Comarkalada

Projecte actualitzat
RSS 2 Feed

Identificació

Núm. referència: 010

Data d'actualització: 2016/02/11

Data d'introducció: 25/10/12

Institució:
Consell Comarcal de la Noguera, Oficina de Serveis a la Joventut

Responsable/s tècnic/s:
Marc Terés, Coordinador Oficina Serveis a la Joventut

Telèfon contacte: 973 44 75 70

Email de contacte:
mteres@ccnoguera.cat

Classificació

1.04.Comarques lleidatanes
2.06.-15.000 – 30.000 habitants
3.03.Pública Consell Comarcal
4.01.Directa públic
5.01.Creativitat i expr. artist.
5.05.Formació-educació
5.06.Oci
5.08.Política joventut global
6.03.Participació
6.04.Transversalitat
Eix 1. Territorial
Eix 2. Dimensió del grup diana
Eix 3. Titularitat
Eix 4. Gestió
Eix 5. Àmbit d’actuació
Eix 6. Metodològic

Descripció general

La Comarkalada consisteix en una programació d’activitats centrades en els joves que se celebra durant un cap de setmana del mes d’octubre (tot i que alguna edició ha tingut lloc durant l’estiu) en un municipi de la Noguera. S’organitza en cooperació entre el Consell Comarcal, el municipi que acull la programació (que cada any és diferent), i les associacions i col·lectius juvenils de la població triada. Es tracta essencialment d’un projecte de participació, en el qual l’objectiu fonamental és promoure la implicació dels joves en el procés organitzatiu i estimular el contacte i la relació entre els diferents municipis de la comarca. Les tasques necessàries per a la concreció del projecte s’allarguen durant tot l’any, i es produeixen tres tipus de dinàmiques de gran valor. D’una banda, hi ha una forta cooperació institucional, en la qual s’hi impliquen el Consell Comarcal, el municipi que acull cada any la programació, i la resta de municipis de la comarca (30). En segon lloc, s’estableix un corrent de col·laboració entre els joves del municipi, a través d’associacions i col·lectius de tot tipus, que són els que aporten els continguts de la programació, i l’administració, que fa possible el projecte amb els seus recursos econòmics i tècnics. I, finalment, es promou la relació entre els joves del conjunt de la comarca, estimulant la mobilitat, l’intercanvi, la coneixença i la vivència d’una experiència diferent. El projecte presenta, a priori, dificultats organitzatives remarcables, nascudes sobretot de la necessària cooperació entre administracions de diferent nivell i joves amb gran diversitat d’interessos i procedència. Malgrat això, la continuïtat al llarg dels anys l’han convertit en un referent de gran valor per a la política de joventut de la comarca, i un exemple interessant per a altres indrets de Catalunya. De fet, administracions de diferents comarques del país s’han interessat en el projecte per mirar de promoure’l en els seus respectius territoris. A més dels que ja hem descrit, el projecte de Comarkalada destaca com a objectius la voluntat de projectar una imatge positiva dels joves, promoure la seva emancipació a través de l’activitat artística, facilitar la trobada periòdica entre els responsables polítics de joventut de la comarca i treballar per la cohesió social i l’equilibri territorial.

Durada o temporització

El projecte es va iniciar l’any 2006, de manera que la de 2015, que es va realitzar al municipi de Cubells, fou la desena edició. En l'actualitat s'està preparant l'onzena edició, que se celebrarà el 8 d'octubre a Menàrguens. Aquí teniu la llista completa de les Comarkalades realitzades fins al moment.

2006 - Térmens (1.548 habitants)
2007 - Bellcaire d'Urgell (1.305 habitants)
2008 - Artesa de Segre (3.656 habitants)
2009 - Ivars de Noguera (350 habitants)
2010 - Penelles (504 habitants)
2011 - Les Avellanes (479 habitants)
2012 - Ponts (2.701 habitants)
2013 - Camarasa (911 habitants)
2014 - Bellmunt d'Urgell (192 habitants)
2015 - Cubells (395 habitants)
2016 - Menàrguens (887 habitants)

La Comarkalada té lloc habitualment durant el mes d'octubre, tot i que en alguna ocasió s'ha avançat la seva celebració a l'estiu. En qualsevol cas, un  dels valors del projecte és que el procés organitzatiu s'allarga, de forma participativa, durant pràcticament tot l'any. En la programació de cada Comarkalada hi ha sempre un acte de relleu entre el municipi organitzador i el que n'assumirà la titularitat en la següent edició. Així, el 20 de juny de 2015, en un acte a la plaça del Castell de Cubells, es va traspassar el testimoni a Menàrguens. Un cop finalitzada cada edició es realitza una trobada entre el Consell Comarcal de la Noguera i els municipis sortint i entrant, que serveix per donar el tret de sortida al procés organitzatiu, que consta de tres fases.

Primera fase. Preparació.

Des de la celebració de la Comarkalada fins al març de l'any següent

Es creen comissions dividint els diferents aspectes organitzatius (finançament, logística, fira jove...), que es reuneixen repetidament, segons quines siguin les necessitats de cada tema. A les comissions hi participen sempre tots els joves que ho desitgen, a títol individual o representant entitats o col·lectius, el regidor de Joventut del municipi en qüestió i els tècnics municipals i comarcal de joventut. Les reunions s’allargaran fins al mes de setembre.

Segona fase. Promoció.

De març a setembre

Els joves del municipi organitzador realitzen actes de presentació a cadascun dels municipis de la comarca, adreçats directament als joves. També se’n fa difusió a les festes majors de tots els municipis. La màxima intensitat en la difusió es produirà entre juliol i setembre.

Tercera fase. Execució.

Setembre i octubre

Darrers preparatius, producció i realització de la Trobada Jove de la Noguera, la Comarkalada.

Pressupost anual

L’estructura de despeses de cada edició és força simple. Cada activitat disposa d’una dotació determinada, i el gruix del pressupost depèn de la capacitat de cada municipi, dels suports de l’administració recaptats i de les propostes d’activitat realitzades pels joves i entitats.

La darrera edició de la qual disposem de dades econòmiques és la de 2014. En el pressupost que figura al seu projecte, apareixen els següents conceptes:

Fòrum d’alcaldes i regidors                                           900
Lloguer de taules i cadires                                             900
Fira Jove                                                                      1.800
Lloguer i muntatge de carpa                                        1.800
Altaveu Jove                                                                 1.700
Lloguer i muntatge d’escenari                                      1.000
Difusió i promoció                                                           200
Pintura i material demostració                                        500
Total                                                                              8.800

Per contrastar, podem veure el pressupost de l’edició de 2012, a Ponts.

Esmorzar popular i dinar Comarkalada                             5.100
Logística                                                                                550
Difusió i publicitat                                                               1.900 Premis                                                                                1.000
Actuacions i espectacles                                                  14.500
Gimcana                                                                                200
Creu Roja                                                                              250
Fòrum d’alcaldes i regidors                                                   500
Total                                                                                 24.000 €

A aquests pressupostos caldria afegir-hi els recursos humans, assumits habitualment per l’equip professional de joventut del Consell Comarcal i dels municipis, quan n’hi ha. Els aspectes logístics i més pràctics són assumits directament pels consistoris organitzadors i per les entitats i joves del municipi.

Finançament

Mostrem tot seguit l’estructura del finançament de la setena edició, realitzada al municipi de Ponts.

Diputació de Lleida                                                                    900
Ajuntament de Ponts                                                              9.050
Aportacions altres ajuntaments de La Noguera                     4.800
Direcció General de Joventut – ajut directe                           4.000
Direcció General de Joventut – Via Consell Comarcal          2.250
Ajut a través del Pla Local de Joventut                                   3.000

Equip professional

El lideratge del projecte correspon a la coordinació de l’Oficina de Serveis a la Joventut del Consell Comarcal de la Noguera, i compta essencialment amb el Tècnic de Joventut Compartit (TDIC) de la mateixa institució. Es compta, així mateix, amb el suport de personal tècnic divers de l’ajuntament que en cada edició acull l’activitat.

Nombre i perfil dels destinataris

De forma general, el projecte d’adreça a tots els joves de la Noguera (de 15 a 29 anys), que suposen aproximadament el 17 per cent de la població, i específicament als nois i noies del municipi que cada any acull l’activitat.

El projecte s’adreça també a les entitats del municipi acollidor, i a alcaldes i regidors de joventut de tota la comarca, que cada any participen en una trobada per debatre sobre aspectes lligats a les polítiques de joventut.

El projecte pretén, d’altra banda, arribar fins al conjunt de la població, per transmetre una visió positiva dels joves.

Sistema de participació dels joves

Els joves del municipi participen al màxim nivell en l’organització, de manera que queden en les seves mans decisions sobre la programació i els continguts de les activitats. En molts casos, la participació es vehicula a través de les entitats del municipi.

La participació s’articula a partir de diverses comissions organitzatives, en les quals hi ha sempre presència i suport del tècnics municipals i comarcals.

Els joves participen també en l’avaluació del projecte.

Sistema de participació associativa

La cooperació amb les entitats del municipi que acull cada any l’activitat és una dels pilars sobre els quals descansa el projecte i, de fet, són el principal vehicle per articular la participació dels joves. A més, pràcticament en cada edició es compta amb la participació d'entitats de la resta de municipis.

Com a exemple, destaquem alguna d'aquestes col·laboracions: En l'edició de 2010, el grup de teatre, Aula de Crisi En l'edició de 2011, els Gegants de Ponts, els Esporest d'Artesa de Segre i els Capgrossos de les Avellanes En l'edició de 2012, l’Associació de Lleure la Bufera, Sofre Dimonis de Ponts i Colla Gegantera de Ponts. En l'edició de 2013, l'Associació de Joves Camarassa Jove, la Penya Blaugrana i els Diables d'Artesa de Segre Los Follets En l'edició de 2015, els Fills de Satanàs Splelunca Diabòlica d'Esplugues de Francolí.

Sistema de cooperació transversal

Cada edició presenta canvis en aquesta qüestió perquè depèn de l’organització municipal de cadascun dels ajuntaments que acullen l’activitat. En termes generals, però, hi ha una forta relació entre Joventut, Cultura i Festes i les àrees tècniques o de suport logístic.

Cal tenir present, d'altra banda, que la pràctica totalitat de municipis de la comarca no superen els 3.000 habitants, de manera que ni la grandària ni la complexitat de les seves respectives organitzacions no és gaire remarcable. Per aquesta raó, la transversalitat és pràcticament un fet cosubstancial al propi funcionament quotidià.

Sistema de cooperació interinstitucional

La millor mostra de la capacitat interinstitucional d’aquest projecte és la participació en ell dels trenta municipis de la Noguera, en relació amb el Consell Comarcal, que n’articula la cooperació i els ofereix suport tècnic i econòmic.

Sistema d'avaluació

L’avaluació del projecte compta sempre amb les següents instàncies:

  • Ajuntament que acull l’activitat
  • Grups o col·lectius de joventut
  • Entitats del municipi
  • Consell Comarcal de la Noguera
  • Ajuntament organitzador de l’edició de l’any següent
  • Grups o col·lectius de joves organitzadors de la propera trobada

En l’avaluació del projecte es tenen sempre en compte previsions d’assistència i participació, que s’estableixen durant l’organització del projecte. D’aquesta manera, en l’avaluació es contrasten les expectatives inicials amb els resultats finals. Es preveuen sempre els següents aspectes:

  • Participació en el fòrum d’alcaldes i regidors
  • Nombre de participants / assistents als actes
  • Nombre d’actuacions / espectacles realitzats
  • Nombre d’entitats participants a la fira jove
  • Nombre d’acte dintre de la fira jove
  • Nombre de joves beneficiaris del projecte
  • Nombre de grups participants al concurs de batukada
  • Nombre d’actuacions al concurs de batukada
  • Nombre de joves participants al Noguerenc de Ferro
  • Nombre d’activitats realitzades en el projecte Noguerenc de Ferro

Perquè l'hem triat

La Comarkalada és un projecte de cooperació entre municipis de petites dimensions en els quals és habitualment difícil desenvolupar polítiques de joventut de forma continuada. Fa necessària, per tant, una forta cooperació entre les diferents poblacions i obliga a assumir l’activitat amb pocs recursos econòmics. Des del punt de vista organtizatiu és interessant perquè és un bon exemple de treball per a un tècnic compartit entre diferents municipis, i incorpora de forma estructural la participació dels joves. Finalment, té una forta component d’articulació territorial i d’enfortiments de xarxes de relació. És un projecte que, en termes, generals, permet mantenir viva la percepció de la necessitat de consolidar i promoure polítiques de joventut en qualsevol entorn territorial, amb independència de la grandària dels municipis que les desenvolupen.

Punts forts

1.   Cooperació intermunicipal

És un bon exemple de treball cooperatiu entre municipis que, invariablement, disposen de pocs recursos per a la gestió de polítiques de joventut. Els projectes d’aquest tipus són molt poc freqüents, i les dificultats pràctiques de l’organització són superades en poques ocasions. Per aquesta raó és especialment rellevant comptar amb referents positius en aquest àmbit. És una bona mostra, d’altra banda, de la participació positiva i decisiva d’un consell comarcal en la dinamització del territori i en el suport als municipis del seu àmbit territorial.

2.   Alta eficiència

Tot i que seria desitjable que el projecte arribés a disposar de majors recursos econòmics per a la seva realització, el cert és que gestiona amb alta eficàcia un pressupost molt baix. La visibilitat i la repercursió que té entre la població juvenil de la comarca és molt alta, de manera que aconsegueix un gran rendiment dels recursos disponibles. A més, la qualitat organitzativa que porta implícita (participació i cooperació) el converteix en un bon exemple a promoure i estendre en altres territoris. No sempre és necessari mobilitzar grans quantitats de recursos per realitzar un treball tècnic de qualitat i eficaç, i aquest projecte n’és un bon exemple. Remarquem, però, que aquesta qualitat no hauria de ser raó per reduir la despesa sinó, just al contrari, un incentiu per incrementar el suport econòmic al projecte, que amb pocs diners més podria realitzar un salt qualitatiu certament espectacular.

3.   Fòrum d’alcaldes i regidors de joventut

La programació de la Comarkalada inclou per norma un fòrum de responsables polítics per debatre al voltant de les polítiques de joventut. És especialment interessant incloure en una programació adreçada genèricament als joves la participació d’aquells que fan possible una o altra política en aquest àmbit. Les actuacions en materia de joventut es mantenen i es consoliden la majoria de vegades per un alt nivell de compromís personal dels professionals que se n’ocupen, i és una queixa freqüent la falta de comprensió per part dels qui han d’administrar els recursos. Per tant, tota acció que contribueixi a implicar de forma directa els responsables polítics suposa un valor afegit al qual no es pot renunciar.

4.   Un espai de trobada juvenil

La Fira Jove és l’esdeveniment central de la Comarkalada, i també la que es fa més present físicament en el municipi que acull l’activitat. Més d’una vintena d’entitats o col·lectius juvenils de la comarca mostren la seva feina i activitat en un espai de difusió però, sobretot, de trobada i intercanvi. El valor d’obrir els ulls i les portes de l’activitat juvenil més enllà dels límits del seu entorn quotidià és innegable, i no sovintegen les ocasions en que és possible fer-ho amb tota llibertat. La trobada, a més, cedeix tot el protagonisme als joves, de manera que són ells mateixos els que decideixen de quina manera es mostren i amb quina oferta de servei o activitat. La Fira Jove és, al mateix temps, un magnífic aparador que posa en valor la capacitat dels joves de treballar en positiu i, per tant, de fer aportacions al seu entorn comunitari.

5.   Política de joventut global

Tot i que la programació d’activitats es limita tot plegat a un parell de dies, la Comarkalada es desenvolupa al llarg de tot l’any, en un procés organitzatiu que mobilitza dotzenes de joves i que s’articula a través de múltiples trobades i actes de presentació al llarg de tota la Noguera. Gairebé podríem dir que la programació d’activitats en si mateix és un pretext per desenvolupar un projecte de cooperació i participatiu que és l’objectiu central de la política de joventut de la comarca. El Consell Comarcal de la Noguera desenvolupa un pla de joventut que usa la Comarkalada com a instrument central i que se’n serveix per promoure la participació, la connexió intermunicipal i l’articulació territorial a través de la franja jove de població. L’esdeveniment és, per tant, un instrument al servei d’un polítical global de joventut pel territori.

Pràctica professional

El màxim responsable tècnic del projecte és el coordinador de l’Oficina de Serveis a la Joventut del Consell Comarcal, Marc Terés. Cal remarcar, però, que l'esforç organitzador de les darreres edicions ha estat en mans de la persona que ocupava anteriorment aquest càrrec, Eloi Bergós, i que també va formar part de l'equip l'educadora social Mariona Rubies.

Marc Terés Gra. És diplomat en Treball Social, monitor de lleure i té tres anys d'experiència en el sector privat. Treballa. Treballa al Consell Comarcal de la Noguera des de 2011.

Jordi Oronich i Ruiz. És diplomat en Empresarials, Llicenciat en ADE. Autònom des del 2005 i tècnic de joventut del 2007 a l'actualitat .

Anna Porté i Llotge. És diplomada en Turisme. 17 anys en la empresa privada i 4 com a tècnica de Joventut al Consell Comarcal de la Noguera.

Carolina Rosa i López.  Diplomada en Empresarials, llicenciada en ADE. 7 anys en l'empresa privada i del 2009 fins ara com a tècnica d'habitatge i de joventut.

El responsable del projecte opina

Les principals dificultats del projecte són l'extensió territorial de la Noguera, la coordinació de trenta ajuntaments, d'entitats juvenils i de tots els càrrecs polítics. En canvi, el projecte ha facilitat l’ampliació de relacions interpersonals a diferents nivells socials i interculturals (càrrecs polítics, joves, convidats, altres tècnics i professionals...), ha possibilitat el treball en xarxa tant a nivell tècnic com de les diferents associacions del municipi, ha afavorit la tolerància entre les diferents agrupacions de joves (entitats de diferents cultures, edats, sexe...), mostra la originalitat i creativitat dels joves,  i demostra que no s’ha de subestimar la capacitat organitzativa d'un poble, per petit que sigui (com a exemple tenim Les Avellanes, amb un total de 170 habitants).

Si bé la participació és molt elevada (més d'un 80% de les associacions de joves de la comarca) hauríem d'aconseguir una implicació més activa dins la pròpia dinàmica de la Fira Jove, ja que tenim estands molt actius que ofereixen tallers per als assistents i n'hi ha d'altres que simplement hi són presents.

És una experiència molt positiva a nivell tècnic i professional, ja que és un gran repte organitzar amb pocs recursos una trobada a nivell comarcal. Els joves del municipi implicat que acullen la trobada són els que valoren més positivament el projecte, donat que coneixen de primera mà l'esforç i treball que implica dur-lo a terme.

La principal amenaça pel futur és la situació econòmica actual. Tot i que s'ha sabut adaptar cada Comarkalada a la realitat de cada municipi, la precarietat econòmica és el que més amoïna de cara a les properes edicions.

Per saber-ne més. Galeria fotografica

Per saber-ne més. Enllaços

- Per saber-ne més. Documents

Per saber-ne més. Mitjans

Videos

Opinió

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l'apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

  • Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
  • Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
  • Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
  • Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per optimitzar la vostra visita. Si continueu navegant esteu donant el vostre consentiment per acceptar les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. Per més informació, cliqueu l'enllàç.

ACEPTAR
Aviso de cookies
Share This