In-forma’t

RSS 2 Feed

Identificació

Núm. referència: 008

Data d'introducció: 26/07/2012

Institució:
Ajuntament de Barcelona. Regidoria d’adolescència i joventut

Responsable/s tècnic/s:
Joan Recasens Tècnic de Joventut Responsable del Servei d’Informació Juvenil de Barcelona

Telèfon contacte: 93 256 45 88

Email de contacte:
jrecasensal@bcn.cat

Classificació

1.01.Entorn metropolità
2.08.+100.000 habitants
3.01.Pública Municipal
4.01.Directa públic
5.05.Formació-educació
5.10.Informació juvenil
6.02.Planificació
6.03.Participació
6.04.Transversalitat
6.05.Avaluació

Descripció general

In-forma’t és una campanya d’informació i difusió sobre l’oferta educativa de la ciutat de Barcelona desenvolupada essencialment per la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil de l’Ajuntament de Barcelona i el Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves, en col·laboració amb múltiples agents públics i privats que incideixen en aquest àmbit de les polítiques de joventut. S’edita informació extensa en diversos formats, es programa una àmplia oferta de xerrades i activitats informatives i es dinamitzen espais virtuals de fòrum o intercanvi d’opinió en els quals els joves són usuaris i informadors a l’hora. La campanya s’ofereix a tots els centres públics i part dels concertats d’ensenyament secundari de la ciutat de manera que els seus continguts puguin arribar amb la màxima amplitud possible als seus destinataris potencials. Les activitats s’organitzen segons els tipus i nivells d’estudis possibles (Programes de Qualificació Professional Inicial, PQPI, Proves d’accés, Batxillerat, Cicles Formatius, Estudis universitaris…),  i es mostra una gran diversitat d’itineraris per tal que hi hagi opció real de tria. Té un especial interés l’ús de les xarxes socials (fòrum Entr@lumnes) per generar dinàmiques de relació entre els joves i per fomentar que siguin els mateixos estudiants en actiu els que informin sobre les caraterístiques dels ensenyaments que estan cursant. Es tracta, per tant, d’informació de proximitat, i de participació des d’una òptica estrictament juvenil. Són els propis joves els que demanen concreció sobre aquella informació pràctica que necessiten, i són també, en bona part, els propis joves amb experiència com a estudiants, els que resolen els dubtes i incògnites. Tot això, acompanyat de la gestió professional del projecte i del suport i assessorament acadèmic formal en tot moment.

Durada o temporització

Es tracta d’un esdeveniment de periodicitat anual, coincidint amb els ritmes del curs acadèmic. La campanya té una durada de tres mesos i escaig, entre gener i abril de cada any.

Abans de l’inici de la campanya hi ha visites personalitzades a tots els centres d’ensenyament secundari públic de la ciutat, i a una part remarcable dels centres concertats. En la visita s’ofereixen tots els serveis i continguts de la campanya per tal que els centres ho tinguin a la seva disposició.

Al llarg dels tres mesos, es desenvoluparan aquests serveis:

  •  Lliurament als alumnes de 4rt. d’ESO i Batxillerat dels centres que hi col·laboren d’un llibret amb la informació de les activitats de la campanya
  • Presència d’aquest llibret i de cartells en els equipaments de lleure juvenil de la ciutat (Espais i casals de joves, centres cívics, biblioteques...)
  • Web de la campanya que ofereix informació sobre les diferents alternatives acadèmiques, activitats de la campanya i seguiment d’aquestes mitjançant audiovisuals i xarxes socials
  • Lliurament als alumnes de tots els centres educatius  participants d’un targetó per a la seva participació en el fòrum entr@lumnes

Pressupost anual

El pressupost anual oscil·la entre els 10.000 i els 15.000 euros.

La distribució habitual és la següent:

  • Difusió: 46%
  • Voluntaris: 20% (obsequis)
  • Exposició: 15%
  • Web: 10%
  • Saló Ensenyament: 6%
  • Inauguració: 3%

A més, cal tenir en compte la dedicació dels informadors de cada centre i dels responsables i coordinadors del projecte, però això no  incrementa el cost perque està inclòs dintre del seu horari laboral.

Finançament

Pressupost municipal

Equip professional

El nucli gestor de la campanya correspon als professionals de la Regidoria d’Adolescència i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, amb especial protagonisme per als informadors de la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil de la ciutat i del Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves.

La programació d’activitats i xerrades, d’altra banda, és a càrrec de docents dels centres als quals es refereix la informació facilitada, a informadors juvenils de la xarxa de punts de la ciutat i a professionals de l’orientació acadèmica.

Nombre i perfil dels destinataris

En general, la campanya s’adreça a la població juvenil de la ciutat en els darres anys d’estudis obligatoris o postobligatoris de secundària, i específicament als joves d’entre 14 i 18 anys.

En la campanya realitzada durant 2013 es van assolir, entre d’altres, les següents dades:

  • Visitants a l’exposició Ja saps què faràs? – 3.616
  • Xerrades Tria VIa (de CFGM, de CFGS, de PQPI, d'universitat i proves d'accés): 2.379 assistents
  • Informadors al fòrum entr@lumnes. 208 joves; 133 cicles, batxillerat i graus universitaris abastats
  • Nombre d'intervencions als fòrum: 390
  • Participacions del fòrum en el Saló de l'Ensenyament: 248
  • Nombre total de centres educatius participants en la campanya: 87

Sistema de participació dels joves

Una bona part de les activitats informatives i de difusió es realitza amb consultes prèvies als centres d’ensenyament per descobrir quins són els estudis que centren l’interès i demanda dels joves estudiants. D’aquesta manera, hi ha sempre una primera presa de contacte en la qual es demana als estudiants de secundària quins són els seus interessos informatius.

En segon terme, cal destacar que una part de les accions informatives requereixen la participació activa dels propis interessats, a través d’una xarxa social especialment ideada amb aquesta finalitat. No es tracta, per tant, d’usuaris passius, sinó que s’intenta estimular l’aprofundiment en la informació a través dels requeriments formulats pels joves.

En tercer lloc, i de forma especialment rellevant, la part de la campanya que es desenvolupa a través de la xarxa social es nodreix de joves que estan cursant en el moment present algun dels estudis que són objecte d’informació i que actuen com a informadors dels propis joves. Aquesta és probablement la part més valuosa del projecte des de la perspectiva de la dinamització juvenil. 168 joves estudiants van intervenir com a informadors voluntaris en aquesta xarxa el 2012.

Sistema de participació associativa

No hi ha fórmula específica de participació amb les associacions atesa la pròpia naturalesa del servei, adreçada específicament a estudiants per atendre les seves necessitats informatives individuals.

Sistema de cooperació transversal

Des del propi Ajuntament de Barcelona intervenen amb necessària coordinació diferents instàncies municipals. A partir de l’impuls de la regidoria d’Adolèscència i Joventut, intervenen també el Consori d’Educació de Barcelona, que facilita el contacte i accés als centres d’ensenyament, Barcelona Activa i la Fundació BCN Formació Professional.

Sistema de cooperació interinstitucional

La iniciativa municipal es complementa amb el Consorci d’Educació de Barcelona, participat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat, i amb el suport de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

Sistema d'avaluació

El sistema de participació que genera el projecte subministra informació continuada sobre el funcionament del servei, tant en les peticions prèvies d’opinió per definir les activitats i xerrades a realitzar, com per la posterior participació de joves a cadascun dels actes i serveis, molt especialment el fòrum entr@lumnes. El seguiment avaluatiu és, per tant, estable i continuat durant tota la campanya, i al final de cada edició ofereix una completa bateria de dades quantitatives.

Perquè l'hem triat

El projecte es desplega amb tot el potencial i dimensió d’una ciutat com Barcelona, però allò que en defineix les qualitats és l’intent de desenvoluar un servei d’informació i orientació que s’aproximi als joves i a les seves necessitats específiques. Per fer-ho desenvolupa un sistema de consulta prèvia per afinar amb els continguts i els productes a oferir, i en una fórmula participativa que estimula la col·laboració dels joves com a informadors dels seus iguals. La proposta és simple en el seu plantejament, però la seva virtut real és l’eficàcia en l’aplicació, posant en servei una xarxa social específica i un treball de dinamització que seran, de fet, la clau de l’èxit. El subministrament de materials informatius és una tasca que, amb els recursos mínims adequats, és ben simple. Allò que en garantirà l’eficàcia és la tria dels canals de difusió i l’execució estricta del servei, posant en joc un model participatiu i de proximitat.

Punts forts

1.    Els joves informen.

Probablement l’aspecte més destacat del projecte és la participació dels joves estudiants com a informadors privilegiats sobre l’ensenyament que estan cursant. La manera de resoldre els  dubtes, els detalls que transmeten i el to amb què  ho fan són la clau que garanteix la utilitzat pràctica de les informacions que faciliten als seus companys. Pocs anys abans els informadors es trobaven en la mateixa situació que els seus companys que ara necessiten informació. Entenen, per tant, amb tota exactitud, els dubtes i preguntes que es fan, i poden oferir les respostes que  més i millor s’hi adapten. D’altra banda, els usuaris del servei escoltaran probablement amb major confiança i donaran major credibilitat a les informacions que rebin d’iguals, amb la seguretat que hi comparteixen sensibilitats i interessos. Les xifres de joves col·laboradors en la xarxa social, d’altra banda, són una bona mostra de la bona acollida del sistema.

2.    A la carta

No es tracta d’un servei estàtic que es limita a reproduir una bateria de xerrades i informacions que es repeteixen cada any o curs escolar. En cada edició hi ha una consulta prèvia per descobrir en quina direcció van els interessos principals dels estudiants. Es tracta, d’una banda, de rendibilitzar els esforços, assegurant l’aprofitament de la informació facilitada i, d’una altra, d’atendre amb major eficàcia les peticions reals d’informació. En aquest sentit, és fonamental el treball tècnic que es realitza prèviament a la campanya, tant per realitzar consultes directes als estudiants, com per implicar els centres d’enseyament per tal que col·laborin activament en el projecte. La possibilitat d’implicar-s’hi directament, no només fent una petició de servei, sinó aportant opinió i propostes per adaptar l’oferta a la demanda de servei, és fonamental. Oferir informació exhaustiva i detallada de tota l’oferta formativa de la ciutat i, per defecte, del país, és una tasca prou díficil, i per aquesta raó, tenir la possibilitat d’optar entre tot el ventall per acostar-se a les peticions de l’alumnat és un element clau del projecte.

3.    Atenció a les famílies

Les famílies juguen un paper clau en la definició final de les opcions formatives triades pels joves, de manera que un dels encerts del projecte és pensar accions específiques per atendre els seus dubtes i peticions d’informació i assessorament. Es dediquen actes informatius específics a les famílies, i tenen també l’opció de particiar en el fòrum obert, tant com a usuaris com a col·laboradors informadors.

4.    Posar en valor la xarxa d’informació i dinamització juvenil

Un dels elements determinants del projecte és l’ús del sistema d’informació i dinamització juvenil de la ciutat per estendre el servei. D’una banda, el paper protagonista de la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil de la ciutat, amb els seus professionals al capdavant, i d’una altra la implicació dels diferents espais de dinamització (espais, casals o equipaments juvenils) com a punts de difusió i extensió de la informació, garanteixen l’aproximació pràctica del projecte a tots els seus usuaris potencials. Cal fer aquí, a més, una reivindicació dels serveis d’informació juvenil com a puntals bàsics de les polítiques de joventut, que garanteixen recursos juvenils durant tot l’any, d’una forma estable, més enllà de campanyes i projectes concrets. Així, no sobra recordar que allí on no existeixen o no existien campanyes com la que estem describint, el paper d’aquests serveis ha estat fonamental, tant perquè es convertia en ocasions en finestra única d’atenció als joves, com perquè els seus professionals assumien un paper, a mig camí entre l’orientació i la dinamització, de gran qualitat, i tot sovint per iniciativa pròpia, sense rebre’n l’encàrrec concret.

5.    Joventut i Educació, agafats de la mà

La necessitat que les àrees o departaments de joventut i d’educació (o ensenyament) treballin plegats en el desplegament de les polítiques de joventut és sempre una condició gairebé d’obligat compliment. Però resulta obvi que en aquest projecte aquesta cooperació ha de prendre un especial protagonisme. El projecte In-forma’t, en aquest sentit, possibilita la connexió entre la xarxa de centres d’ensenyament i un servei generat i gestionat per l’àrea de joventut, que hauria de ser exemple també per a altres àmbits de desplegament de les polítiques de joventut. La facilitat d’accés als centres i la resposta dels seus responsables a l’hora de fer ús i col·laborar en el servei és un dels elements definitoris dels bons resultats del projecte.

Pràctica professional

El màxim responsable tècnic del projecte és Joan Recansens, tècnic de joventut i responsable del CIAJ de Barcelona.

Joan Recasens. Historiador de formació, ha estat treballant en Joventut des de diferents nivells de l’Administració municipal: com a educador; com a director d’un equipament sociocultural; com a Responsable de Serveis a la persona d’una zona de Barcelona; com a tècnic de joventut d’un Districte i com a tècnic de joventut de ciutat.

L’equip de treball de 2013 ha estat el següent:

Informadors i informadores dels PIJ: Marià Garrido, Núria Guasch, Montse Colom, Iria Fernández, Alba Garrido, Albí Rodriguez, Helena de Barberà, Iván Ruiz, Josep Sancho, Youssef El Maimouni, Sara López, Lola Castro, Anna Mir, Alamanda Matlló, Maria Sanandrés, Shaila Abé, Maria Rosa Torrent, Bernat Pons, Sònia Suarez, Ona Albalat, David Vallverdú, Doménec Grané, Neus Codina, Diana Perea i Helena Caro.

Tècniques del Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves: Mamen Garcia i Silvia Hernández

Tècnics de la resta de Departaments i Institucions: Sara Diaz, Miquel Fernández, Jose Joaquín Mohedano, Marta Giralt, Maika Farriols i els dinamitzadors dels Punts JIP de Barcelona.

El responsable del projecte opina

El projecte In-forma’t ha estat i és un projecte amb una trajectòria de creixement davant la necessitat d’orientació acadèmica. Inicialment com un projecte dissenyat per serveis especialitzats d’un Districte municipal, amb la creació de la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil a Barcelona el 2008 es va estendre a la resta de Districtes. Aquesta situació va donar una gran projecció i va permetre estendre el seu potencial molt més enllà del que s’havia aconseguit fins llavors, donant servei a molts més joves de la ciutat. Malgrat això, l’extensió del projecte no ha estat homogènia, adaptant-se a la realitat de cada territori: això ha provocat certa desigualtat en l’oferta de cada Districte. Aquesta diferència, que hauria d’estar compensada per la mobilitat juvenil dins la ciutat, ha comportat que els i les joves de certs Districtes no hagin tingut les mateixes oportunitats d’orientació des dels serveis de Joventut.

El disseny anual i la gestió del projecte es realitza de forma coordinada amb els i les informadores juvenils dels Punts d’Informació Juvenil i les tècniques del Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves de la ciutat (en total, actualment, 26 professionals) i intervenen també el Consorci d’Educació, Barcelona Activa, la Fundació BCN Formació Professional i uns 150 voluntaris. Aquest tramat fa que es necessiti una alta dedicació en hores de coordinació i de preparació, establint-se diferents nivells de gestió i decisió. Probablement és el projecte de coordinació interinstitucional més complex de la Xarxa de PIJs però, alhora, més enriquidor tècnicament pel que suposa de contacte de diferents visions per a un projecte comú.

Si es manté l’alt nivell de necessitat expressada d’orientació acadèmica que detectem en aquests moments des de Joventut, caldrà continuar oferint aquests serveis, tot i que hem d’estar atents a les canviants dinàmiques de nous continguts i formes de comunicació que s’estan desenvolupant en el nostre entorn juvenil.

Per saber-ne més. Galeria fotografica

Per saber-ne més. Enllaços

- Per saber-ne més. Documents

Per saber-ne més. Mitjans

 

Videos

 

Opinió

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l'apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

  • Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
  • Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
  •  Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
  • Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per optimitzar la vostra visita. Si continueu navegant esteu donant el vostre consentiment per acceptar les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. Per més informació, cliqueu l'enllàç.

ACEPTAR
Aviso de cookies
Share This