Cinema en curs

Projecte actualitzat
RSS 2 Feed

Identificació

Núm. referència: 001

Data d'actualització: 2017/04/26

Data d'introducció: 29/07/2012

Institució:
Associació A bao a qu

Responsable/s tècnic/s:
Núria Aidelman / Laia Colell

Telèfon contacte: 93 285 31 81

Email de contacte:
abaoaqu@abaoaqu.cat

Classificació

1.08.Catalunya
2.01.Grup determinat
3.06.Associativa
4.04.Directa associatiu
5.01.Creativitat i expr. artist.
5.05.Formació-educació
6.01.Elaboració del projecte
6.02.Planificació
6.03.Participació
6.05.Avaluació

Descripció general

Es defineix com un projecte de pedagogia del cinema i amb el cinema, realitzat en el medi educatiu. A través de tallers i diverses metodologies pedagògiques, cineastes introdueixen estudiants de primària i secundària, d’entre 9 i 18 anys, en el procés creatiu cinematogràfic. Entre 20 i 25 centres d’ensenyament públic d’arreu de Catalunya (tot i que desde 2011 es desenvolupa també en centres de Galícia, Madrid, Argentina i Xile) adapten el currículum escolar per acollir el projecte, de manera que es desenvolupa de forma continuada durant tot el curs acadèmic. Es desenvolupen tallers d’entre 4 i 8 mesos, dedicats al cinema de ficció i documental i basat ens una metodologia que vincula de manera molt directa el visionat de films amb la pràctica creativa. Cineastes i docents de l’equip habitual de cada centre comparteixen el treball pedagògic adreçat als alumnes, de manera que els mestres i professors s’introdueixen en el món cinematogràfic, i els cineastes s’introdueixen en el món de la pedagogia. Cinema en curs es converteix en un model interessant per a la incorporació dels llenguatges artístics en el medi escolar i és, per tant, una forma de mediació entre el sistema cultural i el sistema educatiu reglat. Al llarg del curs, els alumnes coneixen i experimenten de forma directa totes les fases del procés creatiu del cinema. N’entenen els elements tècnics i aprenen a interpretar els continguts amb esperit crític i descobreixen cineastes de tradicions i estils molt diversos. La culminació del treball pràctic és el rodatge d’un curtmetratge que elaboren els alumnes íntegrament, sempre de manera col·lectiva. Al final de curs els alumnes de tots els centres participants fan una gran trobada a la Filmoteca de Catalunya en la qual es projecten tots els curts, debaten i dialoguen sobre la feina realitzada i les experiències viscudes.

Durada o temporització

La del curs escolar 2016-2017 és la dotzena edició de Cinema en Curs.

El projecte es reprodueix anualment i s’inicia i finalitza amb el curs acadèmic

Els tallers tenen una durada d’entre 4 mesos i tot el curs, i s’organitzen en dues grans fases: una primera en què es realitzen diverses pràctiques fotogràfiques i documentals, i una segona dedicada al guió, planificació, rodatge i muntatge d’un curtmetratge de ficció o documental.

Els films elaborats s’estrenen a la Filmoteca de Catalunya al final del curs

Pressupost anual

El pressupost idoni per desenvolupar ‘Cinema en curs’ seria de 120.000 euros. Amb aquests diners el projecte pot arribar a 30 centres educatius de tot Catalunya, més de 3.000 alumnes, i 120 mestres i professors.La distribució aproximada del pressupost seria la següent:
Remuneració dels cineastes responsables dels tallers 40%
Despeses directes dels tallers (desplaçaments, materials fungibles, etc.) 10%
Formació del professorat 10%
Continguts, organització i materials (elaboració materials pedagògics i continguts, coordinació tallers, seguiment i assessorament als centres, etc.) 35%
Difusió i comunicació (web, blocs, materials de premsa, etc.)   5%
   
 
Malgrat tot, i a causa de la variabilitat i inestabilitat de les fonts de finançament, la xifra especificada no s’assoleix sempre. En diverses anualitats, els recursos aconseguits han estat al voltant dels 95.000 euros. Amb aquesta quantitat el projecte es pot realitzar, però amb ajustaments excessius i amb dificultats per desenvolupar-lo de forma òptima. Tenint en compte que els recursos són sempre escassos, els responsables privilegien la remuneració dels professionals i la formació del professorat.  
   
   
   

Finançament

Al llarg dels anys s'ha anat consolidant una xarxa d'institucions de l'àmbit cultural i educatiu que donen suport a Cinema en curs a través de subvencions i d'ajuts. El finançament gairebé sempre ha arribat des dels departaments de cultura de l'administració. Per part de la Generalitat, primer van rebre el suport de l'EADC i l’ICIC, i després del CoNCA. El 2008 s'hi va incorporar l’Ajuntament de Barcelona a través de l’ICUB, la qual cosa va permetre un creixement notable del projecte i va propiciar que s’hi sumessin també la majoria d’ajuntaments de les localitats on es desenvolupen els tallers.  El 2011-2012 el projecte va rebre una subvenció decisiva de l’ICAA (Ministerio de Cultura) i un ajut de l’Obra social ‘la Caixa’.

Des de 2011, la desaparició del CoNCA i de la línia d’ajuts a projectes d’alfabetització artística, així com de qualsevol altra línia de subvencions a la que Cinema en curs es pugui acollir, ha situat el projecte en una situació de gran fragilitat pel que fa al seu finançament estructural.

Actualment les principals fonts de finançament de Cinema en curs són els ajuntaments i, des de 2014, dues institucions privades que aposten de manera important pel projecte: la Fundació Daniel i Nina Carasso i la Fundació ESCAC juntament amb SGAE. També des de 2014, Cinema en curs compta amb el suport de la Direcció General de Joventut de la Generalitat.

Són molt importants també les col·laboracions del Departament d'Ensenyament (amb el qual es treballa mitjançant conveni des del principi), la Filmoteca de Catalunya i la UPF. Tot i que no fan aportacions econòmiques, aquestes institucions faciliten ajuts en espècia, que si no existissin es traduirien en majors despeses.

El primer cedeix els equips de càmera i so, reconeix la formació dels docents (que va finançar durant dos anys), i acompanya i assessora el projecte. La Filmoteca de Catalunya organitza dues sessions de projeccions en sala i acull la jornada de cloenda. La UPF cedeix els espais per poder dur a terme les jornades de formació i treball de l'equip.

Equip professional

Direcció

Dues persones a dedicació plena, amb aptituds i coneixements de gestió i producció cultural, cinema i pedagogia.

Coordinació

Una persona a dedicació plena, amb coneixements de gestió cultural, dinamització i coordinació de grups, dedicada específicament a la producció i al seguiment dels tallers.

Elaboració de materials i/o formació

Equip variable de set persones, en funció de cada projecte anual, dels centres participants i de les disponibilitats professionals. Coneixements cinematogràfics, pedagògics, psicologia de la infància i la joventut, gestió cultural.

Assessorament psicopedagògic

Dues persones de suport per a la elaboració i seguiment del treball pedagògic. Pedagogcs, psicolegs, psicopedagogs.

Responsables dels tallers

21 persones des de la primera edició del projecte, el 2005. Especialites en cinema, amb coneixements teòrics i/o pràctics. Realitzen els tallers, segons la programació anual en cada centre. Estudis cinematogràfics i/o experiència professional.

Nombre i perfil dels destinataris

Entre 2.000 i 3.000 estudiants de primària i secundària, d’entre 3 i 18 anys de centres educatius de contextos geogràfics i socioculturals d’arreu de Catalunya. A més, participen en el projecte escoles i instituts de Galícia, Madrid, Argentina i Chile.

Sistema de participació dels joves

Els destinataris del projecte, els alumnes dels centres educatius, essencialment reben formació, però sempre a través de mètodes pràctics, interactius i participatius. Els tallers pretenen estimular la participació dels alumnes per tal que el coneixement final s’adquireixi a través de la pròpia experiència. El màxim exponent de la seva participació és la elaboració final del curtmetratge, del qual en són responsables i sobre el qual prenen les decisions, acompanyats i assessorats pels cineastes i els docents. En la trobada final, quan els alumnes comparteixen els films realitzats, ells mateixos decideixen l’exposició del seu treball i estableixen diàleg amb la resta d’alumnes dels altres centres d’arreu de Catalunya.

A més, tots els alumnes participen en l’avaluació del projecte durant el desenvolupament del mateix (especialment entre gener i febrer) i al finalitzar el seu procés. Aquesta avaluació es fa a través de textos escrits i de trobades presencials.

 

Sistema de participació associativa

L’organització que ha ideat el projecte, que l’impulsa, l’executa i en garanteix la viabilitat és una associació sense ànim de lucre, A bao a qu.

Sistema de cooperació transversal

En ser un projecte associatiu, no hi ha cooperació transversal possible.

Sistema de cooperació interinstitucional

En el projecte hi participen de forma coordinada les següents institucions:

  • Departament de Cultura de la Generalitat
  • Departament d’Ensenyament de la Generalitat
  • Institut de Cultura de la l’Ajuntament de Barcelona
  • Consorci d'Educació de Barcelona
  • Ajuntament dels municipis dels centres educatius
  • Fundació Daniel i Nina Carasso
  • Fundació ESCAC - SGAE
  • Filmoteca de Catalunya
  • Universitat Pompeu Fabra
  • Col·laboració amb institucions cinetogràfiques de França, Alemanya, Itàlia, Gran Bretanya i Portugal

Sistema d'avaluació

El projecte implica la integració de coneixement diversos entre els quals destaquem els pedagògics, els cinematogràfics i els propis de la gestió cultural. La dificultat d’aquesta integració és també uns dels valors fonamentals del projecte, de manera exigeix un sistema de seguiment i d’avaluació continuada al llarg de tot el curs en el qual participen de forma estable educadors, professionals del cinema i gestors del projecte.

Finalment, la participació directa dels alumnes en els treballs finals del projecte implica comptar també sempre amb les seves valoracions qualitatives.

Perquè l'hem triat

És un projecte impulsat per una associació que, tanmateix, aglutina la necessària participació d’instàncies de l’administració habitualment molt allunyades entre elles (Cultura i Ensenyament) i amb lògiques i funcionaments completament divergents. Aborda amb èxit un tema pendent tant per a la cultura, com per a l’educació com per a la dinamització juvenil: la integració estable i continuada d’ensenyaments artístics al sistema educatiu.

 

Punts forts


  1. Treballa amb els joves des de l’educació i la cultura a l’hora.

Cinema en Curs s’aproxima als joves des de perspectives poc habituals per a les polítiques explícites de joventut. Entra en els centres d’ensenyament per proposar un treball pedagògic però col·laboratiu a l’hora, i ho fa introduint una disciplina artística en el currículum escolar, tot això sense perdre de vista que els joves són el centre del projecte. La promoció del cinema es pot entendre com la finalitat del projecte, però també com un instrument per educar i fer créixer els alumnes-joves, de manera que casa dues finalitats diferents sense fer-les entrar en conflicte. És un exemple de projecte cultural i educatiu que s’acaba convertint pel seu propi contingut i desenvolupament en un projecte ideal per a les polítiques de joventut.

  1. Contribueix a la formació dels professionals que estan en contacte amb els joves

El projecte és molt exigent amb tots els professionals que hi intervenen. D’una banda, els mestres i professors dels centres educatius reben formació específica sobre cinema per poder-la introduir en el currículum escolar i col·laborar en la formació. D’una altra banda, els professionals del cinema s’han de familiaritzar amb el món educatiu i pedagògic. Uns i altres, a més, afronten el treball directe amb els joves des d’una perspectiva diferent a la que estaven a habituats. En cap moment se’ls explica que estiguin desenvolupant polítiques de joventut, però a la pràctica posen en marxa les tècniques habituals del treball sociocultural promovent la participació, les dinàmiques de grup i l’autonomia personal dels beneficiaris del projecte, els joves.

  1. Té un ampli abast territorial i posa en contacte joves de diferents zones

    En cada edició del projecte hi participen entre 2.000 i 3.000 estudiants de primària i secundària, d’entre 3 i 18 anys de centres educatius de contextos geogràfics i socioculturals d’arreu de Catalunya. Els centres d’ensenyament són d’arreu del país, i a banda de la diversitat territorial que això implica, aporten al diversitat interna de cadascun d’ells, amb alumnes de diferents procedències culturals. El creixent impuls del projecte europeu de Cinema en Curs, a més, facilitarà en el futur la trobada amb joves d’altres estats.
  1. Aporta coneixements i esperit crític als joves beneficiaris

El joves adquireixen coneixements cinematogràfics teòrics, però sobretot els porten a la pràctica. Tant com a espectadors crítics de cinema, com a autors d’una producció artística, converteixen l’experiència personal en un instrument de coneixement. A banda que el projecte pugui despertar vocacions puntuals per al món del cinema, és un generador de públic per a la cultura, amb coneixement de causa i esperit crític. Les resposables del projecte ens expliquen que Cinema en curs canvia la mirada dels joves.

  1. Implica una gran capacitat organitzativa i logística

Cinema en Curs, de fet, són 10 projecte integrats en un de sol. Els tallers per a cadascun dels centres d’ensenyament impliquen necessitats i solucions diferents, i en cada cas el projecte pot adquirir dimensions i direccions diverses. La gestió conjunta dels 10 subprojectes, per tant, implica una gran complexitat organitzativa. Si a això hi afegim la connexió final entre tots ells, la dimensió del projecte esdevené substancial. L’esforç que suposa el seu desenvolupament té pocs referents comparables en el marc de les polítiques de joventut actuals.

 

Pràctica professional

Les dues màximes responsables del projecte són Núria Aidelman i Laia Colell.

Núria Aidelman Feldman (Buenos Aires, 1979). Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la UPF i DEA en Études cinématographiques et audiovisuelles a la Universitat Paris III. Des de 2005 imparteix classes de fotografia i cinema a la UPF. Ha estat programadora de Xcentric i Gandules, i ha escrit articles a diverses publicacions i llibres col·lectius. Entre altres peces, ha co-realitzat el migmetratge Lai (2005). És membre fundadora d’A Bao A Qu.

Laia Colell Aparicio (Barcelona, 1979). Llicenciada en Humanitats per la UPF. El 2003 obté una beca per a realitzar a París el treball d’investigació del DEA en Humanitats per la mateixa universitat. Actualment treballa en la tesi doctoral i pertany al Grup de Recerca de la Bibliotheca Mystica et Philosophica Alois M. Haasde la UPF. Ha traduït llibres de cinema i filosofia, i és autora de diversos articles a revistes especialitzades. És membre fundadora d’A Bao A Qu.

Les responsables del projecte opinen

Cinema en curs és un dels pocs projectes estructurals d’introducció de la creació als centres educatius en horari lectiu i de la mà de professionals. A més, des dels inicis ha estat concebut com un programa amb vocació pública i no pas com una oferta educativa. Una de les principals dificultats és la manca de finançaments estructurals que permetin treballar a mig termini, poder planificar com a mínim a 2 anys vista i no haver de començar cada curs amb la incertesa total del pressupost i els suports de què es disposarà.

En contraposició, una de les satisfaccions més grans del projecte i una de les grans fonts d’aprenentatge pels qui l’organitzem i –creiem- per tots els que hi participen és constatar (i encara molt més en aquests moments tan difícils) que s’ha creat un equip de treball extraordinari, compartir les il·lusions, els reptes i el treball comú de mestres i professors que treballen amb alumnat molt divers i de professionals del cinema que mai abans no havien treballat amb nens i joves. Saber que tots fem i som Cinema en curs i que compartim unes conviccions i uns objectius comuns. Això fa que el projecte sigui realment fort i, ens atreviríem a dir, gairebé únic pel que fa al treball conjunt dels professionals de l'àmbit de la creació i de l'educació.

Pel que fa als reptes de futur, n’apuntem dos molt breument. Un és ampliar la repercussió dels films realitzats per l’alumnat. Ja és força gran a través de Festivals, projeccions i internet, però voldríem que fossin també una eina educativa. Lligat a aquest primer punt, hi ha la voluntat de tenir un web que permeti plasmar el resultat i alhora els recursos i metodologies generats per Cinema en curs durant aquests anys per tal que el projecte sigui útil a persones que no hi participen directament. Un segon repte –que s’ha fet especialment important en els darrers anys- és crear un espai de trobada, participació i aprenentatge per a exalumnes de Cinema en curs que volen seguir lligats al cinema i que no tenen recursos per fer-ho.

Per saber-ne més. Galeria fotografica

Per saber-ne més. Enllaços

Videos

Opinió

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l'apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

  • Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
  • Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
  •  Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
  • Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per optimitzar la vostra visita. Si continueu navegant esteu donant el vostre consentiment per acceptar les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. Per més informació, cliqueu l'enllàç.

ACEPTAR
Aviso de cookies
Share This