Espai Jove Intercultural

Projecte actualitzat
RSS 2 Feed

Identificació

Núm. referència: 017

Data d'actualització: 2017/04/26

Data d'introducció: 12/03/2015

Institució:
Ajuntament de Mollerussa

Responsable/s tècnic/s:
Oscar Gallinat Piró

Telèfon contacte: 973 600 713 ext 3829

Email de contacte:
educadordecarrer@mollerussa.cat

Classificació

1.04.Comarques lleidatanes
2.01.Grup determinat
3.01.Pública Municipal
4.01.Directa públic
5.01.Creativitat i expr. artist.
5.05.Formació-educació
5.06.Oci
5.07.Salut i prevenció riscos
5.09. Inclusió
6.03.Participació
6.04.Transversalitat
Eix 1. Territorial
Eix 2. Dimensió del grup diana
Eix 3. Titularitat
Eix 4. Gestió
Eix 5. Àmbit d’actuació
Eix 6. Metodològic

Descripció general

L’Ajuntament de Mollerussa ofereix als joves adolescents del municipi un espai de lleure dinamitzat per dos educadors amb la doble finalitat de prevenir situacions de desarrelament amb possible risc d’exclusió social i de promoure hàbits de participació en el marc d’un ideal de ciutadania activa. El projecte acull cada any com a mínim 40 nois i noies de 12 a 15 anys, provinents dels tres centres d’ensenyament secundari de la població i amb orígens diversos, representatius també de l’elevat percentatge de població immigrada de Mollerussa. Es creen dos grups de 20 nois i noies cadascun, un d’alumnes de 1r i 2n d’ESO (11 i 12 anys), i l’altre de 3r i 4t d’ESO (13, 14 i 15 anys). El primer desenvolupa la dinàmica Investiguem la història de Mollerussa, que consisteix a organitzar trobades amb persones grans provinents del Casal Municipal per a la Gent Gran, que els expliquen la vida al municipi anys enrere. El segon grup treballa la dinàmica Vivint Mollerussa, que consisteix essencialment a conèixer la realitat actual del municipi amb tota la seva diversitat i a promoure accions que impliquin els joves en projectes per a la comunitat. Les trobades es realitzen a l’equipament Espai Jove Intercultural (EJI) i tenen lloc dues vegades la setmana. Al llarg del curs es realitzen diverses activitats o accions, algunes dels dos grups per separat, d’altres en comú, però amb la finalitat compartida d’evidenciar la realitat intercultural del municipi, reflexionar i discutir sobre ella, i descobrir els espais possibles de participació a través dels quals els joves poden també fer aportacions al benestar comú. Entre les múltiples accions que realitzen hi ha, per exemple, la dinamització de l’espai musical Aixopluc, tallers sobre els drets dels infants, participació en una trobada estatal de consells infantils i d’adolescents, activitats del parc de Nadal, tasques de voluntariat o el programa setmanal de ràdio EJI Flash Night.

 

Durada o temporització

El projecte es va iniciar l’any 2006, de manera que durant el curs 2015-2016 s’ha realitzat la desena edició.

A principi de curs, durant el mes de setembre, es seleccionen els vint nois i noies de cadascun dels dos grups d’entre les múltiples sol·licituds que fan els mateixos joves. L’equip de Prevenció i Mediació Comunitària de l’Ajuntament de Mollerussa realitza la selecció, atenent a criteris de diversitat, mirant de mantenir en els grups una mínima representativitat dels diferents orígens culturals dels joves i paritat pel que fa al gènere.

Els grups fan dues trobades la setmana (dilluns i dimarts) amb els dos educadors que condueixen el projecte, durant les quals realitzen les dues dinàmiques diferenciades i s’estimula el debat i la discussió sobre les diverses temàtiques a tractar. A través d’un sistema de participació permanent, els propis joves van decidint de quina manera es despleguen els diverses accions que tenen lloc al llarg de l’any.

Al llarg de les diferents edicions del projecte, s'han realitzat, entre moltes d'altes, les següents activitats.

- Disseny del cartell d’Aixopluc (espai musical per a joves de 12 a 15 anys)
- Organització i dinamització d’activitats de l’Aixopluc (cada dos mesos)
- Participació en una trobada estatal, a Màlaga, de consells d’infants i adolescents
- Activitats intergeneracionals amb el Casal Municipal de la Gent Gran
- Visita a l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell
- Activitat de reflexió per la Convenció dels Drets del Nen
- Participació al Parlament Infantil Online, amb Unicef
- Dia Mundial de la Lluita contra la SIDA
- Creació del Consell de Participació Adolescent de Mollerussa
- Participació al Consell Nacional d'Infants i Adolescents de Catalunya
- Activitats al parc de Nadal
- Activitats d'aprenentatge i servei amb el Banc de Sang i Teixits de Catalunya
- Participació en la organització del Carnaval
- Voluntaris en l’activitat d’inici de la Festa Major
- Activitat Xtreme Action Mollerussa, durant la Festa Major
- Proposta dels tallers d’estiu
- Organització de la festa de cloenda de l’EJI
- Programa de ràdio setamanal EJI Flash Night
- Audiència amb l'alcalde per proposar projectes

Durant el mes de juny es realitza l’avaluació de tot el curs.

Pressupost anual

La despesa anual pressupostada el 2016 ha estat de 14.435 euros, dels quals, 14.035 euros es destinen als costos laborals dels dos educadors. Resten, per tant, 300 euros per a despeses en material fungible (el 2015 eren només 100 euros).

La despesa depèn d’una partida consolidada de la regidoria d’Acció Social i Ciutadania. Només es va produir una variació durant dos anys, en els quals la figura d’un dels dos educadors la va assumir el tècnic de joventut del municipi, de manera que es convertia en una aportació de la regidoria de Joventut.

Queda clar, per tant, que tota la despesa directa en activitats forma part dels pressupostos que per a aquestes activitats ja tenen les diferents regidories o departaments de l’ajuntament. No està valorada la part d’aquests pressupostos que es destinaria directament al projecte EJI. En tot cas, aquesta estructura de despesa certifica el caràcter transversal del programa.

 

Finançament

La totalitat de les despeses s'assumeixen des del pressupost municipal, però han comptat amb diverses subvencions.

En l'inici de l'EJI, quan es va programar com a projecte pilot, el 50% de la despesa es cobria amb subvencions de la Secretaria per a la Immigració del Departament de Benestar i Familia i de la Secretaria General de Joventut, que en aquell moment depenia de Presidència de la Generalitat.

A partir de 2007 i fins a l'actualitat, es disposa d'una única subvenció de la Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència del Departament de Benestar i Familia, de 950 euros anuals.

 

Equip professional

Dos educadors socials que condueixen i dinamitzen els grups de joves. Tots dos estan integrats a l’equip de prevenció i mediació comunitària de la regidoria de Benestar Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Mollerussa. Un d’ells, a més, assumeix la funció de director tècnic del projecte.

A més de la dedicació explícita dels dos educadors, hi intervenen puntualment els tècnics municipals responsables dels projectes o activitats en les quals participen els joves en el desplegament de les dinàmiques dels seus grups.

Nombre i perfil dels destinataris

Cada any 40 adolescents són triats per participar al projecte, tot i que en ocasions alguns joves que en l’edició anterior van integrar el grup dels més joves hi continguen col·laborant, de manera que, per exemple, l’any 2013 van comptabilitzar fins a 60 nois i noies.

En qualsevol cas, la inscripció està limitada a aquestes xifres, i es fa una selecció entre els nois i noies que sol·liciten integrar-s’hi. Cada any hi ha al voltant de 80 joves que ho intenten, de manera que pràcticament la meitat es queden en llista d’espera. L’expectativa i l’interès a formar part del projecte, per tant, és alta.

El curs 2015-2016, el 65% dels nois i noies eren nascuts a Catalunya. És interessant constatar que aquest percentatge va disminuint paulatinament, perquè l'any 2013 els nois i noies autòctons encara suposaven el 70%. L'origen de la resta de nois i noies va variant ca any, però durant el darrer curs, el 15% dels participants havien nascut a Romania, i el 5% al Marroc. En el conjunt d'edicions, però s'ha treballat amb nois i noies nascuts a Colòmbia, Xile, Eslovàquia, Equador, Senegal i el Sàhara.

D’altra banda, moltes de les activitats realitzades pels joves s’adrecen a altres joves del municipi, de manera que la repercussió del projecte es multiplica. És el cas, per exemple, de les activitats de l’espai musical Aixopluc, que durant el curs 2015-2016 va acollir 420 nois i noies, o de les més de 200 escoltes dels podcast del programa de ràdio o les 4.000 visites al bloc del projecte.

Sistema de participació dels joves

El projecte es basa de forma completa en la participació. Tot i que les propostes d’activitats són generalment dels educadors, el seu desplegament i la manera com es desenvolupen és a les mans dels joves. L’EJI es planteja com un espai de debat i reflexió, de manera que el protagonisme és dels joves.

Fins i tot quan els projectes impliquen la participació d'altres regidories o departaments de l'ajuntament, els responsables tècnics respecten la capacitat de decisió dels joves a l'hora de desplegar les accions concretes.

Sistema de participació associativa

Les associacions del municipi són objecte d’algunes de les accions o activitats dels dos grups de joves i, en termes generals, es fa difusió de la diversitat d’entitats del municipi.

Alguns exemples de col·laboració directa són l’Associació de Donants de Sang del Pla d’Urgell o Unicef, a través del seu projecte Parlament Online Infantil,i de les associacions Colla dels 50i + la Colla Som del 66.

Sistema de cooperació transversal

La multiplicitat d’activitats o accions que desenvolupen els dos grups de joves impliquen necessàriament la participació de diferents àrees municipals, començant per l’Alcaldia i seguint per les regidories responsables de les programacions culturals i associatives del municipi. Els responsables del projecte esmenten els serveis d'esports, cultura, joventut, educació, gent gran, dona i comunicació. Alguna de les col·laboracions més rellevants, però, són amb el Casal Municipal per a la Gent Gran o amb l’emissora municipal Ràdio Ponent.

Sistema de cooperació interinstitucional

El projecte és essencialment local i no implica la participació directa d’altres administracions. Es compta puntualment amb la participació del Consell Comarcal del Pla d’Urgell i les ja esmentades col·laboracions institucional amb Unicef i el Consell Nacional de la Infància i l'Adolescència de Catalunya, impulsat per la Generalitat.

Sistema d'avaluació

Els responsables del projecte expliquen que l’avaluació és processual, de manera que en cada trobada o acció dels joves hi ha implícita una avaluació puntual. Tot i així, durant el mes de juny es realitza una avaluació global del projecte. En les memòries mostren un bon recull de dades de participació i una valoració qualitativa que aparentment sorgeix de l’avaluació anual.

Perquè l'hem triat

Es tracta d’un projecte eminentment qualitatiu, que basa els seus resultats en el treball directe d’educadors que es coordinen amb la resta d’instàncies municipals, però que despleguen les seves tasques de dinamització sobre el terreny, en contacte i relació directa amb els joves. Els resultats o beneficis del projecte s’expliquen per una tasca inespecífica de prevenció, de manera que difícilment es poden quantificar en resultats evidents, i la seva defensa descansa sobretot en la promoció de determinats valors. Aquest tipus de projectes tot sovint tenen dificultats per consolidar-se perquè la seva bondat es basa en intangibles que aporten poc rendiment en termes de visibilitat pública. Malgrat això, l’EJI ha realitzat ja en el moment d’incorporar-se a aquesta plataforma nou edicions i no presenta signes de debilitat o d’estar en risc de cara al futur. És un bon exemple, per tant, de política de joventut qualitativa, fonamentada en tasques d’interlocució directa amb els joves i sostinguda pel treball de professionals especialitzats en les tasques educatives derivades de la dinamització, l’acompanyament i la promoció juvenil.

Punts forts

1. S’adreça a l’hora a joves autòctons i nouvinguts
Tot i que una part fonamental dels seus objectius persegueixen la integració de joves immigrats, no s’adreça a ells en exclusiva, sinó que ho fa de manera integrada, treballant a l’hora amb nois i noies autòctons i nouvinguts, sense fer diferència. De vegades, el fet que un programa s’adreci només als immigrats ja suposa un cert grau de discriminació. EJI evita aquesta possibilitat. Amb uns i altres treballen les mateixes problemàtiques, promouen els mateixos projectes i estimulen la seva participació en els mateixos termes.

2. Fa prevenció en positiu
Es defineix com un programa de prevenció, per evitar risc d’exclusió social, però en cap cas ho fa llençant missatges negatius. La prevenció és inespecífica, és a dir, sense negar ni oposar-se a situacions concretes. La millor manera de prevenir és proposar projectes en positiu, donar alternatives diverses i estimular hàbits saludables, participatius i d’interès cultural. A més, presenta els joves com a agents promotors de valors assumits per la comunitat: hàbits saludables, participació, gestió de serveis, voluntariat, col·laboració en activitats adreçades a tota la comunitat.

3. Incorpora el treball intergeneracional
El projecte posa en joc tota mena disciplines o temàtiques pròpies de la gestió pública (cultura, atenció social, ensenyament, participació ciutadana, festes, salut...) i incorpora la variable intergeneracional per treballar-les. Posa en relació joves i gent gran per tal que uns aprenguin dels altres, amb voluntat d’intercanvi. Les trobades amb la gent gran no són testimonials ni un acte puntual, sinó la base a partir de la qual es treballen continguts concrets. Dona valor a l’experiència i l’edat, d’una banda, i mostra el potencial de servei a la comunitat que poden desplegar els joves, d’una altra banda.

4. Els joves arriben a altres joves
La majoria de les múltiples accions que desenvolupen els participants al projecte al llarg de tot el curs escolar tenen una repercursió pública en forma de servei o propostes adreçades als joves. És així com, treballant amb un grup en principi reduït (40 nois i noies) la política de joventut municipal multiplica el seu efecte pràctic. A més, es visualitza com són els propis joves els que tenen capacitat per organitzar, cooperar, col·laborar o cogestionar serveis o activitats que tenen com a destinataris els propis joves. Així doncs, tot i que es tracta en principi d’un projecte de prevenció, esdevé també un projecte de promoció juvenil.

5. Treball de proximitat
La base del projecte és el treball de proximitat que es desplega a partir de dos professionals (educadors) que eliminen barreres i entren en contacte amb els joves. La interlocució, a més, és continuada en el temps, i amb moments d’especial intensitat quan es concreta en accions concretes de difusió pública. Les polítiques de joventut no són una finestreta a la qual s’han d’adreçar els joves, sinó un espai obert de treball en el qual han d’interactuar els professionals que en tenen cura i els joves que en són objecte i subjecte a l’hora.

Pràctica professional

El director tècnic del projecte és Oscar Gallinat, que actua al mateix temps com a educador, al costat de la, també educadora, Montse Ruíz.

Oscar Gallinat Piró. Fa d’educador a l’EJI des de l’any de la seva creació, el 2006. És educador social i psicopedagog i actualment forma part de l’equip de prevenció i mediació comunitària de l’ajuntament de Mollerussa, que depèn de la regidoria de benestar social i ciutadania. Des de l’any 1996 ha estat treballat amb infants i adolescents en diferents recursos, tots ells dins de l’àmbit de l’educació no formal. Ha estat educador en un centre d’acolliment, director d’un centre obert, mediador social i educador de carrer.

Montse Ruiz Pérez. És educadora del projecte EJI des de fa sis anys. És educadora social i actualment forma part de l’equip de prevenció i mediació comunitària de l’ajuntament de Mollerussa, que depèn de la regidoria de benestar social i ciutadania. Ha treballat amb infants i adolescents en diferents recursos, tots ells dins de l’àmbit de l’educació no formal. Ha estat monitora en un esplai de Mollerussa, educadora i directora de la Unitat d’Escolarització Compartida de Mollerussa fins l’any 2008, mediadora social i educadora de carrer.

Els responsables del projecte opinen

El projecte ha anat evolucionant des de la seva creació (2006) tot adaptant-se a les necessitats dels joves i a les inquietuds que, com a tècnics, volem que desenvolupin envers la ciutat i l’administració local.

De fet, l’EJI ha anat augmentant progressivament la seva presència activa dins de la ciutat i els recursos de què disposa (la ràdio local, el casal municipal de la gent gran, implicació en la organització i desenvolupament d’activitats dirigides als joves de la ciutat, major participació activa en la gestió del municipi mitjançant les audiències amb l’alcalde...), fet que denota el suport i la implicació que a nivell polític té el projecte.

El fet que el projecte tingui una dimensió de ciutat i sigui transversal, fa que s’hagi de relacionar amb molts recursos, i implica el gran repte d’un treball molt coordinat i acurat entre diferents regidories (esports, cultura, joventut, educació, gent gran, dona, comunicació), associacions de la ciutat i recursos tant municipals com comarcals. Aquesta és una de les dificultats més grans del projecte, ja que requereix una inversió de temps important per tal que aquest treball transversal sigui òptim i eficaç.

La resposta i implicació dels joves és molt bona i, de fet, ha anat augmentant de forma positiva al llarg dels anys. En l’actualitat hi participen 2 grups de 20 nois i noies cadascun, tot i que les sol·licituds de participació cada any arriben al voltant de les 80. Per manca de recursos humans, per tant, no podem atendre totes les necessitats.

Els impactes més importants que hem notat a partir de l’aplicació del projecte, han estat:

1. El canvi relacional que s’estableix entre els joves de la ciutat. El fet de relacionar joves dels diferents instituts i treballar junts per la ciutat, fa que es modifiquin els grups d’amics i colles informals existents. Els joves es veuen i se senten no només com a mers ciutadans, sinó com a veïns actius d’una ciutat en la que viuen i conviuen junts i la fan créixer a partir de les seves opinions i accions. Per tant, també hi ha un canvi envers la relació que tenen amb l’administració local. Descobreixen les possibilitats d’influir en aquells afers que els afecten directament. A partir de 2014, un noi i una noia de l’EJI formen part també de l’òrgan de recent creació CNIAC (Consell Nacional d’Infants i Adolescents de Catalunya). Per tant, el projecte permet als nois i noies de la ciutat estar implicats de forma activa en un projecte a nivell nacional.

2. La funció preventiva que té i que afavoreix la cohesió social de la ciutat. Els joves es relacionen i construeixen junts, independentment del seu origen, classe social o realitat personal.

3. Finalment, posem de relleu que el projecte permet evidenciar la força i les possibilitats que tenen els joves de la ciutat, ja que aporten moltes coses positives al municipi. La resta de ciutadans ho veu, ho constata i ho percep. Per tant, permet donar valor i empoderar tots els joves de la ciutat.

Al llarg d’aquests 9 anys d’implementació del projecte hem pogut constatar com una part important dels nois i noies que hi han participat en l’actualitat estan implicats o liderant associacions esportives i entitats socials i culturals de la ciutat.

La valoració a nivell professional és molt bona. Malgrat les dificultats inicials per motivar els nois i noies d’aquestes edats, responen positivament quan troben professionals que treballen des d’un segon pla, deixant bona part de la capacitat de decisió i actuació als joves. La feina dels tècnics, per tant, és acompanyar i assessorar tot el procés. Els resultats i la implicació dels joves són tant importants, que ens aporten un gran aprenentatge a nivell professional. Aquesta manera de treballar suposa un canvi en la metodologia de relació amb tots ells, i això ens permet acompanyar-los d’una forma integral en el procés de creixement personal de cadascun d’ells.

Per saber-ne més. Galeria fotografica

Per saber-ne més. Enllaços

- Per saber-ne més. Documents

Videos

 

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per optimitzar la vostra visita. Si continueu navegant esteu donant el vostre consentiment per acceptar les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. Per més informació, cliqueu l'enllàç.

ACEPTAR
Aviso de cookies
Share This