Cogestió Espai Jove Escorxador

RSS 2 Feed

Identificació

Núm. referència: 005

Data d'introducció: 29/05/2012

Institució:
Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Regidoria de Joventut

Responsable/s tècnic/s:
Elena Maya Amador, Tècnica de joventut.

Telèfon contacte: 93 864 51 18

Email de contacte:
joventut@palauplegamans.cat

Classificació

1.02.Catalunya central
2.05.-5.000 – 15.000 habitants
3.01.Pública Municipal
4.01.Directa públic
4.06.Pressupostària
4.07.Recursos humans
4.08.Equipament físic
5.08.Política joventut global
6.03.Participació

Descripció general

L’Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans aplica un Pla Local de Joventut en el qual té un paper central l’Espai Jove l’Escorxador. Per gestionar aquest equipament s’ha desenvolupat, des de 2008, un sistema definit com a cogestió consistent en la presa de decisions conjunta entre ajuntament i joves del municipi sobre els serveis i programacions que conté, i en la reserva d’un pressupost i accés lliure a les instal·lacions per tal que els joves hi organitzin activitats pròpies. Per regular aquest sistema de cogestió es va crear la Federació d’Entitats Juvenils la Descoordinadora, en la qual hi són representades les associacions i col·lectius juvenils del municipi i tots els joves a títol individual que ho desitgin. L’Ajuntament i la Descoordinadora signen un conveni que regula l’aportació de recursos econòmics del consistori per a la programació de la federació d’entitats i el sistema de presa de decisions a l’equipament, a través del Consell de Centre, un organ en el qual estan representades ambdues institucions de forma paritària. La gestió de l’equipament i el desenvolupament del Pla Local de Joventut caminen de forma paral·lela i són gairebé inseparables. Per aquesta raó, la participació juvenil en la gestió de l’equipament és, de fet, una forma global de participació en la política local de joventut del municipi. La titularitat i gestió general de l’equipament és municipal, amb recursos humans propis i amb subcontractacions per a serveis específics, però amb el compromís de la cogestió definida en aquest projecte.

Durada o temporització

El projecte de cogestió es va començar a gestar el 2005, tot i que en aquell moment encara no es comptava amb l’equipament, i es va recollir en el Pla Local de Joventut 2009-2012. El conveni que regula el sistema s’aplica per allò que preveu el pla local.

Les aportacions econòmiques que preveu el conveni són anuals i, per tant, també les programacions que se’n deriven.

El Consell de Centre de l’Escorxador es reuneix trimestralment, de forma ordinària.

Pressupost anual

El pressupost municipal executat de la regidoria de Joventut i, per tant, del Pla Local de Joventut, fou per a 2011 de 355.710,82€,  incloent recursos humans i inversions.

La despesa per a activitats i programes fou específicament de 104.709,37€. Dintre d’aquesta partida, es va destinar 10.000€ específicament a dotar el conveni amb la Federació d’Entitats Juvenils la Descoordinadora.

Per a 2012, el pressupost municipal de joventut, tal com consta en la memòria que podeu consultar en l’apartat “Per saber-ne més. Documents”, es va reduir fins a la xifra de 286.686,17€. En consonància amb aquesta dada, la dotació per al conveni va disminuir en un 10% i va quedar, per tant, en 9.000€.

L’any 2013 es va produir una nova davallada pressupostària, fins als 249.290,16€. Malgrat això, la dotació per al conveni es va mantenir en els 9.000€ de l’any anterior. Cal aclarir que el projecte de l’Espai Jove l’Escorxador no compta amb una partida pròpia perquè té caràcter transversal dintre de la regidoria de Joventut. Gran part del pressupost que es destina a aquest projecte està vinculat amb les partides de Formació en el lleure i promoció cultural (17.800 €), Oficina d’Assessorament Jove (1.655 €),  Participació democràtica (71.849,60 €) i manteniment de l’Escorxador (36.797,88 €). En la partida de participació democràtica s’hi inclouen tant les subvencions a entitats juvenils com els 9.000€ destinats al conveni de cogestió.

Finançament

A falta de la dada referida als ingressos propis, el pressupost de 2013 es va finançar de la següent manera:

Ingressos propis (tallers, cursos i activitats) -_€
Subvenció anual DGJ 10.750€
Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona 24.319,65€
Pressupost municipal 204.196,82€
TOTAL 239.266,47€

Equip professional

L’equip de recursos humans el lidera la tècnica municipal de joventut, Elena Maya.

Tècnica de Joventut

Contractació directa municipal, amb 35 hores de dedicació setmanal i categoria A2. Responsabilitat màxima a l’Escorxador. Les seves funcions són les pròpies d’un tècnic de joventut (coordinacions amb altres departaments, control del pressupost, coordinacions amb el regidor, tràmits de subvencions, anàlisi, execució i avaluació de projectes propis de la regidoria, etc...)

Dinamitzadora juvenil

Contractació directa municipal, amb 35 hores de dedicació setmanal i categoria C1.

Dinamitzador del teixit associatiu juvenil

Contractació externa a través d’empresa de serveis, amb 37,5 hores de dedicació setmanal. Dinamitzador del teixit associatiu. És la persona encarregada de mantenir un contacte directe amb les entitats juvenils del municipi, oferir suport i acompanyament en el que calgui. També és l’intermediari entre la Descoordinadora, i la que vetlla pel seu bon funcionament.

Agent de Salut

Contractació externa a través d’empresa de serveis, amb 20 hores de dedicació setmanal.

Nombre i perfil dels destinataris

S’adreça a tots els joves del municipi.

Sistema de participació dels joves

Els continguts (programacions i serveis) de l’Escorxador s’acorden, es programen i se’ls fa seguiment des del Consell de Centre, un òrgan en el qual estan participen l’Ajuntament i la Federació d’Entitats Juvenils la Descoordinadora, amb tres representants cadascun. El consell es reuneix trimestralment per programar i per fer revisió de la feina feta.

A través d’un conveni es regula una aportació econòmica anual de l’Ajuntament a la federació per tal que organitzi activitats i col·labori en les que gestiona directament el consistori. Amb aquestes recursos i els propis de les entitats que formen part de la Descoordinadora, els col·lectius juvenils organtizen una programació d’activitats oberta a tota la població juvenil.

Per tant, la participació juvenil es canalitza a través d’un organ de representació que és la Descoordinadora, i té dues vessants complementàries: la participació en la presa de decisions de totes les actuacions pròpies del Pla Local de Joventut (incloses, evidentment, les que es realitzen a l’Escorxador), i la organització directa d’activitats amb recursos propis i amb el suport econòmic i tècnic de l’Ajuntament. Aquestes activitats constitueixen una part fonamental de l’activitat de l’Espai Jove l’Escorxador.

 

Sistema de participació associativa

Es vehicula a través de la Federació d’Entitats Juvenils la Descoordinadora. L’any 2010 s’hi integraven cinc entitats, xifra que va anar creixent fins a nou col·lectius, el 2011. El 2013, en canvi, la federació s'ha estabilitzat amb la participació de set entitats.

Sistema de cooperació transversal

S’articula a través d’un sistema de comissions interdepartamentals descrit en el Pla Local de Joventut. Fins a sis comissions, integrades totes elles per tècnics i professionals de les diferents àrees municipals, gestionen programes conjunts. Una bona part d’ells tenen reflex en els serveis i activitats que es realitzen a l’Escorxador.

Les àrees amb major presència en el sistema de cooperació són les de Salut, Educació, Serveis Socials, Policia, Medi Ambient, Esports i Cultura.

 

Sistema de cooperació interinstitucional

Es limita, en termes generals, als suports (subvenció i assessorament tècnic) que rep el Pla Local de Joventut de la Direcció General de Joventut de la Generalitat, i de l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona.

Sistema d'avaluació

Les reunions trimestrals del Consell de Centre en són l’eix central, però, a més, l’equip de la Regidoria de joventut –regidor, tècnica, dinamitzador d’entitats i dinamitzadora juvenil si s’escau- es reuneix també trimestralment amb les entitats implicades en la cogestió i realitzen una avaluació continuada.

Anualment s’avalua el conjunt de dades recollides i se n’obtenen conclusions. Per fer-ho, es compta amb una bateria d’indicadors, referides als objectius definits en el Pla Local de Joventut. Aquests indicadors són quantitatius, en relació al nombre de participants, agents implicats en la gestió, usuaris atesos, etc, i qualitatius, sobre el nivell de satisfacció d’usuaris, opiniò dels participants i organitzadors, etc. El sistema es descriu amb claredat en la memòria del Pla Local de Joventut 2011, tot i que no s’hi aporten dades concretes.

Perquè l'hem triat

El programa de cogestió de l’Espai Jove l’Escorxador, amb independència dels seus resultats puntuals, suposa una aposta decidida per compartir espais de decisió amb els joves a tots els nivells. Tot i que l’argument central és la gestió d’un equipament, a la pràctica es converteix en un espai relacional i de trobada per posar en qüestió tota la política local de joventut. En l’avaluació del projecte tot sovint es fa difícil separar l’estricta gestió de l’Escorxador de l’execució del Pla Local de Joventut. Però això, lluny de ser un defecte, és probablement la seva major virtut: l’Ajuntment reconeix i potencia la necessitat d’espais i recursos específics per als joves, i en donar-los a ells el màxim protagonisme en la presa de decisions, els dona màxim protagonisme també en el conjunt de la política local de joventut.

Punts forts

1.    Contribueix a l’assumpció de responsabilitats per part dels joves

El sistema de cogestió de l’Espai Jove l’Escorxador ha generat una organització juvenil que assumeix formalment responsabilitats i compromisos. La signatura del conveni que regula el sistema és la màxima expressió d’aquest compromís, però la gestió quotidiana de serveis i activitats és el major èxit possible, ja que els joves assumeixen la responsabilitat de contribuir al funcionament d’un servei públic. És a dir, troben el terme mig ideal entre la realització d’activitas que els satsifan personalment i com a grup (entitat) i la contribució al bé comú

2.  Aproxima els joves a l’administració

El conveni que regula el sistema de cogestió permet la relació entre responsables municipals i associatius en peu d’igualtat. En virtut d’allò pactat, les entitats juvenils donen suport a les activitats i serveis municipals, i l’ajuntament ajuda amb recursos i assessorament tècnic les programacions que generen els propis joves. Tot i que la titularitat sempre és pública, es redueix a la mínima expressió la distància entre allò oficial i allò cívic. Els joves negocien, dialoguen, proposen, refusen, acorden i treballen al costat dels professionals i dels responsables tècnics municipals.

3.    L’Escorxador s’integra en el Pla Local de Joventut

A través de la participació en la gestió de l’equipament, els joves tenen la possibilitat d’accedir i entendre l’estructura general del Pla Local de Joventut. Els plans són massa sovint un artefacte burocràtic allunyat del llenguatge juvenil i, malgrat la seva possible eficàcia, resulten de difícil comprensió. En aquest cas, sense renunciar a presentar la realitat i la gestió pública en la seva complexitat, els joves tenen l’oportunitat d’entendre que les seves activitats s’integren en els programes del pla local amb una lògica pròpia. El pla preveu espai per als seus interessos i programacions, i l’activiat que acaben realitzant passa a formar part de forma natural del contingut general de la política municipal de joventut.

4.    Es combina correctament gestió professional i participació

Un equip professional vetlla per tal que el projecte de participació i cogestió es desenvolupi i s’apliqui amb eficàcia. Una de les seves funcions fonamentals és donar protagonisme als joves i garantiri que la seva opinió es tindrà en compte i serà determinant per a les programacions a executar. De fet, la bona praxi professional és una garantia que el sistema de participació arribarà a la seva màxim expressió i tindrà les màximes facilitats. Massa sovint s’iguala gestió directa municipal o externalitzada amb allunyament dels joves. El que aquest projecte demostra és justament el contrari: una adequada feina professional és garantia d’un bona dinàmica participativa. Fins i tot podríem arribar més enllà: difícilment s’aconseguirien graus tan rellevants de participació sense un estímul i suport professional ben entès.

5.    S’assumeix risc

Quan s’opta per potenciar la participació i per cedir capacitat de decisió, cal assumir també la possibilitat que les propostes i iniciatives juvenils tinguin elements o continguts potencialment transgressors. Quan es produeix aquesta situació cal mantenir amb fermesa els principis rectors del projecte i, no només acceptar o tolerar aquelles decisions que puguin arribar a ser polèmiques, sinó defensar-les i potenciar-les públicament. Així, quan els joves trien la programació d’un equipament o servei, ho han de poder fer amb totes les conseqüències. El projecte de cogestió de l’Escorxador assumeix aquest risc.

Pràctica professional

La impulsora inicial del projecte ha estat la tècnica de joventut de l’Ajuntament, Elena Maya. En l’actualitat, però la substitueix temporalment en les seves funcions Roser Alegre i Martin.

Elena Maya Amador. Pedagoga, especialitzada a l' àmbit social, postgrau en polítiques juvenils i intervenció en el món dels joves, i gestió de programes i projectes a l'administració pública. Fou referent i dinamitzadora del programa pidces a diferents municipis, educadora de diferents camps de treball internacionals, orientadora acadèmica, coordinadora d'intercanvis juvenils, dinamitzadora d'associacions juvenils i dinamitzadora d'equipaments juvenils i espais públics.

Ariadna Truyols i Soley. Dinamitzadora. Substituïda temporalment per Aida Mestres Ràfols. Ariadna Truyols és historiadora de l’art, postgrau en polítiques juvenils i intervenció en el món dels joves i en gestió cultural. Referent i dinamitzadora des de 2006, primer a Punt Palau i després a l’Espai Jove l’Escorxador. Dinamitzadora del programa PIDCES. A nivell associatiu ha participat activament en diverses associacions culturals de Palau-solità i Plegamans.

Xavi Cabrera i Fernandez. Dinamitzador d’entitats. Educador social i animador sociocultural. Ha treballat en l’àmbit de la participació juvenil, tant des de la vessant associativa com ara des de l’administració pública, com a gestor cultural a centres cívics i formador en el lleure. A nivell associatiu ha participat activament en moviments de lleure educatiu juvenil, i actualment en associacions culturals d’educació popular.

Anna Gómez i Mercadal. Substituïda temporalment per Lidia Ponte Abeijón. Agent de salut. Integradora social, estudiant de psicologia. Formació en sexualitat, drogodependències, dietètica i nutrició i violència masclista. Ha treballat com a agent de salut amb Joves en diversos projectes per entitats i administracions. Formadora, directora del lleure i terapeuta d’ infants amb autisme.

La responsable del projecte opina

El projecte ha afrontat recentment dificultats a causa de canvis en l’equip tècnic de joventut, amb personal totalment nou o substitut. La documentació escrita (memòries i documents de traspàs), l’accessibilitat i predisposició dels anteriors membres de l’equip, i el coneixement del projecte per part del responsable polític i els responsables associatius, han estat elements clau per a superar aquesta dificultat. D’altra banda, el relleu generacional en les entitats juvenils plategen ara un escenari amb entitats poc consolidades a càrrec de  joves amb poca experiència associativa; així, el suport associatiu esdevé un element clau per a fer possible la cogestió.

La línia metodològica en referència als processos, el treball en equip i la participació son claus a l’hora d’executar el projecte. No es habitual trobar metodologies participatives dins l’àmbit de la gestió. Cal anar introduint nous criteris que permetin un bon desenvolupament participatiu, trobant l’equilibri entre la lògica de la gestió i de la participació. Per altra banda, cal respectar els temps de la participació, que són diferents als de la gestió i cal també anar introduint criteris de bona gestió dins el funcionament participatiu.

En el moment actual cal una redefinició conceptual, en el sentit d’incorporar en el projecte tot el que s’ha fet fins ara i aplicació de noves funcions de l’equip en referència a la pràctica desenvolupada fins ara.

Els joves tenen moltes inquietuds que cal acompanyar. Entenent l’acompanyament com un suport, una orientació, un assessorament que els capaciti, que els empoderi com a persones que estan creixent i que estan decidint. La participació es fonamental per poder-los acompanyar. I el treball en aquesta línia es lent però fort, doncs genera un flux comunicatiu basat en l’acord, el diàleg i el respecte. Aquest flux es necessari, diria imprescindible, per poder generar bons projectes compartits entre la regidoria i la Federació d’entitats.

És un projecte amb futur, sempre i quan no canviïn les competències municipals i hagi pressupost i subvencions que garanteixin el seu desenvolupament.

Per saber-ne més. Galeria fotografica

Per saber-ne més. Enllaços

- Per saber-ne més. Documents

Opinió

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l'apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

  • Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
  • Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
  •  Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
  • Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per optimitzar la vostra visita. Si continueu navegant esteu donant el vostre consentiment per acceptar les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. Per més informació, cliqueu l'enllàç.

ACEPTAR
Aviso de cookies
Share This