Jove: què, vens?

Projecte actualitzat
Projecte acabat
RSS 2 Feed

Identificació

Núm. referència: 003

Data d'actualització: -1

Data d'introducció: 19/05/2012

Institució:
Ajuntament de Sabadell. Regidoria de Drets Civils i Ciutadania

Responsable/s tècnic/s:
Olga Jiménez Palau (Cap de servei)

Telèfon contacte: 93 745 19 53 Ajuntament 696 406 318 (Olga)

Email de contacte:
ojimenez@ajsabadell.cat

Classificació

1.01.Entorn metropolità
2.08.+100.000 habitants
3.01.Pública Municipal
4.01.Directa públic
5.05.Formació-educació
5.09. Inclusió
6.01.Elaboració del projecte
6.04.Transversalitat

Descripció general

El programa pretenia afavorir l’adaptació a la societat d’acollida a joves nouvinguts que arribaven a Sabadell superada l’edat d’escolarització obligatòria. El subtítol del programa, Espai de comunicació i creació, mostra amb claredat el seu objectiu central: promoure i reforçar les habilitats socials i comunicatives dels participants o usuaris per tal que ells mateixos, amb el suport necessari, puguin dissenyar les seves pròpies estratègies d’incorporació al seu nou entorn social. La intervenció es realitzava per dues vies paral·leles i simultànies, que s’adreçaven a uns o altres joves en funció de la seva situació personal o necessitats específiques: el treball grupal i el treball individual. En el primer cas, es generaven grups de 15 joves nouvinguts que es reunien dotze vegades en sessions de dues hores, de periodicitat setmanal. Les sessions eren conduïdes per educadors, i a través d’una programació meticulosa miraven de millorar les habilitats socials dels integrants del grup al mateix temps que elaboraven un producte audiovisual que reflectia tot el treball realitzat i que posteriorment tenia una funció divulgadora i educativa. Els videos resultants es mostraven en diferents espais públics, durant esdeveniments diversos, tant a nivell de barri com de ciutat, amb la intenció de visibilitzar la realitat d’aquests nois i noies i de sensibilitzar la ciutadania. La intervenció individual, d’altra banda, es realitzava a través d’un tècnic/a de Joventut que orientava, acompanyava, derivava si era necessari, i apropava els joves als recursos normalitzats que la ciutat ofereix als joves.

Durada o temporització

El projecte es reproduia anualment. En cada edició es realitzava una feina de detecció de casos i de joves interessats per tal que es puguessin incorporar a les convocatòries que s'anaven succeïnt cada any.

El programa es va iniciar l’any 2009, i la seva darrera edició va tenir lloc durant el curs escolar 2014-2015.

El projecte es va aturar perquè va deixar de rebre ajuts externs, i la dotació econòmica de què disposava l'ajuntament no era suficient.

El cronograma anual habitual era el següent:

Fase 1. Gener-febrer

Prospecció i anàlisi, difusió, detecció, derivació i selecció del grup

Es realitza una feina estable d’estudi del col·lectiu immigrat, amb la participació de l’Observatori de la Oficina de la Nova Ciutadania, i amb contacte estable amb tota mena d’agents públics i privats, per obtenir el coneixement necessari del públic diana. A través de la participació de tres mediadores interculturals i de la difusió general entre els joves per diverses vies, s’obre la feina de detecció de casos i de joves interessats a entrar en el programa. Amb tots els joves derivats es realitzen entrevistes individuals per crear el grup de treball.

Fase 2. Febrer

Disseny del programa

S’elabora els continguts del programa adaptant-lo al grup i joves seleccionats.

Fase 3. Març – maig

Intervenció grupal a nivell socioeducatiu

El grup, d’uns 15 joves, es reuneix dotze vegades en sessions dues hores i amb periodicitat setmanal. Les sis primeres sessions es dediquen a treballar les habilitats socials i comunicatives dels integrants del grup, i les altres sis a elaborar un producte audiovisual relatiu al treball realitzat.

Fase 4. Març – desembre

Intervenció individual

Acompanyament i orientació individual als casos derivats. Atenció específica a cada jove amb una especial cura per apropar-los als serveis normalitzats per als joves de la ciutat.

Fase 5. Maig- desembre

Accions de visibilització, sensibilització i prevenció

Presentació dels videos elaborats als tallers en diferents espais i esdeveniments ciutadans. Els continguts dels videos: integració, racisme, gènere, projecte, la ciutat, recursos per a joves a la ciutat...

Fase 6. Març – juny

Tancament

Realització de l’avaluació i elaboració de la memòria, recollida d’indicadors i avaluació qualitativa.

Pressupost anual

El pressupost per a l’edició de 2012 va ser de 41.810,11 €, i els anys tenia un cost similar.

Les despeses fonamentals del projecte corresponien als recursos humans, distribuides entre els equips tècnics habituals de les diferents àrees municipals que hi intervenien (31.187,04 €).

La resta de despeses corresponien essencialment a aspectes logístics, com transport, dietes i mínimes despeses pels actes de presentació dels videos (985,06 € de costos indirectes i 2.231,61 € d’articles de consum) i als encàrrecs professionals per a la dinamització i elaboració del projecte audiovisual, a l’entitat Fedelatina, i per a la dinamització del taller socioeducatiu i d’habilitats socials, a l’entitat Diversia (7.406,40 €, en total).

Finançament

A banda de la despesa en recursos humans pròpia del personal municipal, el projecte es finançava amb el Fons Europeu per a la Integració (FEI), a través de la seva convocatòria de subvencions a programes innovadors a favor de la integració d’ immigrants (25.300,00 euros). Aquesta aportació arribava a través del Ministerio de Empleo y Seguridad Social. L’aportació en recursos propis de l’Ajuntament va ser el 2012 de 16.510,11 € i tots els anys es movia al voltant d'aquest quantitat.

Equip professional

El lideratge del projecte corresponia a la regidoria de Drets Civils i Ciutadania, que hi abocava els recursos humans del seu equip tècnic.

La responsable del projecte era la cap del servei, Olga Jiménez, la qual coordinava la participació dels nombrosos professionals de les altres àrees municipals que hi intervenenien, i que es descriuen en l’apartat de sistema de treball transversal.

El projecte requeria, d’altra banda, professionals per a la elaboració dels productes audiovisuals, i educadors per als tallers socioeducatius.

Nombre i perfil dels destinataris

Joves nouvinguts d’entre 16 i 21 anys, amb necessitats específiques. Es detecten casos d’arreu de la ciutat, sense obviar cap zona concreta.

El treball sociodeducatiu inclou l’atenció i seguiment de les famílies de bona part dels joves participants al programa.

Entre 2009 i 2012, el programa va atendre a 130 joves, dels quals 31 eren noies i 99 nois. Segons l’origen, es va atendre 32 llatinoamericans, 47 magribins i 51 subsaharians.

D’altra banda, durant tot aquest període es van fer 155 derivacions de joves a recursos formatius, socials, de serveis a la joventut i ocupacionals.

Sistema de participació dels joves

A banda de la detecció tècnica dels joves potencialment interessants per a incorporar-se al programa per part dels diferents serveis tècnics del municipi, es fa una àmplia difusió del programa per tal que els propis joves nouvinguts tinguin l’oportunitat de sol·licitar l’entrada al projecte. Sempre són acceptats, amb la única limitació d’una possible espera si en el moment de la petició el programa de tallers ja s’ha iniciat. En aquest cas, es posposa la seva incorporació a la següent convocatòria.

És interessant remarcar que el programa, tot i que no concita la participació d’un gran nombre de joves pel fet que s’adreça a realitats i necessitats ben concretes, compta amb un alt nivell qualitatiu en el treball dels propis ususaris, que acaben convertint-se en els protagonistes del seu propi projecte d’integració. Un eix central de la intervenció és l’empoderament dels joves, és a dir, l’adquisició de capacitats personals per trobar solució als propis problemes o situacions potencialment complexes.

Així mateix, es dona opció a joves participants especialment implicats que s’incorporin com a monitors o agents de suport en les edicions successives del programa.

Sistema de participació associativa

El programa inclou una amplíssima relació amb tota mena d’entitats ciutadanes per dues vies principals: rebent o proposant derivacions de joves o bé facilitant recursos propis de les seves programacions d’activitats i serveis habituals per integrar-los en la xarxa de normalització dels joves del programa. Aquestes funcions les han assumit, així doncs, associacions de veïns, Caritas, Fundació Eveho, Drapaires d’Emaús, entitats juvenils, associacions  i clubs esportius i associacions d’immigrants.

Sistema de cooperació transversal

Fins a 8 àrees municipals diferents han realitzat derivacions de casos, han col·laborat en el seu seguiment o han aportat recursos per als joves participants al programa.

Sistema de cooperació interinstitucional

A banda del Fons Europeu per a la Integració, que finança el programa, s’ha comptat amb la participació i suport del CIFO (Centre de Innovació i Formació Ocupacional del Vallès), del Servei Ciutadà d’ Atenció a l’Immigrant (SCAI) i del Departament de Justícia Juvenil de la Generalitat de Catalunya.

Sistema d'avaluació

L’avaluació contempla sempre la valoració dels propis participants, tant en el vessant grupal com en l’individual, que s’integra en les memòries finals.

De forma paral·lela, però, es recull sistemàticament un seguit d’indicadors quantitatius (es poden consultar al projecte) i qualitatius, centrats a analitzar els resultats aconseguits en funció de les expectatives inicials. Es preten obtenir dades  per aconseguir millores en el procés d’acomodació dels joves nouvinguts, de les seves habilitats socials i comunicatives, de la seva salut emocional i del coneixement que tenen dels recursos que els ofereix la ciutat.

Perquè l'hem triat

Es tracta d’un projecte que planteja de forma molt clara la utilitat de la política de joventut com a pont entre necessitats juvenils d’indole diversa i la multiplicitat de recursos que els ofereix l’entorn. És a dir, planteja i demostra la necessitat que hi hagi professionals especialitzats a mantenir contacte estable amb els joves (en aquest cas, joves immigrats) i una capacitat efectiva d’interlocució, per poder acompanyar-los o derivar-los cap a aquells recursos especialitzats que millor poden atendre cadascuna de les necessitats específiques. Des d’un altre punt de vista, és un projecte exemplar en la mesura que implica els propis joves en la solució o la recerca d’una sortida a la seva situació o problema personal. En el programa parlen específicament de l’apoderament dels joves per fer-ho. És a dir, defuig paternalismes  i dirigismes.

Punts forts

      1. Atén els joves nouvinguts més enllà de l’ensenyament obligatori

Es tracta d’un dels escassos programes que treballa amb joves nouvinguts d’edats superiors a les de l’ensenyament obligatori. Les greus dificultats que es produeixen amb aquests col·lectius en l’àmbit escolar fa que massa sovint s’oblidi aquells que ni tan sols tenen aquest nexe de relació amb l’entorn. Així, aquest programa atén un grup d’edat de poca visibilitat i, per tant, amb un major grau de risc d’exclusió. En aquest sentit és especialment rellevant la tasca de detecció de casos, perquè n’evita l’ostracisme i la reclosió en entorns amb risc evident de guetització.

2. Transversalitat real

Massa sovint la necessitat teòrica del treball transversal queda camuflada en plantejaments poc realitstes. En aquest programa no veiem una gran teorització del sistema de treball transversal, però en canvi detectem una pràctica quotidiana de les seves virtuts. Pràcticament totes les àrees municipals que tenen a veure amb l’atenció a les persones participen amb la detecció de casos, amb la seva possible derivació, amb el seguiment de cadascun d’ells i la coordinació que s’en desprén i, en darrera instància, amb l’aportació de recursos en forma de serveis i programacions que es posen a disposició de la socialització normalitzada dels usuaris o participants al projecte.

3. Dona valor a l’especialització

El fet que es defineixi el programa com a recurs pont, en el sentit que intenta derivar els participants a recursos de major especialització que poden atendre amb un grau rellevant de qualitat les necessitats concretes i puntuals de cadascun dels casos, posa en valor la capacitat i professionalitat dels serveis implicats. El programa no intenta trobar solucions, sinó que dona instruments per tal que el jove arribi fins al recurs que millor el podrà atendre. Per tant, no hi ha competència entre àrees o serveis municipals, sinó cooperació per atorgar a cadascú el grau de responsabilitat que més li escau i per al qual més està preparat. En aquest sentit, posa de relleu les virtuts i qualitats de cada àmbit específic de l’administració o dels serveis públics.

4. Us les tecnològies i la cultura visual

La concreció en productes precisos, visibles i identificalbes ajuda tot sovint a identificar els resultats de la feina realitzada. En aquest sentit, l’ús de la cultura audiovisual com a instrument educatiu i com a mètode de treball i creixement per als joves és un encert per dues raons clares. En primer lloc perquè és un element de connexió ràpid i fàcil amb la realitat juvenil, que aplana el camí de la motivació i la relació personal. I en segon lloc perquè aporta un producte concret que després permetrà posar en valor la feina realitzada i s’usarà com a instrument de divulgació i conscienciació ciutadana.

5. Empoderament dels joves participants

Més enllà del mètode participatiu i de creixement personal que es pretén per als joves, el programa mira d’implicar-los en el propi projecte, ajudant-los a mirar més enllà de les seves necessitats o interessos personals. Alguns dels joves de cada grup acaben convertint-se en una mena de pre-monitors o col·laboradors de l’organització per a les següents edicions. D’aquesta manera es consolida el projecte, se li dona continuïtat en el temps, s’incrementa la seva valoració per part dels propis joves, i es facilita la feina de les futures edicions, els usuaris de les quals trobaran en l’exemple exitós dels seus predecessors un estímul i una major facilitat de connexió.

Pràctica professional

Les dues màximes responsables del projecte eren Olga Jiménez Palau i Margo Planas

Olga Jiménez Palau. Cap de servei de Drets Civils i Ciutadania. Llicenciada en filosofia, responsable del projecte des del seu inici, en el mandat passat quan era Comissionada de Nova Ciutadania de l’Ajuntament de Sabadell. La seva trajectòria professional comença l’any 1989 de funcionària, tècnica de gestió a l’Ajuntament de Sabadell fins ara i inclou quatre anys de Regidora de Joventut al propi ajuntament, de l’any 1995 al 1999. Actualment dirigeix la Regidoria de Drets Civils i Ciutadania que inclou les polítiques de joventut, nova ciutadania, igualtat i cooperació.

Margo Planas. Responsable tècnica del projecte. Llicenciada en ciències polítiques i amb àmplia experiència en el treball amb els joves, s’incorpora l’any 2010 a l’Oficina de Nova Ciutadania de l’Ajuntament de Sabadell i gestiona aquest programa de suport, assessorament i seguiment de joves amb risc de conductes psicosocials, dirigint la seva actuació als joves d’origen estranger primer i també als joves amb risc de formar part de grups violents organitzats després.

Les responsables del projecte opinen

El programa “Jove: què, véns?” és un programa pont i, per tant, la primera dificultat fou establir el sistema de derivació dels joves de la ciutat que tenien aquesta necessitat (amb els altres serveis municipals o les entitats de la ciutat) i el catàleg de serveis a on poder derivar als joves després de fer la tasca socioeducativa amb ells. El projecte es va iniciar pensant en el tractament del dol migratori especialment en joves d’origen llatinoamericà i s’ha ressituat essent avui un recurs per a tots els joves en risc de conductes psicosocials. El treball amb els joves ens ha fet anar repensant les estratègies per incorporar aquests joves a la vida social de la ciutat, obrint-ne de noves per delegar responsabilitats en els propis joves respecte als seus companys. El programa ha de comptar amb una direcció molt professional per evitar la dependència dels joves del propi recurs i per tal de poder treballar amb els joves per la seva emancipació sense generar perspectives errònies. Creiem que el programa és un recurs imprescindible en un moment com l’actual per la manca de perspectives de futur dels propis joves i per evitar que aquests joves, fora del sistema educatiu formal i de l’àmbit laboral, s’incorporin en grups que, en base a identitats excloents puguin condicionar el futur d’aquests joves.

Per saber-ne més. Galeria fotografica

Per saber-ne més. Enllaços

- Per saber-ne més. Documents

Opinió

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l'apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

  • Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
  • Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
  •  Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
  • Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per optimitzar la vostra visita. Si continueu navegant esteu donant el vostre consentiment per acceptar les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. Per més informació, cliqueu l'enllàç.

ACEPTAR
Aviso de cookies
Share This