temàtiques que es van abordar en el grup de treball del projecte j que es considera imprescindible incorporar la seva participació i punts de vista. Mitjançant la seva participació activa i el treball que es realitza en els equipaments juvenils, els i les joves poden obtenir una major autonomia, sentit crític i apoderament mentres s’expressen els seus interessos, manifestacions culturals i implicacions socials trencant amb esterotips i estigmatitzacions. 

En un inici, la tasca socioeducativa referent a la perspectiva de gènere es va centrar en el col·lectiu femení per incrementar la seva participació i apoderament en els Espais Joves. Tanmateix, es va detectar la necessitat de complementar la intervenció amb el públic masculí i s’ha considerat important treballar entorn a les masculinitats alternatives, incidint en la seva socialització de gènere per a qüestionar-la i facilitar altres models de masculinitat.

Com ja hem dit anteriorment, l'Associació Candela va participar acompanyant el grup de treball en la fase de formació i reflexió del projecte.

La proposta és fruit del treball conjunt en totes les seves fases (diagnosi, disseny, implementació, seguiment i avaluació) entre el Centre per a la Igualtat i Recursos per a les Dones i la Secció de Joventut de l’Ajuntament de Mataró. I a l'equip de treball van cooperar les coordinadores de la Xarxa d'Equipaments Juvenils de Mataró i la tècnica d'Igualtat del municipi.

Aquest projecte va sorgir d’un procés de formació, investigació i acció liderat pel Consell Comarcal del Maresme, la Direcció General de Joventut i l’Institut Català de les Dones.

No disposem d'informació per aquest apartat.

Perquè es tracta d'un projecte innovador i global que es qüestiona les polítiques locals de joventut des d'un dels seus inicis: el disseny dels equipaments juvenils. El fet de posar el focus no només en el contingut de les activitats que es fan en els equipaments, sinó posar-lo també en el disseny dels seus espais i fer-ho en clau de gènere ens sembla que és una nova perspectiva, molt necessària, que ens ajuda a fer de forma més acurada les polítiques de joventut dels nostres territoris. I és que, en aquest cas, aproximar-nos a les polítiques amb perspectiva de gènere ens fa apropar-nos-hi tenint en compte un eix de desigualtat existent també entre els joves.

1. Innovació: el projecte va a una part de l'arrel de la definició de la feina que es fa en matèria de joventut que és a qüestionar-se els espais. I per tant, a revaloritzar-los com a elements també influents en les polítiques que desenvolupem.
2. Expertesa: el projecte s'ha dotat de persones expertes en la temàtica perquè siguin aquestes les que formin al personal tècnic del municipi i per fer la feina de forma conjunta.
3. Temps: el repte del replantejament dels espais calia coure'l a foc lent i s'han respectat aquests tempos, sense saltar-se cap de les fases (formació, diagnosi, refexió, propostes alternatives, documentació i materials).
4. Transmissió: es tracta d'un projecte impulsat en un territori que ha generat recursos i materials per altres municipis i equipaments amb voluntat de compartir la feina feta, la reflexió i la incorporació de la perspectiva de gènere en tots els equipaments juvenils del país.
5. Suports: el projecte ha contat amb l'acompanyament del Consell Comarcal del Maresme, en primer terme, i de la Direcció General de Joventut i l’Institut Català de les Dones.

Les responsables tècniques del projecte són ser les següents: 

Agnès Cabot 

Cap de secció de Polítiques de Gènere, Joventut i Gent Gran activa a l’Ajuntament de Mataró

Educadora Social i Psicopedagoga. Postgraduada en Igualtat i gènere i en Bon govern, transparència i participació ciutadana. Ha treballat com a tècnica d’intervenció i de gestió, en entitats del tercer sector i a l'administració pública, en projectes d’àmbits diversos: igualtat, joventut, ciutadania, participació ciutadana, benestar social i educació. Actualment treballa com a Cap de secció de Polítiques de Gènere, Joventut i Gent Gran activa a l’Ajuntament de Mataró.

Clara Roca de Torres 

Tècnica de Joventut de l’Ajuntament de Mataró (referent tècnica dels projectes de l’Oficina Jove del Maresme i de la Xarxa d’Espais Joves)

Sociòloga. Diploma d’Estudis Superiors Especialitzats en Sociologia. Va ser directora de Programes del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Ha participat en recerques sobre infància, adolescència, famílies, gènere, treball i vida quotidiana, de l’Institut d’Infància i Món Urbà i del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (UAB). Actualment és Tècnica de Joventut de l’Ajuntament de Mataró, i s’encarrega dels projectes de la Xarxa d’Espais Joves i de l’Oficina Jove del Maresme.

Marta Llabrés

Coordinadora dels Serveis Juvenils de Mataró

Educadora social. Ha treballat en el món de l'associacionisme i  la participació juvenil, en empreses del tercer sector, sempre en el camp de la intervenció social. Coordinadora de projectes de cooperació internacional a Bolívia i Barcelona, des del 99 i de forma intermitent ha treballat a diferents serveis de l'Ajuntament, Ciutadania i Joventut. Actualment coordina els Serveis Juvenils de l'Ajuntament de Mataró (Xarxa d'Espais Joves i Oficina Jove del Maresme).

Ènnia Puig  

Educadora de l’Espai Jove Cerdanyola, referent del projecte a l’equipament. 

Graduada en Educació Social i Integració. Estudiant de 3r curs B d'Àrab a l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona. Ha treballat en empreses del tercer sector com a auxiliar tècnica educativa amb persones amb diversitat funcional tant en l'àmbit residencial com en el camp del  lleure. Des del 2013 treballa a l’Espai Jove Cerdanyola de Mataró, en el qual ha desenvolupat funcions de coordinadora i educadora. 

Rosa Manrique

Educadora de l’Espai Jove Rocafonda – El Palau, referent del projecte a l’equipament.

Educadora social i postgraduada en ciutadania i inclusió social a la diversitat i en Igualtat de gènere. Ha treballat com a educadora social amb infància i adolescència en centres d’acollida i residencials gestionats per entitats del tercer sector i a serveis i/o projectes municipals socioeducatius i d’informació, com la Xarxa d’Espais Joves de Mataró. Actualment treballa com a educadora social a l’Espai Jove Rocafonda- El Palau. 

 Araceli Calvillo

Coordinadora de l’Espai Jove Pla d’en Boet, referent del projecte a l’equipament.

Llicenciada en pedagogia i psicopedagogia. Postgraduada en acolliment, adopció i post adopció del menor. La seva trajectòria professional des de fa nou anys ha estat dedicada als Serveis Juvenils Municipals de Mataró. Del 2010 al 2012 va treballar com a educadora a l'Espai Jove Rocafonda-El Palau, i des del 2012 ha treballat a l’Espai Jove Pla d’en Boet. Actualment exerceix de coordinadora d’aquest equipament. 

Arlet Palomar

Coordinadora de l’Espai Jove La Llàntia, referent del projecte a l’equipament.

Integradora Social, Educació Social i mare. Ha treballat amb persones amb diversitat funcional, infants i sobretot adolescents i joves. Després de participar en diversos projectes d’Ensenyament i Joventut (Pla de Xoc, DLI i Patis Oberts), des de fa 10 anys exerceix d’educadora i coordinadora d’equipaments de la Xarxa d’Espais Joves de Mataró. Actualment és la coordinadora de l’Espai Jove La Llàntia de Mataró.

Les professionals opinen:

VALORACIÓ PERSONAL

• Per a treballar per a la no discriminació per raó de gènere i pel reconeixement de la diversitat sexual i de gènere és imprescindible que tots els projectes enfocats en el col·lectiu juvenil incorporin la perspectiva de gènere de forma transversal. És per aquest motiu que el procés de transformació dels Espais Joves com a equipaments amb perspectiva de gènere resulta imprescindible.
• Aquest projecte es planteja com un procés que aporta aprenentatges per a totes les parts: personal tècnic, equips educatius, nois i noies, famílies, així com al barri i a la comunitat
• És imprescindible el treball conjunt amb les professionals de polítiques de gènere de l’Ajuntament i el treball en xarxa amb altres serveis. 

ERRORS A EVITAR I MILLORES A INTRODUIR EN EL FUTUR

• A vegades algun espai pautat, tipus taller, no ha sigut del tot útil per a treballar entorn a la perspectiva de gènere. En aquest sentit, s’ha considerat més adient de cara al futur treballar algun dels aspectes, com les masculinitats alternatives, en  espais més informals, com pot ser en el context del punt de trobada. Per a poder-ho treballar d’aquesta manera s’ha considerat important disposar de recursos visuals, com cartells o plafons que convidin a la reflexió dels i les joves. 
• Resultaria ideal poder posar el focus tant en els nois com en les noies des d’un inici, incidint en els processos de socialització de gènere que reben tant uns com altres i mostrant la diversitat sexual i de gènere com una riquesa. Tanmateix, cal tenir en compte que sovint els equipaments juvenils estan masculinitatzats i les noies s’hi troben infrarepresentades. Quan això succeeix esdevé important posar inicialment el focus en millorar la participació de les noies.

PERSPECTIVES DE FUTUR I REPTES A SUPERAR PER CONTINUAR AMB ÈXIT EL PROJECTE

• El projecte seguirà evolucionant i incorporant noves activitats i perspectives. En fases posteriors es va posar el focus en les masculinitats alternatives. Recentment s´ha iniciant la creació del projecte Espai Diversxs, en el marc de la Xarxa d’Espais Joves. Es tracta de la creació d’un espai d’intervenció per a joves que se sentin interpel·lats/des per les dissidències en el cos, el gènere i la sexualitat. Tot i així, el treball de fons realitzat en el dia a dia (programació, cartelleria, materials, distribució de l’espai i relacions interpersonals) continua, tot i que amb la situació actual derivada de la Covid-19 cal anar adaptant-ho en funció dels nivells de risc.