Plataforma de Bones Pràctiques és un punt de trobada dels professionals de joventut i una eina útil per a la millora dels programes que desenvolupen arreu del país.
Presentem el recurs de la Jornada de Bones Pràctiques en l’àmbit de Joventut 2022
El passat 30 de novembre, vam celebrar la Jornada de Bones Pràctiques en l’àmbit de joventut 2022. L’acte, que va tenir lloc a l’espai Jove Joan Amades de Manresa, va comptar amb la participació de més d’una vintena de professionals de joventut de tot el territori.
El passat 30 de novembre, vam celebrar la Jornada de Bones Pràctiques en l’àmbit de joventut 2022. L’acte, que va tenir lloc a l’espai Jove Joan Amades de Manresa, va comptar amb la participació de més d’una vintena de professionals de joventut de tot el territori.
Durant la jornada, es van presentar els tres últims projectes en adherir-se a la plataforma: Agents de Salut (Cambrils), Catalitza (Manresa), i el Voluntariat ambiental i social de Calldetenes. A més els participants van poder participar en un debat obert on van compartir experiències amb la resta de professionals.
Si no vas poder assistir a l’acte, o vols més informació sobre tot el que es va viure a la jornada, pots consultar el Recurs de Bones Pràctiques en l’àmbit de Joventut 2022. En aquest recurs trobaràs informació destacada sobre cadascun dels projectes, links d’interès per a ampliar-ne la informació, i un resum de les idees més rellevants que van sorgir durant el debat.
Recordeu que pròximament obrirem una nova crida, perquè si no ho heu fet encara, presenteu els vostres projectes, com a candidats a adherir-se a la plataforma. Estigueu atents a les nostres xarxes socials o consulteu el nostre web.
Les polítiques de Joventut per a l’escenari post-Covid
El passat 25 de novembre de 2021 vam dur a terme les Jornades del Bones Pràctiques “Polítiques de Joventut per a l’escenari post-Covid” a Valls.
El passat 25 de novembre de 2021 vam dur a terme les Jornades del Bones Pràctiques “Polítiques de Joventut per a l’escenari post-Covid” a Valls. Aquest espai de trobada tenia dos objectius principals:
Donar a conèixer tres bones pràctiques en l’àmbit de la joventut i reconèixer el treball de les professionals de joventut arreu del territori.
Potenciar el diàleg i la xarxa entre els i les professionals de joventut per a reflexionar sobre el futur de les polítiques en un escenari post-pandèmia.
La jornada va ser promoguda per l’Associació Catalana de Professionals de Joventut i hi van participar els projectes de Crea2 (Lleida), Nits Insòmnia (Cornellà de Llobregat) i XarXaJoves (Barcelonès i Segrià). Era oberta a tothom que treballés o estigués interessat en la joventut i la formació, i va reunir un grup de professionals interessats en l’àmbit de la joventut. En total, vam comptar amb 33 participants, tot un èxit tenint en compte la situació epidemiològica del moment.
Aquest recurs que ara us oferim és fruit d’aquest treball col·laboratiu i té com a objectiu fer-vos arribar la informació dels projectes participants i de les reflexions realitzades en les taules de treball posteriors en els àmbits de l’ocupació, l’oci nocturn alternatiu i la salut mental.
Perfil, dades i opinions dels participants de les jornades de bones pràctiques 2017
El 2017 és l’any de la quarta edició de les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut.
El 2017 és l’any de la quarta edició de les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut. Els punts d’encontre i debat que acompanyen el projecte i plataforma i que es celebraven a Figueres (5/10), Cambrils (26/10), La Seu d’Urgell (9/11) i el Prat de Llobregat (26/11). Sumant així un total de 16 municipis que ja les han acollides, juntament amb Balaguer, Barcelona, Girona, Lleida, Manresa, Mollerussa, Olot, Palafrugell, Reus, Tarragona, Tortosa i Vic.
L’any 2016 vam iniciar un sistema de inscripcions que ens ajuda a saber el perfil i tenir dades de les persones que s’interessen per les jornades. Per les quatre, hi ha hagut un total de 104 inscripcions i un 74,03% han estat fetes per dones (77). La majoria són professionals de joventut i de diversos perfils i àrees. I la majoria, treballen en o per l’administració local o comarcal. Només hi ha tres persones que no treballen amb joves directament. Les edats majoritàries estan a la franja entre els 28 i els 42 anys. I provenen de 61 municipis diferents, des d’Alp fins a Barcelona. El seu interès inicial per les jornades ha estat semblant al del 2016: per conèixer els projectes que es presentaven (58’4%), per la temàtica que es tractava (30’7%), perquè els hi ha recomanat (5%) o per altres motius (6%).
Alhora de celebrar-se les jornades, l’assistència va ser inferior amb un total de 69 participants (35 persones menys de les que es van apuntar) sense comptar a cada jornada, les/els professionals que presentaven les bones pràctiques o projectes, les persones que dinamitzaven el debat, les responsables Polítiques del municipi, les de la junta i l’equip tècnic del projecte i l’AcPpJ.
Valoracions de les jornades per part dels participants
“Crec que ens serveix per veure experiències interessants de companys d’altres territoris per tal d’avaluar la Viabilitat de fer-ho al nostre àmbit de treball i idoneïtat. Moltes vegades tot està inventat i provat i només cal posar-ho en funcionament seguint aquestes pautes”. Mireia Grangé, dinamitzadora al debat de la jornada de Figueres.
Un cop acabades les jornades, es va enviar un formulari de valoració. Un 100% ha estat satisfet amb el que ha viscut. O bé perquè les jornades li semblen un bon punt de trobada per a professionals que promouen la reflexió per la nostra professió (80%) o perquè han conegut una bona pràctica (20%). Respecte a les dues parts de les jornades, sobre la presentació de la bona pràctica/projecte i sobre el debat posterior, majoritàriament hi ha hagut una opinió d’interès notable per el que es va exposar i debatre.
També preguntàvem sobre el que creien que aportaven les jornades en el seu àmbit de treball. Es destaca que “les jornades suposen un parèntesi en el dia a dia i ajuden a reflexionar, ordenar idees, inspirar-se a través de les experiències presentades i conèixer persones que viuen amb passió la seva professió”. La part del debat apareix com un espai clau “on sorgeixen les necessitats de les/els professionals de joventut que hi participen, a on es comparteix idees i solucions”.
Aquí teniu una llista d’aportacions de les jornades segons els i les participants del 2017:
Conèixer altres pràctiques aplicades al territori i la col·laboració entre diferents serveis per un mateix fi
Compartir des de la vivència i experiència
Ampliar coneixements, noves idees, mètodes i punts de vista fruït de l’aprenentatge
Contactes amb altres professionals
Capacitat de desenvolupar nous projectes
Millorar la qualitat de les intervencions i conèixer altres programes
A aspectes a millorar, les persones participants van apuntar 4 temes a tenir en compte o valorar per les següents edicions:
Tenir més informació prèvia i concreta tant de les bones pràctiques o projectes que es presenten com dels continguts de les jornades
Presentar propostes que més enllà de bones practiques també tinguin un punt innovador.
Dinàmica i estructura al debat
Començar més d’hora i la possibilitat de retransmetre-ho per streaming
De la #bpjoventut2017: l’àmbit educatiu espai privilegiat per treballar la participació. Reflexió: replantejament d’espais “instituts” no com a aquells llocs ”odiosos” sinó llocs amables i en xarxa amb altres equipaments territori @AcPpJ @JovesPrathttps://t.co/b8unDKFsUg
Des de l’AcPpJ volem donar les gràcies a l’interès de tothom qui va participar a les Jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut del 2017. Volem agrair especialment la col·laboració de les i els responsables de les bones pràctiques: Cristina Cano i Alba Pascual (Àngels de Nit), José Giménez, Marta Solano Bolet i Juan Carlos Martínez (En Trajecte) i Joan Gelabert i Núria Sala (Comissió d’Alumnes). I a Ricard Faura per introduir-nos en els projectes digitals i Catlabs. També, donar les gràcies a les dinamitzadores i dinamitzadors dels debats de les jornades, Mireia Grangé i Josefina Piñol (Figueres), Roc Massaguer (Cambrils), Carlos Enjuanes (La Seu d’Urgell) i Erica Busto (El Prat de Llobregat).
I per últim, la gran acollida per part de les i els professionals de les Oficines Joves de l’Alt Empordà i l’Alt Urgell i el Serveis de Joventut de Cambrils i El Prat del Llobregat.
Al 2018, més!
Us recordem que a la plataforma teniu la informació al detall de les noves bones pràctiques introduïdes aquest 2017: Comissió d'alumnes (Olot) + En Trajecte (Terrassa) + Àngels de Nit (Bages) https://t.co/MXinA39WED#bpjoventut2017pic.twitter.com/xSAdTdI19s
Bones pràctiques en joventut 2014/15: memòria d’una campanya il·lusionant
Efectivament, la temporada passada fou la primera on s’han gestionat i dut a terme totes les accions i activitats necessàries per a complir amb els objectius marcats a l’inici de la creació d’aquesta plataforma.
Per aquest motiu, hem decidit realitzar el primer informe de resum i anàlisi de la feina feta, amb l’objectiu de contribuir a la millora continuada d’aquesta eina, plataforma i projecte.
S’han incorporat noves bones pràctiques a la plataforma, s’han actualitzat pràcticament totes les que ja hi eren, el web ha incorporat canvis i millores substancials, s’ha renovat el Consell Avaluador, s’han revisat els criteris de selecció, s’han realitzat jornades de presentació de la plataforma i dels seus projectes amb una nodrida participació i amb espais per a la reflexió i el debat, s’ha comptabilitzat i avaluat la incidència del projecte en la xarxa i la plataforma ha despertat la curiositat i l’interès d’espais professionals rellevants, externs a la pròpia organització.
Que la temporada 2014/15 hagi estat valorada com la primera en què s’ha desenvolupat el projecte en la seva globalitat ens mostra també que la seva maduració és progressiva i lenta. El projecte va ser ideat com una proposta a llarg termini i, per tant, la seva progressió pausada no ha de ser un problema si els resultats són prou adequats. Però és interessant obrir una reflexió sobre els mitjans de què es disposa per desenvolupar-lo. Es combinen, d’una banda, les tasques voluntàries i les aportacions desinteressades de professionals i membres de l’AcPpJ amb l’encàrrec professional, d’altra banda, per gestionar el nucli central del projecte amb la voluntat de garantir-ne la continuïtat i la coherència. Però el projecte es desenvolupa sobretot per la voluntat del col·lectiu professional, implicat en l’enfortiment del sector i en la generació d’instruments que aportin valor afegit a la professió. En canvi, podem percebre amb relativa facilitat que el projecte milloraria la seva capacitat de generar continguts i de tenir presència pública si es trobessin els mecanismes adequats per promoure la participació dels professionals i la seva implicació, intensiva (aportació de continguts) i extensiva (creixement del nombre de col·laboradors): la prioritat del treball per aquest 2015/16 s’orientarà cap a l’ampliació del cercle de professionals que hi col·laboren, que hi fan aportacions efectives i que, en conseqüència, milloren potencialment la capacitat de treball.
Per un altre costat, els més de dos anys de treball efectiu del projecte ens permeten apuntar determinades conclusions interessants, derivades de la descripció de les bones pràctiques, de les opinions que han merescut i de la participació dels professionals de joventut en els espais d’anàlisi, de debat, de les jornades. Però aquestes conclusions planen per damunt del projecte en forma d’impressions generals, de certeses compartides verbalment, de reflexions fetes en el marc de petits grups o com a resultat dels diàlegs que s’han generat en les activitats que acompanyen la plataforma. La bona feina de base que hem aconseguit posar en marxa, cal afegir-hi doncs, a partir d’ara, una major capacitat de concretar resultats, de generar conclusions tècniques validades pel col·lectiu professional i que, per tant, siguin útils per a la tasca quotidiana dels treballadors en l’àmbit de la joventut.
El tercer aspecte que hem volgut posar en consideració en aquesta memòria té a veure amb la mecànica de treball del projecte. Hem posat en marxa un sistema de generació de continguts ambiciós, que requereix espais de reflexió i coneixement tècnic i que, al mateix temps, fa necessària una logística complexa per a fer-lo possible. Per tant, i per la continuïtat futura del projecte dependrà en bona mesura de l’adaptació de les tasques i mecanismes de treball a les possibilitats reals de tirar-les endavant. És així com plantegem com a repte immediat, repensar i millorar en tot allò que calgui els mecanismes seguits fins ara per aconseguir noves propostes de bones pràctiques, per fer-ne l’actualització periòdica dels continguts, per impulsar-ne la difusió, per promoure el diàleg i la discussió tècnica i per visualitzar i fixar els seus resultats i conclusions de manera que siguin realment útils per als professionals.
La temporada 2015/16 de les bones pràctiques ha començat!
Què ens deixen les jornades de bones pràctiques del 2016? Aportacions, debats oberts i altres valoracions
Aquest any s’ha complert la tercera edició de les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut.
Aquest any s’ha complert la tercera edició de les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut. Accions complementàries i vitals que acompanyen el projecte i plataforma i que cada cop s’apropen més al seus objectius originals: esdevenir espais de relació i vincle efectiu i afectiu entre professionals, ser espais de debat, reflexió i aportació de propostes sobre aquells temes que ocupen, preocupen i són d’interès pel sector. Els espais i debats sorgeixen, gràcies a l’exemple pràctic i tècnic que aporten els nous projectes de bones pràctiques introduïts aquest 2016 a la plataforma.
Tot seguit en fem anàlisi de les jornades. Des del perfil dels i de les participants, fins als temes de debat tractats a les jornades d’enguany, les aportacions i reflexions, i la valoració final d’aquesta edició.
Perfil dels I de les participants a les jornades
-Dona, professional de joventut que treballa per una administració local i de, més o menys, 36 anys.
A través del formulari d’inscripció, es van recollir una sèrie de dades que dibuixaven el perfil dels i de els participants a les jornades de bones pràctiques d’aquest 2016. A les quatre, hi ha hagut un total de 148 inscripcions i quasi el 80% han estat dones (105). La majoria són professionals de joventut, 123 (83’1%), i la resta, altres professionals o joves, que principalment van interessar-se per la jornada de Manresa. Les edats majoritàries estan a la franja entre els 32 i els 39 anys (46 persones, 10 amb 36 anys). Els professionals provenen de diversos llocs de treball però la majoria treballen en municipis o a nivell comarcal. I venen d’Andorra, la Seu d’Urgell, Ripoll, Sant Joan de Vilatorrada, Alcanar, Tortosa, Amposta… fins a un total de 73 municipis diferents. El seu interès per les jornades ha estat per conèixer els projectes que es presentaven (48’3%), per la temàtica que es tractava (32’4%), perquè els hi ha recomanat (12’4%) o per altres motius (6’9%).
A Espai Jove Art Total (Tortosa) hi està implicat tothom perquè tothom tracta o treballa amb joves. A. Moreno i A. Almazan #bpjoventut2016pic.twitter.com/YJnTTBLvA4
Les polítiques de joventut per a la millora de les condicions socials de les persones joves
Amb la presentació de la bona pràctica Intervenció al carrer de Lleida, per part de Jenny Chiquero i Juanjo Rodríguez, coordinada des de les Regidories de Joventut i Serveis Personals de la Paeria, a Tortosa es va donar peu al debat sobre la relació de les polítiques de joventut i les polítiques socials entorn als joves. O, de com i quin tipus de treball fan per la millora de les condicions dels joves i dels joves en risc, les i dels professionals de joventut. ⇒ Presentació del projecte Intervenció al carrer a Tortosa
— Associació Catalana de Professionals de Joventut (@ACPJoventut) September 27, 2016
Les respostes són complexes d’argumentar per a que s’entenguin, perquè les polítiques de joventut actuen sobre intangibles. Intangibles però, absolutament vitals per a les persones joves. I a Tortosa ho van deixar clar diversos participants. Jordi Castells, per exemple, apunta que “Les polítiques de joventut són un eina per conèixer l’estat de la qüestió i poder incidir-hi amb una mica més de recursos. Joventut potser no incideix directament en les condicions socioeconòmiques de les persones, però els pot dotar d’eines per a que siguin més autònoms i competitius”. Un altre dels participants comenta que ´fan un plantejament global inclusiu preventiu”. I un altre que “ajuden en la relació que els joves tenen entre sí i amb el seu entorn. Potencien les capacitats del jovent per poder desenvolupar-se socialment i laboralment i així poder adquirir una feina que respongui a les seves expectatives”. Una participant també es creu que aquestes donen “un enfocament més precís dels projectes que es necessiten per implementar amb població juvenil. Crec que es fa una anàlisis més crítica i es donen unes solucions més directes i eficients”
Per un altre costat, ja s’ha repetit més d’una vegada que els serveis de joventut, espais o oficines joves, són les primeres portes d’entrada de l’administració per a les persones joves, un fet ja, evident i clau. I un èxit de les polítiques i del treball dels i de les professionals de joventut. Gràcies a la conducció del debat de Toni Polo, President de l’Esplai Blanquerna, a Tortosa, també es va debatre sobre l’estar a prop de la realitat dels joves, del seu dia a dia “Les polítiques de Joventut són molt importants de cara a oferir al jove un marc ampli de ventalls de possibilitats en molts àmbits. Cal treballar al carrer per estar a prop del jove, per conèixer-lo i per a poder oferir-li alternatives adients. El jove ha de sentir que en el seu territori es fan coses pensades per a ells i per a millorar el seu futur”, “Crec que s’hauria d’aprofundir en el lligam dels joves amb la realitat social a la que pertanyen”.
Els temes pendents de l’avaluació en els projectes de prevenció I la relació d’altres professionals amb les persones joves
Mireia Grangé i Josefina Piñol, tècniques de joventut del Consell Comarcal de Ribera d’Ebre ens van presentar a Olot, la bona pràctica Kant per la Igualtat, que treballa en l’àmbit de la prevenció de la violència de gènere entre joves a la comarca. La proposta servia per generar un debat posterior sobre la relació educativa i treball dels i les professionals de joventut amb les emocions, sentiments i conductes de les persones joves. La dinamització d’aquest debat va anar a càrrec de Júlia Mas Maresma, membre del projecte Ella. ⇒ Presentació del projecte Kant per la Igualtat a Olot
Es fa palès que en l’àmbit de les emocions, costa ser objectius. La subjectivitat hi va implícita, les professionals, els joves, reaccionen, senten i es comporten de maneres diverses i diferents. A Olot es va discutir més sobre l’avaluació i impacte dels projectes de prevenció o de campanyes realitzades des dels serveis de joventut i impulsades pels professionals, que dels mateixos projectes o del treball en les emocions. Si es capta l’atenció dels joves i si es canvien o modifiquen els seus hàbits a través d’aquestes propostes. Quin és el paper dels joves en aquests projectes? Subjectes o objectes? Com fer una avaluació estricta d’aquests projectes? Més preguntes que respostes.
'Els canvis en els joves, les persones, arriben pel terreny emocional, no el racional' Pere Soler @MI_JS. Continua el debat #bpjoventut2016
Però es va arribar a una pregunta clau: com podem aconseguir que professionals que atenen joves des d’àrees sectorials (ocupació, educació, habitatge….) aprenguin a relacionar-se amb els i les joves? Aquí, rescatem algunes opinions i propostes interessants dels i de les participants. A l’Oficina Jove del Bages, per exemple, ens expliquen que formen aquests professionals des de la mateixa oficina. Una de les participants esmentava que “a través de formació tipus taller i treball transversal amb els professionals de joventut. El professional de joventut ha de ser capaç de sumar a l’equip de treball altres professionals que dominen altres camps que afecten al jove. El concepte equip ampli en una organització o supraorganització”. El treball en xarxa i el contacte directe amb altres professionals i àrees, sembla bàsic per aconseguir-ho.
El debat sempre suculent entre la cultura, joventut i els joves
La bona pràctica de La Ciutat a cau d’orella de Tarragona, presentada per un dels seus responsables, Siscu Guirró, ens facilitava el debat clàssic entre cultura i joventut a Manresa. Laura Fusté, tècnica de joventut i referent de la bona pràctica BaumannLab, dinamitzava del debat. L’engegava amb una bateria de quinze preguntes. Ens centrem però, en una pregunta clau generada a través del debat, per resumir diverses aportacions de les i els participants: que creus que aporten les polítiques de joventut i la nostra feina a la cultura i a la comunitat? ⇒ Presentació del projecte La Ciutat a cau d’orella a Manresa
“Les polítiques de joventut són claus per al desenvolupament dels joves a nivell integral i per a la inclusió dels mateixos a la societat. Incidir en aspectes culturals, com a la resta d’àmbits que tenen a veure amb els joves, és important perquè aquesta esdevingui accessible per al col·lectiu i perquè puguin prendre part d’ella mateixa i alhora sentir-se partícips en la pròpia comunitat. Cal que les polítiques de joventut treballin perquè els joves puguin participar de la cultura, gaudir-ne i ser creadors”, argumenta una de les participants. En aquesta última línia també es comenta que la nostra feina ajuda “A fer visible els joves com a potencial de canvi cultural, a que es compti amb ells no només com a “usuaris” culturals sinó com a creadors i aportadors de formes diferents i noves de cultura. També com hereus de les tradicions i de la cultura popular”. Núria Bonfill Babià creu que “aporten en certa manera una activitat de promoure entre els joves, tot i que també per les altres persones, sense posar etiquetes, les diferents formes de tenir cultura i comunicació, crec que la aportació de les polítiques de joventut són importants, ja que promouen també la manera de ser lliures, es a dir, aporten un pensament més liberal, un pensament que és independent, cadascú es fa la seva visió de les aportacions de les polítiques. No ens lliguen, no ens marquen obligacions, ens deixen ser”.
Es fa també incís en la manera i formes de treballar des de les polítiques de joventut “qualitat tècnica pel què fa a llenguatges, metodologies, aproximacions a col·lectius juvenils, gestió de compromisos tècnics-polítics i reconeixement amb, per a i dels i les joves”. Núria Boronat creu que “qualsevol acció que fem per a joves o qualsevol que sorgeix d’un acompanyament a una persona jove l’enriqueix culturalment tant a ell/a com al seu entorn: contribueix al seu bagatge, experiència i riquesa com a persona”. I Sílvia Canals pensa que “Joventut no és només cultura, Joventut és present en tots els àmbits (salut, esports, educació, medi ambient…) i per tant cal pensar i actuar més enllà de l’acció únicament cultural. Tot plegat és molt més complex, sobretot quan es tracte de municipis relativament petits, i que per tant encara és més evident que Joventut és present en tots els àmbits d’actuació”
Les persones joves com agents de la comunitat
Alejandra Almazan i Anna Moreno, professionals de joventut, ens van presentar a Balaguer, Espai Jove Art Total, la bona pràctica a on estan implicades diverses àrees i programes de l’Ajuntament i la ciutat de Tortosa. El projecte ens encetava a la capital de la Noguera un debat atractiu sobre el treball comunitari que fan els professionals de joventut. També sobre la participació del jovent vers la comunitat, el seu grau d’implicació, rellevància i compromís. ⇒ Presentació d’Espai Jove Art Total a Balaguer
Dani Marín, referent en la bona pràctica dels Pressupostos Participatius, va dinamitzar l’últim debat de les jornades. I primer de tot, que entenem per comunitat? S’arribava més o menys a l’acord entre les i els participants que “la comunitat està formada per persones que conviuen en un espai territorial concret i en comú, i que conviuen amb altres agents com entitats i serveis, que interactuen i hi tenen un vincle. I, “que el treball comunitari fomenta aquest vincle i treball en xarxa”. Un dels participants senyala que “s’ha de tenir en compte l’opinió dels joves i les necessitats que tenen i a partir d’aquí, quines coses poden aportar dins la seva comunitat. Els joves són un element clau dins l’àmbit on viuen, per tant cal escoltar les seves opinions per tal que se’n faci ressò”. Entre la majoria de participants es vincula el treball comunitari amb joves, el que actua a favor de la seva implicació per una convivència en el territori, “és molt important la implicació de les persones joves en la comunitat i en els processos comunitaris per tal de potenciar la seva participació ciutadana, i conscienciar-los que la seva implicació activa és fonamental per aconseguir una transformació en el seu entorn”. I un altra aportació, “La millor forma en que el jovent pot contribuir en aquesta convivència és ser-ne partícips, fet que ajuda a enfortir els vincles amb la comunitat i a sentir-se responsable del bon funcionament i la cohesió d’aquesta”.
— Associació Catalana de Professionals de Joventut (@ACPJoventut) October 25, 2016
Des de l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ), impulsora del projecte i plataforma de bones pràctiques, es creu que han estat les millors jornades de bones pràctiques, la millor edició. Almenys, en assistència i participació. 40 participants les jornades de Tortosa i Olot, aforament complert a Manresa (60 persones) i 22 professionals a Balaguer. Un total de 162 professionals, polítics i joves entre les quatre jornades. I la participació, ja ho heu pogut llegir, s’extreuen força aportacions interessants i a tenir en compte pel dia a dia del treball en joves i per les polítiques de joventut d’aquest país. El fet d’haver reduït el número de presentacions de bones pràctiques (de 3 al 2015 a 1 per jornada el 2016), ha suposat poder aprofundir en el coneixement dels projectes presentats i ha ampliat més l’espai del debat posterior sobre la temàtica corresponent. Entre presentació i debat, es convidava a un refrigeri que alhora convidava també, a ser punt de trobada i vincle entre professionals.
Després de cada jornada enviàvem un qüestionari de valoració als participants. Entre un 75 i un 80% que el van respondre, consideren les jornades com un bon punt de trobada per a professionals i que promouen la reflexió per la nostra professió. Recullen bona nota els projectes presentats i els debats posteriors, encara que la temàtica i debat a Olot rep algunes critiques. El tema “el treball emocional amb els joves” es percep confús, costa de debatre i és un tema immaterial i molt subjectiu. Caldria haver acotat més sobre que, entre l’emocional, es volia tractar.
També han aparegut comentaris respecte el tipus de presentació dels projectes, on potser tocaria afinar més en el guió. El seu contingut ha estat ben valorat però caldria posar-hi més ordre per a poder aportar més eines als professionals. I respecte als debats posteriors, alguns participants s’han manifestat més a favor d’extreure’n conclusions in situ, poder, inclús, tenir preguntes abans per a tractar un cop engegui la jornada (deures).
Per acabar, es valora molt positivament apropar les jornades als municipis, a les comarques. Una aposta de l’AcPpJ que ja va incorporar l’any passat i que es pensa continuar en aquest sentit els propers anys. O sigui que, tard o d’hora, les jornades seran al teu poble o ciutat.
Anàlisi de les 13 primeres bones pràctiques de la plataforma (2013)
Durant 2012 es va realitzar la recerca, anàlisi, selecció i descripció dels projectes inclosos en el primer grup de bones pràctiques, amb el qual s’ha posat en funcionament aquesta plataforma.
Al llarg de tot l’any, l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut, amb el suport de la Direcció General de Joventut de la Generalitat, i d’acord amb l’Observatori Català de la Joventut, va desenvolupar el projecte. Per fer-ho, es va encarregar la coordinació i redacció de textos al soci Pep Montes, amb el suport del tècnic de l’entitat, Pep Guasch. El resultat d’aquesta llarga feina s’ha visualitzat en aquest web a partir del primer trimestre de 2013.
En aquest apartat de la plataforma s’aniran incloent, de forma periòdica, textos d’anàlisi realitzats a partir del coneixement i estudi dels projectes seleccionats i en base també a les opinions que hi vagin abocant els usuaris. Abans de desenvolupar els continguts d’aquest primer article, però, cal precisar algun aspecte que ajudarà a entendre la seva estructura i els seus resultats pràctics.
En cap cas s’ha d’entendre aquesta plataforma com un espai de competició entre projectes per dilucidar quin és el millor o quin assoleix un major grau d’excel·lència. No busquem els millors projectes sinó els projectes que millor assoleixen els objectius que es plantegen els seus responsables i que amb més rigor desenvolupen tècniques d’intervenció pròpies de les polítiques de joventut. El context de cada projecte és definitori del seu abast i de la seva evolució i, per tant, resultaria absurd pretendre establir comparacions, i encara menys rànquings de qualitat. L’única comparació que estimem oportuna i útil és la que s’estableix entre cada projecte i la seva pròpia evolució. De quina manera es consolida en el territori, de quina manera millora resultats al llarg dels anys o de les seves edicions, i de quina manera es transforma per adaptar-se a la realitat canviant.
Tampoc no pretenem l’exhaustivitat territorial. La recerca de projectes, tal com ja veurem més endavant, no ha estat sistemàtica ni és el resultat d’una pentinada intensiva del país. La detecció de projectes interessants s’ha realitzat a partir dels coneixements i experiència pràctica del Consell d’Avaluació, dels membres de la junta directiva de l’AcPpJ i, en termes generals, dels socis de l’entitat. De la selecció de projectes que apareix en la plataforma, per tant, no és pertinent obtenir conclusions ni extrapolacions amb validesa estadística. L’objectiu de la plataforma és detectar i mostrar projectes interessants, i no pas fer un estudi de la qualitat general de les polítiques de joventut a Catalunya, per bé que les dades obtingudes podrien ser d’interès per a algú que sí ho pretengués fer.
S’observarà que hi ha territoris amb més quantitat de projectes i d’altres més minvats o, fins i tot, sense cap projecte. Aquesta dada pot ser indicativa de la debilitat de les polítiques de joventut en una zona determinada, però pot ser també que sigui deguda només a l’absència de professionals que tinguin un bon coneixement d’aquesta part del territori o, fins i tot, de la poca presència de membres de l’AcPpJ en ell.
En certa manera, la concepció oberta i col·laborativa d’aquesta plataforma aspira a guanyar presència territorial i a ampliar els àmbits temàtics dels projectes inclosos mercès a la participació dels professionals. El primer grup de projectes inclosos a la plataforma vol ser un estímul, un primer impuls per animar els seus usuaris a enriquir-la amb les seves opinions i aportacions. Ha de quedar clar, per tant, que la no inclosió d’un projecte determinat en la plataforma no s’ha d’atribuir necessàriament a una valoració negativa del mateix. Les causes poden ser diverses i circumstancials.
Ara bé, sí que pretenem garantir que tots els projectes inclosos tenen un nivell de qualitat suficient com per ser observats i presos com a exemple de bona pràctica, com a model d’intervenció adequat i eficaç. Ens interessa especialment observar de quina manera la construcció dels projectes s’ha adaptat a les necessitats específiques del territori per al qual han estat concebuts i de quina manera les tècniques de treball pròpies de les polítiques de joventut han contribuit a consolidar un projecte que té resultats clars i constatables entre la població jove.
Per això s’entén també que no pretenem convertir els projectes inclosos a la plataforma en exemples a “copiar” en qualsevol territori o realitat. Una de les idees centrals de les que partim és que les polítiques de joventut requereixen sempre i en tots els casos un contacte estable i permanent amb la seva realitat, una adaptació a l’entorn que en modela les característiques i defineix el seu caràcter, les actuacions de què es composa i fins i tot els recursos que s’hi apliquen.
És així que la “còpia” que ens interessa promoure no és la del projecte complet, sinó la dels criteris seguits, la de les tècniques emprades, la de les metodologies triades, la de la capacitat constant d’avaluació i revisió dels projectes. Malgrat això, és probable que molts dels projectes puguin ser aplicats en altres territoris o entorns de forma mimètica, senzillament perquè es donen circumstàncies molt similars o perquè permeten iniciar així una nova dinàmica de treball. No volem pas frenar aquesta possibilitat, però sí que volem insistir en el fet que no entenem les propostes de bones pràctiques com a models ideals i inamovibles de projectes que s’han de clonar si hom preten treballar bé en les polítiques de joventut. De fet, ens interessa més el “com” fem les coses, que no pas quines coses concretes fem.
I justament per aquesta raó destaquem dues característiques de què hem volgut dotar aquesta plataforma. En primer lloc, volem garantir el seguiment dels projectes triats. No ens conformem a penjar a la plataforma un projecte que en un moment determinat ha estat interessant. Ens interessa veure com evoluciona, si les caracterísiques que el fan interessant es mantenen, es consoliden o si, per contra, es van diluint, si perden força i si els manca constància. Aproximadament dada sis mesos demanarem noves dades als responsables dels projectes i els proposarem que actualitzin la informació de què disposem. D’aquesta manera en podrem seguir la pista i tindrem un instrument per valorar la seva vida útil. Hem vist ja massa reculls de bones pràctiques que són simplement una fotografia puntual del projecte, la informació del qual envelleix ràpidament i perd actualitat. Els reculls, per tant, deixen de ser-nos útils al cap de pocs mesos d’haver estat creats. No voldríem que passés el mateix amb aquesta plataforma.
I la segona característica que resulta vital per a aquesta iniciativa és el paper dels professionals. En tots els projectes hi ha un apartat dedicat a destacar l’opinió dels seus responsables tècnics. A més de totes les dades que recollim, ens interessa conèixer les valoracions dels professionals que són en l’ànima de cada projecte. Els demanem que ens expliquin amb quines dificultats s’enfronten, què aprenen en el transcurs del projecte, quins aspectes s’han de millorar i a quines conclusions tècniques són capaços d’arribar a partir de la seva experiència pràctica. Ens agradaria que fos justament aquesta part la que s’endugués millors valoracions de la proposta o, com a mínim, la que fos més usada i consultada.
A principis de 2012 l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ) va fer una crida a tots els seus associats per tal que fessin arribar a la coordinació tècnica de l’entitat dades sobre projectes que ells consideressin interessants. Havien de ser projectes ben plantejats, ben executats, suficientment dotats econòmicament i en recursos humans i amb resultats correctes. Els demanàvem projectes que ells esmentarien sense recança si algú els demanés exemples posititus.
En paral·lel, ens vam posar en contacte amb l’Observatori Català de la Joventut, depenent de la Direcció General de Joventut de la Generalitat, per demanar-los informació i orientació sobre criteris de valoració de projectes. Hi vam intercanviar opinions i ens van facilitar documents sobre treballs teòrics o de reflexió realitzats al voltant de possibles bones pràctiques en l’àmbit de les polítiques de joventut.
Es va elaborar un primer guió en el qual s’establien pautes per a l’admissió de projectes de bones pràctiques i criteris de valoració per establir la seva idoneïtat per incloure’ls al recull. Aquest primer document es va sotmetre a l’opinió del Consell d’Avaluació, un grup d’experts triat per la Junta Directiva de l’AcPpJ, amb la missió d’assessorar i fer seguiment del procés de tria. Els membres del consell inicial han estat Enric Miró, Jordi Bertran, Carles Viñas i Núria Galán, amb la coordinació de Pep Montes i el suport tècnic de Pep Guasch.
El consell va revisar, debatre i acordar tots els elements inclosos en aquell primer document i el va redactar de forma definitiva. En la guia de consulta d’aquesta mateixa plataforma es descriuen els sis eixos triats per classificar els projectes, els cinc requisits d’admissió de projectes i els trenta criteris de valoració.
Gràcies a la resposta dels socis a la crida realitzada, es va recollir 63 propostes de projectes d’arreu de Catalunya per incloure´ls al primer recull de bones pràctiques. Aplicant els requisits d’admissió i avaluant els projectes a partir dels trenta criteris fixats, el Consell Avaluador en va seleccionar tretze, que són els que constitueixen el primer grup o recull de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut.
L’entorn metropolità i les comarques lleidatanes s’enduen el major nombre de projectes, amb tres a cadascuna d’aquestes zones. Darrera seu hi ha les bones pràctiques aplicades a la Catalunya Central, a les comarques gironines i les que abasten la totalitat del territori català, amb dues per a cadascun d’aquests àmbits territorials. A les comarques tarragonines trobem un únic projecte, i cap a les terres de l’Ebre i al Pirineu.
La majoria de projectes, d’altra banda, s’apliquen en poblacions de més de 100.000 habitants. En municipis o territoris amb una població de 30.000 a 100.000 habitants en trobem dos, i tres bones pràctiques s’executen en entorns d’entre 15.000 i 30.000 habitants. Només comptem amb un projecte per a municipis de 5.000 a 15.000 habitants. Tres dels projectes s’adrecen a un col·lectiu o tram d’edat determinat.
Per la banda de la titularitat dels projectes, trobem una àmplia majoria de propostes desenvolupades per l’administració local: set. D’ells, cal destacar que n’hi ha un que s’aplica de forma mancomunada entre diversos municipis. Els consells comarcals n’impulsen dos i els tres restants són propis d’organitzacions associatives.
Els àmbits amb major representació de projectes són el de creativitat i expressió artística i formació-educació, amb set cadascun. Els projectes d’inclusió hi van al darrera, amb sis propostes de bones pràctiques, seguits de prop pels d’oci, amb cinc. La resta de modalitats ens ofereixen dos projectes cadascuna, excepte els àmbits d’ocupació i vivenda, per als quals no disposem de cap proposta.
Pel que fa a les metodologies d’interès treballades en els projectes del recull, veiem que nou de les bones pràctiques destaquen per l’impuls de la participació, vuit per l’elaboració del projecte, set per la planificació de la seva execució, sis per la seva transversalitat, i només tres per la qualitat dels seu sistema d’avaluació.
Cal aclarir que tant en la classificació dels àmbits de treball com en la de les metodologies, cada projecte pot estar classificat en més d’un paràmetre, i per aquesta raó la suma del repartiment de projectes no és tretze.
Tretze projectes és encara un nombre prou baix com per pretendre obtenir conclusions significatives, de manera que ens limitem a destacar aspectes comuns que indiquen una tendència determinada, però que caldrà anar confirmant o desmentint en el futur, a mesura que la plataforma creixi i es desenvolupi qualitativament.
Observem que pràcticament en tots els projectes es produeix en les darreres edicions una reducció dels recursos esmerçats. Els projectes es mantenen, en bona part perquè disposen prèviament d’un nivell de consolidació remarcable, però tant la dotació pressupostària com, en molts casos, el suport d’infrastructures físiques i recursos humans, va minvant. Els professionals que en són responsables ens expliquen de forma invariable que la raó és la crisi econòmica en què vivim immersos en el moment d’aixecar aquest projecte. Molts d’ells alerten que la disminució dels pressupostos pot arribar a fer perillar la seva continuïtat. D’altra banda, en alguns casos, cal anar amb compte perquè mantenir vius els projectes amb un nivell molt baix de recursos podria arribar a ser contraproduent, ja que se’n desvirtuaria els continguts i faria variar progressivament les seves prioritats i la seva filosofia d’origen.
Hem vist que només dos projectes han estat destacats per la virtut de la seva avaluació. No descartem que el bon coneixement pràctic (fins i tot minuciós) dels projectes per part dels professionals que en són responsables supleixi suficientment l’absència d’avaluacions formals i que, per tant, faciliti la revisió constant i el progrés continuat. Però advertim de manera generalitzada una dedicació d’esforços molt mínima a les tasques d’avaluació. Pràcticament ningú no excel·leix en aquest àmbit. Una prova en són els documents facilitats, en els quals destaquen per la seva absència les avaluacions basades en dades (només comptem amb els indicadors més bàsics lligats normalment a l’assistència i participació passiva) i reflexions rigoroses (les tenim només quan les demanem explícitament als responsables tècnics).
Ha sigut més fàcil la recerca de projectes adequats per al recull que la recopilació de documents necessaris per poder explicar-los. En la major part de casos, la tria com a proposta de bones pràctiques ha estat detonant per generar documents descriptius que en resumeixen les principals característiques. És a dir, que en pràcticament cap cas se’ns ha facilitat automàticament projectes actualitzats, sino que s’han hagut de confegir adhoc, a demanda nostra. Això no vol dir que l’execució dels projectes sigui fictícia o defectuosa, sinó que es realitza de forma mecànica a partir de l’experiència prèvia i del coneixement directe de la realitat. Aquest fet ens parla bé de la capacitat professional dels seus responsables, que no perden el pols del projecte i que en mantenen el rigor i l’eficàcia sense referències formals. Però també és cert que fa difícil mantenir al llarg del temps la coherència en la seva fonamentació, que produeix variacions de criteris i de prioritats sense que els seus responsables en siguin gaire conscients i que els fa excessivament dependents de les persones que els comanden. Si no hi ha referència ni memòria escrita, si les decisions no es documenten, i si les avaluacions no es constaten amb indicadors estables en el temps, un canvi de dirigents o de gestors pot suposar també una variació radical del projecte. En algunes ocasions, els documents facilitats eren simples fitxes resum elaborades per a fer exposicions dels projectes en trobades o seminaris professionals, de manera que constatàvem que el document general de referència, el que estableix les bases del projecte, o bé no existeix, o bé ha quedat completament desfasat. Finalment, destaquem també que en aquells casos en què sí obteníem documents amb la informació bàsica del projecte observàvem una gran disparitat de criteris a l’hora d’organitzar el seu contingut. La comparació de projectes és pràcticament impossible perquè no hi ha similituds suficients entre ells per valorar-los en conjunt. Constatem, per tant, un dèficit important en la capacitat de redactar de forma objectivament correcta els projectes, memòries i documents d’avaluació.
Aquells projectes que es desenvolupen en el marc d’una política municipal de joventut estan sempre integrats i articulats en el Pla Local de Joventut aprovat per l’ajuntament corresponent. Destaquem, per tant, la consolidació dels plans locals com una eina de treball professional. A partir dels projectes observats, ens adonem que s’accepta amb naturalitat i lògica tècnica la necessitat que totes les actuacions significatives estiguin incloses en un sistema de planificació amb voluntat integral i de continuïtat. No valorem aquí la qualitat dels plans locals ni les virtuts o defectes del seu desplegament. Ressaltem només que sembla assumit de forma general que qualsevol projecte propi d’una política de joventut ha d’estar integrat en un sistema organitzat d’actuació.
Pràcticament tots els projectes basen la seva Viabilitat en fons públics. O es tracta de pressupostos directes d’una administració (ajuntament o consell comarcal), o es tracta d’una suma diversa de subvencions o ajuts d’administracions superiors a la titular del projecte (autonòmica, estatal o europea). En alguns casos gairebé anecdòtics hi ha aportació de diners o de recursos privats, però la pràctica totalitat dels recursos tenen origen públic. Per aquesta via es constata, per tant, el caràcter netament de servei públic de les actuacions en matèria de joventut, però també la debilitat derivada de la seva capacitat de finançament. En un moment en què els pressupostos públics s’encongeixen de manera generalitzada, no hi ha alternativa viable per al finançament de les polítiques de joventut. Si aquests pressupostos no respecten o garanteixen uns fons mínims per a aquest àmbit de la gestió pública, la reducció de la seva capacitat d’actuació serà dràstica.
Pocs projectes generen recursos propis, però fins i tot en aquells casos en què és així, el percentatge que suposen aquests recursos respecte al total del seu finançament és molt baix. Hi ha alguna excepció a aquesta norma, lligada a projectes que recapten recursos per la via d’inscripcions a activitats i la venda d’entrades per a espectacles, però aquest mateix origen deixa clar que només és aplicable a determinada tipologia de serveis.
Constatem que no hi ha cap projecte que rebi aportacions significatives a través de fórmules de patrocini. Apuntem, així doncs, com a possibilitat de futur, l’exploració d’aquesta via.
El coneixement de què disposem sobre els professionals que es dediquen a les polítiques de joventut ens revela que, en termes generals, desenvolupen la seva tasca en marcs laborals inestables, amb una alta precarietat, amb escassa continuïtat i amb una elevada rotació en els llocs de treball. En canvi, és fàcil constatar que la majoria de responsables dels projectes inclosos en aquest recull tenen una trajectòria significativa en el camp de les polítiques de joventut i que s’han mantingut en l’actual lloc de treball durant un periode no inferior als cinc anys. Es tracta, per tant, de professionals experimentats, amb un nivell formatiu elevat i ben considerats en el seu entorn laboral. És especialment interessant remarcar aquesta circumstància, perquè si en el futur es confirmés amb una mostra més àmplia de projectes de bones pràctiques, ens permetria afirmar amb rotunditat que és difícil, per no dir impossible, obtenir projectes d’èxit sense la participació de professionals amb situacions laborals estables, ben qualificats i amb competències contrastades.
Advertim amb molta claredat que els casos d’èxit se sustenten pràcticament sempre, entre d’altres raons, en el paper determinant que hi tenen els professionals que en són responsables. És a dir, que els projectes no es consolidaran ni es reproduiran si els dirigeixen professionals sense un grau elevat d’implicació, amb discurs tècnic contrastat, i amb voluntat explícita de fer valer el seu paper en els àmbits de decisió. En les valoracions que fan els professionals en cada projecte trobem en un elevat nombre de casos referències al seu paper de valedors tècnics del projecte. És a dir, que assumeixen la defensa del projecte en les instàncies decisòries de l’organització per a la qual treballen. D’una manera o altra, tots venen a dir que la validesa del projecte es mantindrà sempre que es respectin els criteris tècnics amb què ha estat concebut. I ells, els professionals, són els qui han definit aquests criteris, els han posat en valor, i els han defensat allí on calia. Detectem, finalment, que el grau elevat d’implicació professional d’aquests treballadors els porta tot sovint a assumir tasques o papers que van una mica més enllà del que els és exigible laboralment.
Amb la necessària prevenció del fet que no s’ha realitzat una recerca exhaustiva per a la detecció de projectes, remarquem que no ens ha arribat cap projecte que, amb els criteris usats, hagi merescut ser integrat en el recull en els àmbits d’ocupació i vivenda. Destaquem que aquests dos àmbits constitueixen prioritats evidents, expressades per activa i per passiva, pels principals responsables de les polítiques de joventut al país. Apuntem com a possibilitat la constatació que, per bé que en ells es donen algunes de les problemàtiques que més greument afecten els joves, les polítiques de joventut explícites disposen d’escasses eines o instruments per treballar-les amb eficàcia.
Un dels requisits que havien de complir els projectes per ser inclosos en el recull és la seva continuïtat en l’execució. És a dir, que tinguessin un recorregut constrastat i que, per tant, haguessin assolit un grau remarcable de consolidació. Al costat d’aquesta característica, però, hem pogut constatar que pràcticament en tots els projectes s’observen al llarg del temps canvis en la seva orientació o bé en la pròpia execució de les activitats de què es composen. Hi ha pràcticament sempre una evolució, que els professionals ens expliquen i raonen a partir de la modificació de l’entorn o de les seves circumstàncies essencials. Valorem, en termes generals, de forma molt positiva aquesta capacitat d’adaptació a la realitat. Una de les raons que ha fet possible la pervivència d’aquests projectes és, per tant, la seva capacitat de modelar els seus continguts en funció de les necessitats o interessos canviants dels usuaris.
No hi ha pràcticament cap projecte inclòs en aquest recull que no hagi fet necessària la participació d’un mínim de tres instàncies tècniques diferents per a la seva execució. En alguns casos parlem de diferents departaments d’una administració, en d’altres es tracta de serveis de diferents administracions, i tot sovint s’ha de remarcar la col·laboració entre instàncies privades i associatives i l’administració. La realitat i l’experiència pràctica, per tant, confirmen la idea general que les polítiques de joventut exigeixen un alt grau de cooperació entre organitzacions, la concurrència de diferents disciplines tècniques, i la coordinació d’actuacions de diferents naturalesa. La necessària transveralitat és, en termes generals, una dificultat afegida a la praxi de les polítiques de joventut, però és també, en la mesura que es concreta i es porta a la pràctica, una garantia d’èxit i de rigor. I el recull de bones pràctiques d’aquesta plataforma n’és un bon exemple.
