Guia de consulta

En l’apartat Projectes trobareu totes les propostes de bones pràctiques incloses en aquesta plataforma amb un llistat simple. Aquesta és la manera més senzilla i directa d’accedir als projectes: clicant damunt de cadascun d’ells.

Però el nombre de projectes s’anirà incrementant a mesura que la comissió d’experts en vagi incorporant de nous. Cada cop serà més complicat trobar les bones pràctiques que responguin als interessos de cadascun dels usuaris. Per aquesta raó hem dissenyat un sistema de classificació de projectes que permet una cerca ràpida i precisa.

En la columna de l’esquerra trobeu el cercador de projectes amb sis eixos de classificació. Podeu seleccionar el paràmetre que més us interessi d’un o més eixos, i el cercador us oferirà la tria dels projectes que responen a les vostres necessitats.

Tot seguit us aclarim els criteris de classificació que hem seguit per definir els paràmetres de cadascun dels eixos per tal que feu una selecció acurada.

Eix 1. Territorial

1.1. Entorn metropolità

Projectes executats en un municipi o territori de les comarques de l’Alt Penedès, del Baix Llobregat, del Barcelonès, del Garraf, del Maresme, del Vallès Oriental o del Vallès Occidental.

1.2. Catalunya Central

Projectes executats en un municipi o territori de les comarques de l’Anoia, del Bages, del Berguedà, d’Osona o del Solsonès.

1.3. Comarques gironines

Projectes executats en un municipi o territori de les comarques de l’Alt Empordà, del Baix Empordà, de la Garrotxa, del Gironès, del Pla de l’Estrany, de la Selva o del Ripollès.

1.4. Comarques lleidetanes

Projectes executats en un municipi o territori de les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Segrià, el Pla d’Urgell o l’Urgell.

1.5. Comarques tarragonines

Projectes executats en un municipi o territori de les comarques del Tarragonès, de l’Alt Camp, del Baix Camp, del Baix Penedès, de la Conca de Barberà o del Priorat.

1.6. Terres de l’Ebre

Projectes executats en un municipi o territori de les comarques del Baix Ebre, del Montsià, de la Ribera d’Ebre o la Terra Alta.

1.7. Pirineu

Projectes executats en un municipi o territori de les comarques de l’Alta Ribagorça, de l’Alt Urgell, de la Cerdanya, del Pallars Jussà o del Pallars Sobirà.

1.8. Catalunya

Projectes executats en el conjunt del territori català o en un àmbit territorial que supera el d’una de les classificacions anteriors.

Eix 2. Dimensió del grup diana

2.1. Grup determinat

Projectes que s’adrecen específicament a un grup de joves determinat, reduït en nombre i perfectament identificat. Es pot tractar d’una colla o col·lectiu concret, o fins i tot als membres d’alguna organització formalment constituïda (associació, club, etc.)

2.2. Tram específic d’edat

Projectes que s’adrecen a totes les persones d’un territori concret incloses en un tram d’edat delimitat.

2.3. Grup circumstàncies especials

Projectes adreçats a totes les persones d’un territori concret que tenen com a denominador comú unes especials característiques o circumstàncies personals que tinguin a veure amb el gènere, la formació, situació econòmica o social, desavantatges físics o psíquics, etc.

2.4. Menys de 5.000 habitants

Projectes adreçats a tots els joves de poblacions o territoris amb menys de 5.000 habitants

2.5. Entre 5.000 i 15.000 habitants

Projectes adreçats a tots els joves de poblacions o territoris que tenen entre 5.000 i 15.000 habitants

2.6. Entre 15.000 i 30.000 habitants

Projectes adreçats a tots els joves de poblacions o territoris que tenen entre 15.000 i 30.000 habitants

2.7. Entre 30.000 i 100.000 habitants

Projectes adreçats a tots els joves de poblacions o territoris que tenen entre 30.000 i 100.000 habitants

2.8. Més de 100.000 habitants

Projectes adreçats a tots els joves de poblacions o territoris que tenen més de 100.000 habitants

Eix 3. Titularitat

3.1. Pública municipal

Projectes propis d’ajuntaments

3.2. Pública municipal mancomunada

Projectes propis de més d’un ajuntament

3.3. Pública consell comarcal

Projectes propis de consells comarcals

3.4. Pública diputació

Projectes propis d’una diputació provincial

3.5. Pública autonòmica

Projectes propis del Govern de la Generalitat

3.6. Associativa

Projectes propis d’entitats sense ànim de lucre que no han estat encarregats ni licitats per administracions públiques

3.7. Empresarial

Projectes propis de societats mercantils que no han estat encarregats ni licitats per administracions públiques

Eix 4. Gestió

4.1. Directa pública

Projectes gestionats a través de recursos humans contractats directament per administracions públiques.

4.2. Pública externalitzada privada

Projectes licitats per alguna administració pública i gestionats per societats mercantils.

4.3. Pública externalitzada associativa

Projectes licitats per alguna administració pública i gestionats per entitats sense ànim de lucre.

4.4. Directa associativa

Projectes gestionats per entitats sense ànim de lucre que no han estat encarregats ni licitats per administracions públiques

4.5. Directa empresarial

Projectes gestionats per societats mercantils que no han estat encarregats ni licitats per administracions públiques.

4.6. Pressupostària

Projectes que destaquen per una excel·lent gestió pressupostària amb independència de qui en sigui el titular o el gestor

4.7. Recursos humans

Projectes que destaquen per una excel·lent gestió dels recursos humans amb independència de qui en sigui el titular o el gestor

4.8. Equipament físic

Projectes que destaquen per una excel·lent gestió d’un o diversos equipaments físics, amb independència de qui en sigui el titular o el gestor

Eix 5. Àmbit d’actuació

Projectes que desenvolupen el seu contingut de forma preferent en un dels segünts àmbits d’actuació, des de la perspectiva i criteris propis de les polítiques de joventut.

5.1. Creativitat i expressió artística

Projectes que converteixen l’expressió artística en un instrument per complementar la formació integral dels joves, a través de l’exploració de la seva creativitat, del suport a l’experimentació artística, d’estímul a la producció, de suporta la difusió i, en termes generals per facilitat l’accessibilitat dels joves a qualsevol forma o manifestació cultural.

5.2. Mobilitat

Inclou mobilitat per raó de treball, d’estudis, d’oci o de turisme

5.3. Ocupació

Projectes que busquen garantir un bon accés dels joves al treball, facilitant la transició al món laboral des del període educatiu i que intenten reduir les dificultats i obstacles propis de la recerca de feina.

5.4. Vivenda

Inclou tots els programes que intenten facilitar l’accés dels joves a un habitatge digne i adequat a les seves necessitats.

5.5. Formació – Educació

Referida tant a l’educació pròpia del sistema reglat, com a la formació específica per a la preparació professional o formació continua.

5.6. Oci

Projectes que, d’una banda, miren de facilitar l’accés dels joves a oferts d’oci riques, útils i atractives, i d’una altra estimulen formes d’oci que constitueixin alternativa o complement a les que es basen únicament en el consum.

5.7. Salut i prevenció de riscos

Polítiques adreçades a preservar la salut dels joves i a prevenir les principals patologies que afecten el seu tram d’edat en àmbits com la sexualitat, els hàbits alimentaris o el consum de substàncies.

5.8. Política global

Projectes de desenvolupament global de la política de joventut d’un municipi o territori determinat. Pot tractar-se d’un pla local de joventut que es desenvolupa de forma excel·lent.

5.9. Inclusió

Programes adreçats a l’atenció de joves en situació d’exclusió o en risc de caure-hi, per raó d’origen (immigrats), de condicions de vida, de cultura o per circumstàncies personals especials (malalties, discapacitats, etc.)

5.10. Informació juvenil

Projectes de gestió de centres o punts d’informació juvenil o de serveis que deriven o depenen d’ells.

Eix 6. Metodològic

Requisits de bones pràctiques

Tots els projectes que passen a formar del fons de bones pràctiques d’aquesta plataforma compleixen cinc requisits essencials. L’incompliment de qualsevol d’ells els exclou directament de la selecció. Son els següents.

Gestió professional

Només es contemplen projectes gestionats per professionals de les polítiques de joventut. És a dir, per treballadors remunerats, contractats explícitament per a desenvolupar la funció que efectivament duen a terme. En el cas de tractar-se d’un projecte del qual n’és titular o executor una organització associativa, es requereix igualment la professionalització. S’exclou, per tant, aquells projectes desenvolupats exclusivament per voluntariat.

Període mínim de gestió

El projecte ha d’haver estat avaluat durant un període mínim de vigència. És a dir, les virtuts o qualitats per les quals és escollit ha d’estar ben contrastades, i en cap cas han de poder ser degudes a circumstàncies casuals o fortuïtes. En funció de la naturalesa del projecte, aquest període mínim d’execució serà més llarg o curt; en qualsevol cas, serà necessari que com a mínim s’hagi desenvolupat de forma sencera un cicle complet (si es tracta d’un servei, per exemple, cal un any sencer de gestió; si es tracta d’un esdeveniment puntual, una edició completa…), i òptimament, dos cicles.

Aplicació directa amb usuaris

Els projectes d’aquest recull s’han d’haver dut a la pràctica en relació amb joves, o bé amb agents que afecten o intervenen en la vida dels joves, de manera que n’hagin estat usuaris o beneficiaris de forma directa o mediada. Per tant, s’exclou la simple planificació o disseny de projectes. La elaboració d’un pla de joventut, per exemple, no es tindrà en compte si no s’ha executat de forma real com a mínim durant un any.

Projectes oficials

La direcció o comandament de l’organització que executa el projecte l’ha d’haver aprovat explícitament. El projecte ha de formar part del pla d’actuació de la institució de forma explícita. S’exclouen, per tant, aquells projectes no recolzats formalment o que s’han desenvolupat contra el criteri o indicacions dels màxims responsables de la organització en qüestió.

Cinc criteris com a mínim

Per tal que un projecte sigui considerat com a bona pràctica haurà de ser valorat positivament com a mínim en cinc criteris dels que es descriuen en l’apartat següent.

Criteris de valoració

Una comissió d’experts, constituïda com a Consell Avaluador, valora tots i cadascun dels projectes inclosos en aquesta plataforma. Per fer-ho, sotmet els projectes a un filtre de 11 criteris establerts prèviament. Aquests nous criteris són una nova proposta que engloba, simplifica i expandeix els antics 30 criteris, que van estar en ús del 2012 al 2020.

Per tal que un projecte sigui qualificat com a bon pràctica haurà d’aconseguir una valoració mínima de 50/100 punts.

Criteri 1: Contextualització i planificació

Inclou els passats criteris de projecte contextualitzat (3), projecte transformador (5), projecte planificat (6), projecte amb projecció (7), projecte amb avaluació (8), projecte flexible o evolucionat (9), projecte interdisciplinari (18).

És un projecte que té un coneixement multidimensional del context i dels factors de l’entorn que influeixen en els joves que influeixen en una problemàtica dels joves en la qual es vol incidir. Amb aquest objectiu, ha estat específicament dissenyat per a fer front amb tota precisió a la realitat en la qual vol intervenir, amb la intenció d’aconseguir canvis en la societat amb una visió interdisciplinària (criteris 3 i 18).

Per això, el projecte ha realitzat un disseny previ on s’inclouen objectius, indicadors, processos, recursos necessaris, temporització, resultats, seguiment, avaluació i revisió (criteris 6 i 8). A més, s’ha previst o s’ha realitzat durant un període continuat de dos anys – com a mínim – per una consecució i evolució raonada per aconseguir aquests objectius (criteri 7 i 9).

Criteri 2: Innovació

Inclou el passats criteri de projecte innovador (1) i projecte en xarxa (23)

És un projecte que aporta alguna millora respecte als que són similars, donant resposta a una situació nova amb una voluntat d’incidència i d’aconseguir un canvi en la societat o amb polítiques i pràctiques prèvies (criteri 1).

A més, es valorarà positivament l’ús de tecnologies i xarxes socials integrades en el desenvolupament dels seus continguts concrets, com a instrument de gestió, com a vehicle per a la participació, per al treball en xarxa entre diferents institucions i administracions, per a desenvolupar continguts amb sistemes de creació i desenvolupament comunitaris i per a qualsevol innovació que tingui resultat explícit d’aplicacions tecnològiques (criteri 23).

Criteri 3: Reproductibilitat

Inclou el passat criteri de projecte transferible (2).

És un projecte transferible i/o reproduïble aquell que pot ser aplicat amb èxit en un context diferent d’aquell per al qual va ser dissenyat. Cal observar si l’estructura del projecte és senzilla, si busca atendre una problemàtica de caràcter universal, no exclusiva de l’entorn en el qual s’aplica i si els elements necessaris del projecte són presents en qualsevol altre context.

Criteri 4: Viabilitat

Inclou els passats criteris de projecte independent (11), projecte consolidat (13) i projecte transformador (5).

És un projecte viable aquell que és capaç de mantenir-se i consolidar-se amb un mínim de 4 anys (criteri 13), malgrat canvis en tendència política i/o ideològica (criteri 11) i amb capacitat de mantenir-se en el temps un cop finalitzi per la visió transformadora del projecte (criteri 5).

Criteri 5: Participació juvenil

Inclou els passats criteris projecte participat per joves (15) i projecte jove (30).

És un projecte on els joves beneficiaris i/o objecte de la intervenció participen des del seu disseny i planificació fins a la seva implementació. Per tant, aquest projecte és part del resultat d’una proposta o demanda explícita dels joves en sentit genèric o d’algun sector o col·lectiu determinat, fent front a les necessitats i peticions juvenils.

Criteri 6: Aliances i capacitat cooperativa

Inclou els passats criteris de projecte participat per entitats (16), projecte transversal (17) i projecte interinstitucional (19). També estaria en línea amb l’ODS17.

Valorar si és un projecte on hi ha una participació activa en el disseny, la planificació i implementació d’entitats o organitzacions cíviques de tota mena que representen els agents implicats o destinataris, àrees o departaments de responsabilitat tècnica dins l’administració pública i/o amb altres institucions i/o administracions. Per tant, existeix un treball en cooperació posant en comú, amb l’adopció prèvia d’acords sobre la capacitat decisòria i l’aportació de recursos de cadascú, el potencial de treball de diferents unitats, entitats i institucions.

Criteri 7: Inclusivitat, diversitat i perspectiva de gènere

Inclou els antics criteris de projecte inclusiu (20) i projecte amb perspectiva de gènere (31).

Valorar si és un projecte que preveu el respecte a la diferència (física, social, cultural, de gènere, econòmica o de qualsevol altre tipus), per garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés a recursos públics i privats, amb la introducció de mesures efectives per a la reducció o eliminació de barreres per assolir aquestes finalitats.

A més, es valorarà positivament l’ús de la transversalitat de gènere en els indicadors i objectius, d’una observació de les conseqüències en homes i dones i/o l’ús d’eines d’anàlisis del gènere per a les diferents fases del projecte.

Criteri 8: Transparència

Inclou els antics criteris de projecte comunicat (22), projecte en xarxa (23), projecte compartit (24), projecte documentat (25) i projecte reconegut (26).

Valorar si és un projecte on hi ha transparència en els continguts, tècniques, metodologies, resultats, finançament i decisions; les quals es troben obertes tant a la ciutadania i als beneficiaris (criteri 22); així com al conjunt de la comunitat professional (criteri 24). Per això es valorarà la informació i documentació disponible, publicacions i seminaris realitzats presentant el treball, l’ús de materials per fer difusió i comunicació (criteri 25), així com a les xarxes socials (criteri 23); i possibles reconeixements per part de les àrees o departaments de l’administració, ONGs i societat civil o actors privats (criteri 26).

Criteri 9: Sostenibilitat

Inclou l’antic criteri de projecte sostenible i afegeix l’alineació amb els ODS, ampliant la visió de sostenibilitat únicament amb el medi ambient.

És un projecte sostenible aquell que inclou de forma explícita criteris de respecte mediambiental, seguint normes estrictes per mesurar i limitar el consum energètic, l’ús d’energies renovables, la gestió dels residus, evitar formes de contaminació i promogui l’educació ambiental. Tot i això, seguint la visió de l’Agenda 2030, s’afegiran l’adequació dels projectes amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, incloent-hi elements de sostenibilitat social, remarcant aquells en relació amb l’educació, la igualtat de gènere o el treball digne.

Criteri 10: Professionals

Inclou els antics criteris de projecte professional (12) i cohesionat (14).

És un projecte significant en l’àmbit professional quan aporta unes condicions objectives de treball correctes des del punt de vista professional als seus responsables tècnics (retribució adequada, nivell de responsabilitat equilibrada, adequació dels coneixements i aptituds a la feina encarregada, reconeixement adequat a les feines resoltes amb correcció o èxit i tractament digne a col·laboradors externs i suports diversos com estudiants en pràctiques o voluntariat). A més, demostra un treball excel·lent de relació tècnica entre la totalitat dels membres de l’equip, amb un excel·lent seguiment, coordinació, comunicació i participació, oberta i transparent en les diferents fases del projecte.

BONUS! Criteri 11: Economia i finançament

Inclou els antics criteris de projecte eficient (4), projecte progressiu (10), projecte ben finançat (28) i projecte patrocinat (29).

És un projecte eficient, assolint els objectius que s’ha plantejat inicialment amb una despesa mínima i un ús limitat de recursos de tota mena, incrementant-los de forma ponderada per atendre de forma progressiva els objectius – si és necessari.

A més, es valorarà positivament aquells projectes que han diversificat les seves fonts d’ingressos, amb nivells remarcables d’autofinançament i/o amb finançament privat, reduint la dependència de la subvenció pública.

El Consell Avaluador

Els integrants del Consell Avaluador de la plataforma de bones pràctiques treballen de forma permanent per mantenir-la al dia i actualitzar-la. Els següents experts són o han estat membres del consell en algun moment.

Oriol Martin

Actualment el Consell Avaluador el formen:

Santi Caño