Guia de consulta

1.1. Entorn metropolità

Projectes executats en un municipi o territori de les comarques de l’Alt Penedès, del Baix Llobregat, del Barcelonès, del Garraf, del Maresme, del Vallès Oriental o del Vallès Occidental.

1.2. Catalunya Central

Projectes executats en un municipi o territori de les comarques de l’Anoia, del Bages, del Berguedà, d’Osona o del Solsonès.

1.3. Comarques gironines

Projectes executats en un municipi o territori de les comarques de l’Alt Empordà, del Baix Empordà, de la Garrotxa, del Gironès, del Pla de l’Estrany, de la Selva o del Ripollès.

1.4. Comarques lleidetanes

Projectes executats en un municipi o territori de les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Segrià, el Pla d’Urgell o l’Urgell.

1.5. Comarques tarragonines

Projectes executats en un municipi o territori de les comarques del Tarragonès, de l’Alt Camp, del Baix Camp, del Baix Penedès, de la Conca de Barberà o del Priorat.

1.6. Terres de l’Ebre

Projectes executats en un municipi o territori de les comarques del Baix Ebre, del Montsià, de la Ribera d’Ebre o la Terra Alta.

1.7. Pirineu

Projectes executats en un municipi o territori de les comarques de l’Alta Ribagorça, de l’Alt Urgell, de la Cerdanya, del Pallars Jussà o del Pallars Sobirà.

1.8. Catalunya

Projectes executats en el conjunt del territori català o en un àmbit territorial que supera el d’una de les classificacions anteriors.

2.1. Grup determinat

Projectes que s’adrecen específicament a un grup de joves determinat, reduït en nombre i perfectament identificat. Es pot tractar d’una colla o col·lectiu concret, o fins i tot als membres d’alguna organització formalment constituïda (associació, club, etc.)

2.2. Tram específic d’edat

Projectes que s’adrecen a totes les persones d’un territori concret incloses en un tram d’edat delimitat.

2.3. Grup circumstàncies especials

Projectes adreçats a totes les persones d’un territori concret que tenen com a denominador comú unes especials característiques o circumstàncies personals que tinguin a veure amb el gènere, la formació, situació econòmica o social, desavantatges físics o psíquics, etc.

2.4. Menys de 5.000 habitants

Projectes adreçats a tots els joves de poblacions o territoris amb menys de 5.000 habitants

2.5. Entre 5.000 i 15.000 habitants

Projectes adreçats a tots els joves de poblacions o territoris que tenen entre 5.000 i 15.000 habitants

2.6. Entre 15.000 i 30.000 habitants

Projectes adreçats a tots els joves de poblacions o territoris que tenen entre 15.000 i 30.000 habitants

2.7. Entre 30.000 i 100.000 habitants

Projectes adreçats a tots els joves de poblacions o territoris que tenen entre 30.000 i 100.000 habitants

2.8. Més de 100.000 habitants

Projectes adreçats a tots els joves de poblacions o territoris que tenen més de 100.000 habitants

3.1. Pública municipal

Projectes propis d’ajuntaments

3.2. Pública municipal mancomunada

Projectes propis de més d’un ajuntament

3.3. Pública consell comarcal

Projectes propis de consells comarcals

3.4. Pública diputació

Projectes propis d’una diputació provincial

3.5. Pública autonòmica

Projectes propis del Govern de la Generalitat

3.6. Associativa

Projectes propis d’entitats sense ànim de lucre que no han estat encarregats ni licitats per administracions públiques

3.7. Empresarial

Projectes propis de societats mercantils que no han estat encarregats ni licitats per administracions públiques

4.1. Directa pública

Projectes gestionats a través de recursos humans contractats directament per administracions públiques.

4.2. Pública externalitzada privada

Projectes licitats per alguna administració pública i gestionats per societats mercantils.

4.3. Pública externalitzada associativa

Projectes licitats per alguna administració pública i gestionats per entitats sense ànim de lucre.

4.4. Directa associativa

Projectes gestionats per entitats sense ànim de lucre que no han estat encarregats ni licitats per administracions públiques

4.5. Directa empresarial

Projectes gestionats per societats mercantils que no han estat encarregats ni licitats per administracions públiques.

4.6. Pressupostària

Projectes que destaquen per una excel·lent gestió pressupostària amb independència de qui en sigui el titular o el gestor

4.7. Recursos humans

Projectes que destaquen per una excel·lent gestió dels recursos humans amb independència de qui en sigui el titular o el gestor

4.8. Equipament físic

Projectes que destaquen per una excel·lent gestió d’un o diversos equipaments físics, amb independència de qui en sigui el titular o el gestor

Projectes que desenvolupen el seu contingut de forma preferent en un dels segünts àmbits d’actuació, des de la perspectiva i criteris propis de les polítiques de joventut.

5.1. Creativitat i expressió artística

Projectes que converteixen l’expressió artística en un instrument per complementar la formació integral dels joves, a través de l’exploració de la seva creativitat, del suport a l’experimentació artística, d’estímul a la producció, de suporta la difusió i, en termes generals per facilitat l’accessibilitat dels joves a qualsevol forma o manifestació cultural.

5.2. Mobilitat

Inclou mobilitat per raó de treball, d’estudis, d’oci o de turisme

5.3. Ocupació

Projectes que busquen garantir un bon accés dels joves al treball, facilitant la transició al món laboral des del període educatiu i que intenten reduir les dificultats i obstacles propis de la recerca de feina.

5.4. Vivenda

Inclou tots els programes que intenten facilitar l’accés dels joves a un habitatge digne i adequat a les seves necessitats.

5.5. Formació – Educació

Referida tant a l’educació pròpia del sistema reglat, com a la formació específica per a la preparació professional o formació continua.

5.6. Oci

Projectes que, d’una banda, miren de facilitar l’accés dels joves a oferts d’oci riques, útils i atractives, i d’una altra estimulen formes d’oci que constitueixin alternativa o complement a les que es basen únicament en el consum.

5.7. Salut i prevenció de riscos

Polítiques adreçades a preservar la salut dels joves i a prevenir les principals patologies que afecten el seu tram d’edat en àmbits com la sexualitat, els hàbits alimentaris o el consum de substàncies.

5.8. Política global

Projectes de desenvolupament global de la política de joventut d’un municipi o territori determinat. Pot tractar-se d’un pla local de joventut que es desenvolupa de forma excel·lent.

5.9. Inclusió

Programes adreçats a l’atenció de joves en situació d’exclusió o en risc de caure-hi, per raó d’origen (immigrats), de condicions de vida, de cultura o per circumstàncies personals especials (malalties, discapacitats, etc.)

5.10. Informació juvenil

Projectes de gestió de centres o punts d’informació juvenil o de serveis que deriven o depenen d’ells.

Projectes que excel·leixen en la gestió d’alguna de les seves fases de desenvolupament o en algun aspecte concret de la metodologia usada. Es trancta, per tant, de bones pràcitques en algun dels següents aspectes.

6.1. Elaboració del projecte

6.2. Planificació

6.3. Participació

6.4. Transversalitat

6.5. Avaluació

Tots els projectes que passen a formar del fons de bones pràctiques d’aquesta plataforma compleixen cinc requisits essencials. L’incompliment de qualsevol d’ells els exclou directament de la selecció. Son els següents.

Gestió professional

Només es contemplen projectes gestionats per professionals de les polítiques de joventut. És a dir, per treballadors remunerats, contractats explícitament per a desenvolupar la funció que efectivament duen a terme. En el cas de tractar-se d’un projecte del qual n’és titular o executor una organització associativa, es requereix igualment la professionalització. S’exclou, per tant, aquells projectes desenvolupats exclusivament per voluntariat.

Període mínim de gestió

El projecte ha d’haver estat avaluat durant un període mínim de vigència. És a dir, les virtuts o qualitats per les quals és escollit ha d’estar ben contrastades, i en cap cas han de poder ser degudes a circumstàncies casuals o fortuïtes. En funció de la naturalesa del projecte, aquest període mínim d’execució serà més llarg o curt; en qualsevol cas, serà necessari que com a mínim s’hagi desenvolupat de forma sencera un cicle complet (si es tracta d’un servei, per exemple, cal un any sencer de gestió; si es tracta d’un esdeveniment puntual, una edició completa…), i òptimament, dos cicles.

Aplicació directa amb usuaris

Els projectes d’aquest recull s’han d’haver dut a la pràctica en relació amb joves, o bé amb agents que afecten o intervenen en la vida dels joves, de manera que n’hagin estat usuaris o beneficiaris de forma directa o mediada. Per tant, s’exclou la simple planificació o disseny de projectes. La elaboració d’un pla de joventut, per exemple, no es tindrà en compte si no s’ha executat de forma real com a mínim durant un any.

Projectes oficials

La direcció o comandament de l’organització que executa el projecte l’ha d’haver aprovat explícitament. El projecte ha de formar part del pla d’actuació de la institució de forma explícita. S’exclouen, per tant, aquells projectes no recolzats formalment o que s’han desenvolupat contra el criteri o indicacions dels màxims responsables de la organització en qüestió.

Cinc criteris com a mínim

Per tal que un projecte sigui considerat com a bona pràctica haurà de ser valorat positivament com a mínim en cinc criteris dels que es descriuen en l’apartat següent.

Una comissió d’experts, constituïda com a Consell Avaluador, valora tots i cadascun dels projectes inclosos en aquesta plataforma. Per fer-ho, sotmet els projectes a un filtre de 30 criteris establerts prèviament.

Per tal que un projecte sigui qualificat com a bon pràctica haurà de complir suficientment cinc dels criteris definits.

Criteri 1. Projecte innovador

És un projecte innovador aquell que aporta alguna millora respecte als que són d’una naturalesa similar, ja sigui en el disseny, en els procediments o metodologia, els continguts de la intervenció o en el resultat obtingut.

Per aclarir si el projecte és innovador o no, ens podem fer les següents preguntes:

• Vol donar resposta a una situació nova?
• Introdueix serveis, funcions o activitats noves?
• Aporta millores en els processos administratius?
• Aporta canvis en els processos de producció?
• Descobreix necessitats juvenils noves o fa visibles probelmes ocults?
• Proposa noves formes organitzatives (òrgans, regulacions, etc.)?
• Proposa canvis en la relació entre l’administració i l’entorn immediat?
• Ofereix resultats clarament millors que els de projectes similars?

Criteri 2. Projecte transferible

És un projecte transferible aquell que pot ser aplicat amb èxit en un context diferent a aquell per al qual va ser dissenyat. Per detectar aquesta capacitat, cal observar si l’estructura del projecte és senzilla, si busca atendre una problemàtica de caràcter universal, no exclusiva de l’entorn en el qual s’aplica i si els elements necessaris del projecte són presents en qualsevol altre context.

Criteri 3. Projecte contextualitzat

És un projecte contextualitzat el que té com a especial virtut justament la contrària al criteri anterior: que ha estat específicament dissenyat per a un context determinat i que adapta amb tota precisió les seves característiques a la realitat en la qual vol intervenir. Cap política de joventut no pot basar totes les seves actuacions en aquest principi perquè no seria sostenible, però determinades problemàtiques, molt específiques d’un entorn determinat, requereixen projectes a mida, perfectament adaptats a les especials circumstàncies que el motiven. La pregunta adequada, en aquest cas, seria si la problemàtica que motiva aquest projecte es podria tractar o resoldre amb un disseny genèric, no específic. Si la resposta és negativa, probablement estarem davant d’un exemple de bona pràctica, segons aquest criteri.

Criteri 4. Projecte eficient

És un projecte eficient aquell que assoleix els objectius que s’ha plantejat inicialment amb economia de mitjans, és a dir, amb poca despesa i mínima utilització de recursos de tot tipus. Una bona manera de comprobar aquest criteri és comparant diferents edicions o anualitats del projecte. Si l’apliquem amb èxit amb menor despesa que en l’edició anterior, és que el projecte ha guanyat en eficiència. Com a prevenció, però, cal evitar la sobreexplotació dels recursos disponibles. És a dir, si l’esforç per aconseguir l’estalvi és extradordinari, el projecte no és eficient. L’esforç no ha de ser extraordinari sinó sostenible i estable en el temps.

Criteri 5. Projecte transformador

És un projecte transformador aquell que té la voluntat explícita d’incidir i aconseguir canvis en la societat. La voluntat de transformació fa referència a les condicions de vida de les persones joves, però també a aquells aspectes de l’entorn que hi influeixen. Això implica necessàriament un coneixement dels factors que afecten a la vulnerabilitat dels i de les joves i sobre els quals el projecte es proposa incidir.

Per facilitar la valoració es poden formular les següents preguntes:

• El projecte explicita aquesta voluntat d’incidència?
• Els responsables del projecte tenen coneixement dels factors sobre els que pretenen incidir?

Criteri 6. Projecte planificat

És un projecte planificat aquell que disposa d’un disseny previ (en el qual s’hi inclouen objectius, indicadors, processos, recursos necessaris, temporització, resultats, avaluació i revisió) el qual s’executa de forma raonablement semblant a com ha estat concebut.

Criteri 7. Projecte amb projecció

És un projecte amb projecció aquell que preveu en el seu disseny o planificació l’execució durant un període continuat de dos anys, com a mínim, durant els quals s’ha previst i efectivament es produeix un evolució raonada. És un projecte, per tant, que no es limita a preveure una única edició o un únic període anual.

Criteri 8. Projecte amb avaluació

És un projecte amb avaluació aquell que aplica efectivament un procés d’avaluació, sigui sobre la seva implementació (allò que el projecte fa en comparació a les previsions del disseny: beneficiaris, recursos, activitats, etc) o sobre el seu impacte real (grau de consecució dels objectius estratègics, atribució de la causalitat dels canvis a l’actuació realitzada). El procés avaluatiu haurà de contemplar aspectes qualitatius i quantitatius. El propòsit de l’avaluació pot ser ajudar a prendre decisions sobre el projecte, actuar com a instrument de gestió o facilitar la rendició de comptes a la ciutadania.

Criteri 9. Projecte flexible o evolucionat

És un projecte flexible aquell que ha tingut la capacitat d’evolucionar durant la seva aplicació per adaptar-se a les circumstàncies canviants de l’objecte, entorn o necessitats de la intervenció. És important remarcar que la flexibilitat té com a límit la solidesa dels objectius inicials del projecte. És a dir, l’evolució i els canvis són positius si permeten assolir els objectius plantejats inicialment. Si l’evolució porta a modificar els objectius inicials no es tracta d’una bona pràctica, perquè es donarà una d’aquestes dues circumstàncies: el projecte original ja no és necessari i, per tant, els canvis el converteixen en un projecte diferent de l’original, o bé el projecte original estava mal dissenyat o planificat.

Criteri 10. Projecte progressiu

És un projecte progressiu aquell que, de forma planificada, s’inicia amb un abast i recursos limitats (ja sigui per escassetat de recursos, ja sigui per estratègia o metodologia) que, de forma ponderada, es van ampliant per atendre de forma progressiva la totalitat dels objectius plantejats inicialment.

Criteri 11. Projecte independent

És un projecte independent aquell que s’ha mantingut i consolidat al llarg del temps malgrat hagin canviat la tendència política o ideològica i els interessos dels governants de la institució o organització titular del projecte.

Criteri 12. Projecte professional

És un projecte professional aquell que aporta unes condicions objectives de treball correctes des del punt de vista professional als seus responsables tècnics (retribució adequada, nivell de responsabilitat equilibrat, adequació dels coneixements i aptituds a la feina encarregada, reconeixement adequat a les feines resoltes amb correcció o èxit i tractament digne a col·laboradors externs i suports diversos com estudiants en pràctiques o voluntariat).

Criteri 13. Projecte consolidat

És un projecte consolidat aquell que s’ha executat, amb un desenvolupament i resultats satisfactoris, segons objectius i indicadors prèviament determinats, durant un període mínim de quatre anys.

Criteri 14. Projecte cohesionat

És un projecte cohesionat aquell que s’executa mercès a un treball excel·lent de relació tècnica entre la totalitat dels membres de l’equip que l’executa. Aquest treball excel·lent implica seguiment i coordinació tècnica estable i periòdica, avaluació continuada, comunicació interna constant i organitzada, participació i possibilitat d’aportacions de tots els membres de l’equip en les diferents fases de desenvolupament, consulta oberta i petició d’opinió en totes les decisions estratègiques i retorn personalitzat a totes les propostes, aportacions, preguntes i demandes de suport.

Criteri 15. Projecte participat per joves

És un projecte participat per joves aquell en el qual es preveu en el propi disseny i planificació la participació activa de tots o part significativa dels joves que són objecte de la intervenció. La participació pot no produir-se per raons externes imponderables, però ha d’haver estat prevista de forma clara en el projecte. No es considera participació la simple presència o assistencia a esdeveniments com a receptors o destinataris de l’acció, sinó la intervenció efectiva en alguna fase i procés del projecte amb alguna capacitat efectiva i visible de decisió sobre els continguts i desenvolupament del projecte.

Criteri 16. Projecte participat per entitats

És un projecte participat per entitats aquell en el qual es preveu en el propi disseny i planificació la participació activa de les entitats o organitzacions cíviques de tot tipus (sense limitacions de tipus legal) que representen els agents implicats o destinataris de les intervencions previstes. La participació pot no produir-se per raos externes imponderables, però ha d’haver estat prevista de forma clara en el projecte. No es considera participació la simple presència o assistencia a esdeveniments de representants de les entitats, com a receptors o destinataris de l’acció, sinó la intervenció efectiva de les organitzacions en alguna fase i procés del projecte amb alguna capacitat efectiva i visible de decisió sobre els continguts i desenvolupament del projecte.

Criteri 17. Projecte transversal

És un projecte transversal aquell que es desenvolupa, inclòs el seu disseny i planificació, en cooperació entre diferents àrees o departaments de responsabilitat tècnica, de manera que cadascun d’ells aporta el seu coneixement especialitzat i recursos de tot tipus de forma complementària. Es considera treball en cooperació aquell que posa en comú, amb l’adopció prèvia d’acords sobre la capacitat decisòria i l’aportació de recursos de cadascú, el potencial de treball de diferents unitats professionals. Ens referim genèricament a l’administració i, per tant, a diferents departaments o àrees sectorials, però podríem també, potencialment, referir-nos a diferents àrees de responsabilitats en grans organitzacions associatives, del tercer sector o del món empresarial. Cal tenir present que la virtut o necessitat del treball transversal consisteixen en la capacitat de cada unitat tècnica d’aportar una perspectiva diferent del món juvenil en raó de la seva especialitat.

Criteri 18. Projecte interdisciplinar

És un projecte interdisciplinar aquell que per a la seva execució fa un ús col·laboratiu de dues o més disciplines acadèmiques que tenen en comú el fet de contemplar els joves com a objecte d’estudi o intervenció, amb la participació de professionals o especialistes de cadascuna d’elles.

Criteri 19. Projecte interinstitucional

És un projecte interinstitucional aquell que es desenvolupa, inclòs el seu disseny i planificació, en cooperació entre diferents institucions i/o administracions, de manera que cadascun d’ells aporta un àmbit competencial determinat o una àrea d’interessos i coneixements específic, a més d’uns recursos concrets, sempre de forma complementària. Es considera treball en cooperació aquell que posa en comú, amb l’adopció prèvia d’acords sobre la capacitat decisòria i l’aportació de recursos de cadascú, el potencial de treball de diferents institucions i/o administracions. Ens referim genèricament als diferents nivells de l’administració (europea, estatal, autonòmica, provincial, comarcal i local), però podríem també, potencialment, referir-nos a diferents institucions representatives d’espais d’interès per als joves (consells de joventut, centres universitaris, moviments cívics, fundacions, centres d’estudis o recerca…). La simple subvenció econòmica d’una administració al titular del projecte no aporta la consideració d’interinstitucional si no hi ha aportació tècnica, de criteris, de coneixements, de continguts o de capacitat decisòria.

Criteri 20. Projecte inclusiu

És un projecte inclusiu aquell que preveu de forma explícita en els seus continguts el respecte a la diferència (per raó de qualsevol circumstància física, social, cultural, econòmica o de qualsevol altre tipus), la igualtat d’oportunitats en l’accés a recursos públics i privats destinats al desenvolupament personal i grupal dels joves, i la realització d’intervencions efectives per a la reducció o eliminació de barreres per assolir aquests finalitats.

Criteri 21. Projecte transgressor

És un projecte transgressor aquell que aposta pel risc i que permet la transgressió en la mesura que deriva de l’interès, necessitat o voluntat juvenil. El projecte es manté malgrat el seu contingut pugui afectar de manera potencialment negativa a la institució o administració titular a causa d’implicacions socials, morals o ideològiques que incideixen en una part de l’opinió pública, dels dirigents de la institució titular del projecte o de grups d’interès que hi puguin estar vinculats.

Criteri 22. Projecte comunicat

És un projecte comunicat aquell que, tant en les fases de disseny, com d’execució i resultats, es trasllada adequadament a la ciutadania i específicament als seus usuaris potencials, fent un ús eficaç dels mitjans de comunicació, de les tècniques de promoció i màrqueting més adequades i superant les dificultats d’accessibilitat relacionades amb la difusió. Serà especialment destacable constatar la capacitat d’explicitar els objectius i criteris que motiven la intervenció i les finalitats assolides.

Criteri 23. Projecte en xarxa

És un projecte en xarxa aquell que fa un ús eficaç dels mitjans tecnològics disponibles per a la comunicació i el desenvolupament dels seus continguts, amb especial atenció per les anomenades xarxes socials i els seus mitjans derivats. Cal remarcar que no ens referim a l’ús de les tecnologies només per a la difusió del projecte sinó també per integrar-les en el desenvolupament dels seus continguts concrets, com a instrument de gestió, com a vehicle per a la participació, per al treball en xarxa entre diferents institucions i administracions, per a desenvolupar continguts amb sistemes de creació i desenvolupament comunitaris i per a qualsevol innovació que sigui resultat explícit d’aplicacions tecnològiques.

Criteri 24. Projecte compartit

És un projecte compartit aquell que, a banda de l’èxit en el propi desenvolupament, disposa d’una política clara de difusió entre el sector professional. Els continguts, tècniques, metodologies, resultats i decisions tècniques s’exposen amb profusió en trobades professionals, seminaris, publicacions, espais de formació i de coordinació tècnica, amb la voluntat d’enriquir el debat especialitzat i oferir la pròpia experiència i coneixement al conjunt de la comunitat professional.

Criteri 25. Projecte documentat

És un projecte documentat aquell que elabora continguts descriptius en totes les seves fases (disseny, projecte, planificació, execució, avaluació, memòries), usant tants suports com sigui possible (paper, tecnològic i en xarxa, audiovisual), amb precisions tècniques que puguin resultar útils per a altres professionals, tant en el moment present, per ampliar coneixements tècnics, com en el futur, per a recerques tècniques i històriques. Especial valor per a aquells projectes que acabin generant alguna proposta teòrica o metodològica que contribueixi a assentar coneixement i praxi en el sector de les polítiques de joventut.

Criteri 26. Projecte reconegut

És un projecte reconegut aquell que recull el reconeixement explícit d’àrees o departaments de l’administració, de sectors professionals, d’autoritats públiques i polítiques, d’organitzacions cíviques i del tercer sector o del món empresarial, les quals valorin la qualitat dels seus continguts o resultats i de les seves aportacions tècniques o metodològiques. Especial valor per als reconeixements que arribin d’àmbits competencials o sectors professionals diferents dels de les polítiques de joventut.

Criteri 27. Projecte sostenible

És un projecte sostenible aquell que inclogui de forma explícita criteris de respecte mediambiental i que en la seva aplicació compleixi normes estrictes per mesurar i limitar el consum energètic, usi energies renovables, respecti l’entorn natural, gestioni correctament els residus, eviti tota forma de contaminació i promogui l’educació ambiental.

Criteri 28. Projecte ben finançat

És un projecte ben finançat aquell que diversifica les seves fonts d’ingressos, que contempla i assoleix nivells remarcables d’autofinançament amb recursos propis i que assoleix un grau limitat de dependència de la subvenció pública.

Criteri 29. Projecte patrocinat

És un projecte patrocinat aquell que aconsegueix un percentatge remarcable de finançament privat per la via del mecenatge o el patrocini, sense que aquest fet condicioni, limiti o modifiqui essencialment els seus continguts i objectius.

Criteri 30. Projecte jove

És un projecte jove aquell que, al marge de quina sigui la instància que l’executi finalment o que n’assumeixi la titularitat, sigui el resultat d’una proposta o demanda explícita dels joves en sentit genèric o d’algun sector o col·lectiu determinat, de manera que la intervenció atengui de forma explícita necessitats o peticions juvenils.

Els integrants del Consell Avaluador de la plataforma de bones pràctiques treballen de forma permanent per mantenir-la al dia i actualitzar-la. Els següents experts són o han estat membres del consell en algun moment.

Jordi Bertran

Núria Galán

Enric Miró

Carles Viñas

Oriol Martin

Actualment el Consell Avaluador el formen:

Emilia Corona

Santi Caño

Maria Teresa Clotet

Pep Montes (coordinador)

Pep Guasch (suport tècnic)

Pensada per a la dinamització i foment de la participació professional en la plataforma de bones pràctiques.

Manuel Cortés

Ruth Dencàs

Víctor Saló

Joan Gelabert

Marina Rahola

Anna Cabestany

El funcionament de la plataforma es regeix per un seguit de normatives, elaborades i propostades pel Consell Avaluador i aprovades per la Junta Directiva de l’AcPpJ. Són les següents:

Incorporació de nous projectes

Actualització de projectes

Projectes finalitzats

Xarxa territorial

Composició i renovació del Consell Avaluador